Veneçuela i les Canàries, unides per la immigració

Els dos terratrèmols ocorreguts al nord de Veneçuela, de magnituds 7,2 i 7,5, se segueixen especialment de prop a les Canàries, no solament pels vincles històrics i culturals entre l’arxipèlag i el país caribeny, sinó pels llaços migratoris que els uneixen, a banda i banda. Quan l’emigració canària a l’exterior era massiva, el 1950, Veneçuela va ser la destinació principal per als illencs; és per això que des de llavors l’anomenen afectuosament i amb nostàlgia la vuitena illa. La Graciosa encara quedava lluny de ser reconeguda oficialment com una illa més.

El pes demogràfic i familiar de la comunitat veneçolana forma part essencial de la societat canària. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’1 de gener del 2025, a les illes hi viuen 88.602 veneçolans, entre ciutadans que ja han obtingut la situació de residents a Espanya i els qui encara l’esperen. En aquest últim cas, l’estadística parla de 28.200 ciutadans respecte al total.

En conjunt, la població veneçolana que viu a l’arxipèlag representa gairebé un 3,7% de la població de les Canàries. La majoria, concentrats a Tenerife i Gran Canària, en un 59% i 30%, respectivament. En un grau més petit, també resideix a Lanzarote, Fuerteventura, La Palma, La Gomera i El Hierro.

El viceconseller del Govern regional, Alfonso Cabello, apel·lava ahir a la "calma" enmig de la "tensió" que es viu al país caribeny, on alhora resideixen 70.000 canaris. "Es tracta de la comunitat més gran d’Espanya", va precisar; situació que també es dona a la inversa. "A més, hi ha una altra comunitat veneçolana molt gran que alhora es troba a les illes". Una comunitat que des de l’arxipèlag continua "molt amoïnada" per la situació dels seus familiars, va afegir el portaveu de l’Executiu i que tot just va saber la notícia es va començar a mobilitzar per enviar tota l’ajuda possible als seus germans. Malgrat les fallades en les comunicacions, familiars i amics a les illes busquen desesperadament mirar de contactar amb molts d’ells. Per això, el Consolat de Veneçuela a les Canàries va activar un telèfon perquè els canaris puguin sol·licitar informació dels seus familiars al país americà.

Sense notícies d’Isabel Jara

Entre els noms incorporats als llistats ciutadans de recerca hi ha el d’Isabel Jara, coneguda com a Chavela, delegada del Govern de les Canàries a Veneçuela i una de les veus més reconeixibles de la comunitat illenca al país. Jara, descendent de canaris, viu a la novena planta de l’edifici Costa Brava, a La Guaira, una de les zones afectades pel sisme, i l’immoble va quedar reduït a runa. Des que es va produir l’emergència, no ha respost a les trucades de persones del seu entorn ni tampoc als intents de contacte efectuats des del mateix Govern de les Canàries, segons les fonts consultades. Aquesta falta de comunicació ha encès la preocupació entre pròxims i representants de la comunitat canària a Veneçuela, tot i que ahir a la nit no hi havia confirmació oficial de la seva desaparició.

Els veneçolans residents a les illes constitueixen la principal població d’origen estranger, per davant dels nascuts a Cuba, que sumen 63.837 persones i Colòmbia, amb un cens de 54.362 ciutadans. Tot i així, les dades totals a les Canàries poden arribar a una xifra més elevada a causa de les dificultats que molts han trobat fins a l’etapa de Nicolás Maduro en la presidència per ser donats d’alta quan asseguraven davant els consolats que fugien del país per raons de seguretat. A diferència de la resta d’Espanya, les peticions de protecció internacional dels veneçolans a les Canàries han augmentat l’últim any.