Abascal tanca el curs més convuls de Vox resistint els crítics

Santiago Abascal posa aquest cap de setmana punt final al seu particular curs polític, almenys en l’àmbit orgànic, amb la celebració de l’assemblea anual de Vox. Es tracta d’un òrgan bastant inusual en les formacions polítiques, i més equiparable al que tenen algunes empreses privades i un altre tipus d’entitats, on entre altres coses s’aproven els comptes de la formació, tot i que l’acte, que tindrà lloc a Madrid, també té cert caràcter polític.

Els dirigents de l’extrema dreta espanyola, per exemple, presentaran en societat, formalment en un acte polític que tindrà lloc just després de la esmentada assemblea, el seu anomenat pla de desregulació. El terme podria confondre, però no té res a veure, en aquesta ocasió, amb la immigració, sinó amb un pla per agilitar i simplificar l’administració, eliminant traves burocràtiques, sempre en el llenguatge del partit, la idea del qual serà exposada per un dels seus principals dirigents, el responsable de l’àrea d’Economia i secretari general del grup parlamentari, José María Figaredo.

Es tracta d’un pla inspirat per exemple en el que el magnat tecnològic Elon Musk, fundador de Tesla entre altres companyies, va mirar d’implementar en l’administració de Donald Trump abans de la seva ruptura amb el president dels Estats Units. I que Vox ja està plantejant, per exemple, en la negociació a Andalusia, d’incert futur encara, tot i que la setmana que ve se celebrarà ja el primer debat d’investidura del de moment president en funcions de la Junta, Juan Manuel Moreno.

Balanç positiu

Fora d’això, el balanç dels d’Abascal sobre el present i convuls curs és positiu. No només això, fins i tot ha suposat un cert "pas al capdavant" de la formació, com explica un important dirigent. Una cosa que no s’ha de llegir només en clau de rendiment electoral, després del creixement en les quatre eleccions autonòmiques celebrades des de l’últim trimestre de l’any passat, sinó també en termes de presència institucional. A l’espera del que pugui oferir Andalusia, l’extrema dreta torna a tenir tres vicepresidents autonòmics: Óscar Fernández a la Junta d’Extremadura, que presideix María Guardiola; Alejandro Nolasco, el número dos a l’Aragó de Jorge Azcón, i Carlos Pollán, vicepresident de la Junta de Castella i Lleó que presideix Alfonso Fernández Mañueco.

Tan ple de vicissituds ha sigut el curs per a Vox que el soroll generat pel seu grup de crítics sembla haver caigut en l’oblit. Tot i que l’enfrontament amb l’exportaveu parlamentari Iván Espinosa de los Monteros va fer córrer rius de tinta i més amb l’exsecretari general Javier Ortega Smith. Una ruptura que per a Abascal ha sigut política, però també personal. Un canvi de tornes a Budapest podria fins i tot afectar les finances de Vox, si bé aquesta mateixa setmana el partit ha comunicat als seus afiliats haver saldat ja el deute d’onze milions d’euros que tenia amb dues entitats financeres hongareses connectades amb l’Estat a través del seu accionariat, amb les quals va afrontar el cost de la campanya de les últimes generals celebrades el 2023 i el de les eleccions europees de l’any següent.