"Hi ha gent enterrada viva: és terrible"

José Miguel Pérez Gómez, nascut a Caracas però de família i criança asturiana, era al gimnàs quan el terra va començar a tremolar. "De sobte no sabia si no em trobava bé per l’exercici o si és que de veritat era l’edifici que tremolava. La tremolor va ser molt dura; no havia viscut mai res així. Vaig sortir, me’n vaig anar a casa per veure que tot estigués bé i, com que soc rescatista, vaig agafar l’equip i me’n vaig anar immediatament a ajudar". Pérez, arqueòleg de professió, també va ser president del Centre Asturià de Caracas. Va estar tota la matinada ajudant els bombers i els parametges en el rescat de gent atrapada per l’ensorrament d’un edifici d’habitatge del barri de Caracas de Chacao. Els especialistes van aconseguir rescatar dues persones. Però la tragèdia tot just acaba de començar: "Mires els edificis completament ensorrats i saps que a dins hi ha gent. A la zona de La Guaira hi deu haver centenars, o potser milers, de persones atrapades i sota la runa. Algunes d’enterrades vives. És terrible".

Pérez va estar tota la matinada mirant de treure persones de les runes d’un edifici. "Fa falta molta ajuda", afirma. La contundència amb què el terra va sacsejar Veneçuela el dia que celebraven Sant Joan i l’aniversari de la batalla de Carabobo se suma a la total escassetat de mitjans per al rescat. "No hi ha ni efectius ni equips de rescat. Fa falta de tot: gats hidràulics, martells pneumàtics, serres per tallar metall... La gent, quan jo vaig arribar al lloc on vaig estar ajudant, treballava amb les mans. Els equipaments eren molt escassos. M’imagino que també es van concentrar en altres llocs, però en vista de la magnitud òbviament no donen l’abast".

"A Chacao vam aconseguir trobar dues persones amb vida, però per la naturalesa de l’ensorrament pensem que hi deu haver més morts. Les plaques es van desplomar les unes sobre les altres. Era un edifici petit i el van aixafar tot. Va ser molt trist caminar sobre pertinences de gent que una estona abans feia la seva vida normal".

Karen Romero té 34 anys, viu a Barcelona i és originària de l’Estat veneçolà de Miranda. Romero explica a EL PERIÓDICO que des dels terratrèmols pateix tres desaparicions: la del seu cunyat, Luis Jarayo, de 37 anys i bessó del seu marit; la de la dona d’aquest cunyat, Genesis Racamonde, de 38 anys, i la del fill del matrimoni, Luis Ángel Jayaro, de 7 anys. Tots tres s’havien traslladat a Carballeda (La Guaira) per feina i residència.

Un cosí seu es va acostar a la casa de la família i va veure l’edifici "completament esfondrat". Ell mateix es va cuidar d’enviar fotos i vídeos com a prova del que en va quedar. Altres familiars s’hi van traslladar després. Van haver de llogar un mototaxi a causa del "nul accés que hi havia per arribar-hi". La sogra de Romero, per la seva banda, desconeix una part dels fets. És a dir, és conscient que el seu fill ha desaparegut, però no que l’edifici s’ha esfondrat, ja que al seu marit se li fa molt difícil explicar-l’hi. Romero creu que els veneçolans "hi són i no hi són alhora".