El PP català celebra un congrés sense discrepàncies i alineat amb Feijóo

"Veure un congrés del PP català és com veure el cometa Halley: passa una vegada cada mil anys". Així feia broma un dirigent popular quan es va confirmar que, després de quatre anys pendent, el Partit Popular a Catalunya celebraria finalment un conclave per renovar la seva estructura interna i actualitzar el seu full de ruta polític. L’escenificació arriba aquest dissabte a l’hotel Grand Marina de Barcelona, amb l’aprovació de la ponència política i els nous estatuts –que arriben sense cap esmena, la reelecció d’Alejandro Fernández com a president del PP català i amb l’única incògnita a sobre de la taula sobre qui serà el futur secretari general del partit.

Totes les mirades continuen apuntant Juan Fernández, actual portaveu del grup parlamentari, però l’exigència de la direcció nacional d’evitar dobles càrrecs i repartir funcions complica una operació que implicaria buscar una nova representació dins del PP al Parlament, per a la qual hi ha pocs noms "capaços", segons expliquen fonts del partit. Més enllà d’aquesta nova peça, cridada a teixir ponts entre la direcció nacional i la catalana, l’escenari que el PP presenta per a aquest conclave és de "continuïtat i estabilitat organitzativa".

El PP català afronta així un congrés sense sobresalts, dissenyat per exhibir unitat interna i alineament amb l’estratègia d’Alberto Núñez Feijóo, després d’anys marcats per discrepàncies notòries entre Fernández i la direcció nacional, cosa que atorga encara més protagonisme a la futura secretaria general com a contrapès. La cita arriba sense debats oberts i amb una elevada sintonia amb Génova, que ha participat activament en la definició del contingut polític i del full de ruta del partit a Catalunya. La ponència política l’ha liderat Juan Milián, senador del PP i coordinador del projecte nacional popular, dins de la Vicesecretaria d’Organització, que pilota Alma Ezcurra.

Aquest full de ruta polític que se sotmetrà a votació tampoc obre grans debats ni introdueix canvis substancials respecte a l’aprovada pel partit a nivell estatal fa un any. "És continuista, trasllada a Catalunya l’ideari nacional que es va fixar el juliol de l’any passat", comenten des del PPC. El text evita entrar en algunes de les qüestions que històricament han generat més friccions internes, com la política de pactes amb les forces independentistes. La relació amb Junts ha sigut un dels principals punts de discrepància entre Fernández, partidari de mantenir les distàncies, i Feijóo, que mai ha descartat del tot aquesta via en determinats contextos.

El document també esquiva altres debats que han aflorat en els últims mesos dins de l’organització. Entre ells, la prohibició dels pisos turístics impulsada per l’alcalde de Badalona i expresident del PPC, Xavier García Albiol, una mesura difícilment compatible amb la filosofia intervencionista mínima que defensa el partit. També evita aprofundir en el debat sobre el paper del català, una qüestió que va generar incomoditat en alguns sectors del PP de Catalunya quan la direcció nacional va liderar la seva ofensiva contra l’oficialitat de la llengua en les institucions europees. "La Generalitat ha de protegir i promoure la llengua catalana com a patrimoni comú de tots els catalans", es limita a apuntar el text.

Tot i que el document segueix en línies generals la ponència estatal aprovada fa un any, incorpora alguns accents propis. En un context en què la formació busca consolidar un espai propi entre Vox i Aliança Catalana, dues forces que han tensionat l’espai de la dreta a Catalunya i han condicionat el posicionament del PP en els últims anys, la ponència aposta per combatre el que denomina "fonamentalisme islàmic", al qual considera una amenaça per als valors democràtics, i proposa mesures com la prohibició del vel en espais públics, una concreció que no figurava expressament en la ponència nacional.

Recomposició interna

Més enllà del pla orgànic, el congrés se celebra en un moment de creixement electoral i després d’una dècada en què el PP català ha viscut una profunda recomposició. També es fa amb la vista posada en els pròxims cicles electorals que s’acosten el 2027. El PP va passar de 3 a 15 diputats en les eleccions catalanes del 2024, un salt que ha obligat a replantejar les prioritats de l’organització. La direcció considera que el partit encara arrossega una estructura interna massa canviant amb una implantació territorial desigual, i veu el congrés com una oportunitat per professionalitzar l’aparell i adaptar-lo a una nova dimensió política.

La direcció treballa en una possible reorganització basada en crear vicesecretaries sectorials dedicades a àmbits com l’habitatge, la seguretat o les polítiques socials, amb l’objectiu d’especialitzar el discurs i reforçar la tasca d’oposició al Parlament. Queda per conèixer-se el contingut definitiu de la ponència estatutària, que haurà de definir l’arquitectura interna del partit per als pròxims anys i concretar el repartiment de funcions dins d’una organització que aspira a deixar enrere les etapes d’inestabilitat orgànica. "Serà una translació de la ponència nacional. La idea és acabar amb les duplicitats de càrrecs i que cada responsable pugui desenvolupar plenament les seves funcions", resumeixen fonts de la formació. Tampoc arriben vives esmenes a aquest text al conclave.