Un home de consens per a la nova etapa del PP català

A Juan Fernández (Badalona, 1986) gairebé tots el defineixen amb la mateixa expressió: "treballador incansable". En política, la fórmula serveix tant per elogiar una virtut com per descriure una manera d’estar sempre disponible. És dels que trepitgen territori, un polític d’organització, acostumat a recórrer agrupacions locals, escoltar quadros i mantenir el contacte. I, en vista de la seva trajectòria, també dels que pugen ràpid sense fer massa soroll. Ahir va ser nomenat secretari general del PPC, en substitució de l’històric Santi Rodríguez.

Veí del barri de Llefià, Fernández es va formar políticament a l’Ajuntament de Badalona, una tasca que va compaginar en els seus inicis amb la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Va començar a Noves Generacions, es va foguejar en la política municipal i ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera a l’Ajuntament de Badalona, el principal espai de poder local del PP català en els últims anys. Allà va ser regidor, després tinent d’alcaldia i va acabar convertit en un dels homes de confiança de Xavier García Albiol. Una mà dreta amb ofici de partit, coneixement del terreny i una banda sonora que encaixa amb el personatge: Estopa per a l’arrel de barri i Oasis o Red Hot Chili Peppers.

Ala dura del partit

El seu perfil encaixa amb el del dirigent disciplinat. En el PPC se’l considera "fiable, aplicat i orgànic", poc donat a sortir del carril marcat pel seu partit. També se’l situa a l’ala dura en matèria de seguretat, on ha fet seu bona part del discurs que Albiol va convertir en marca electoral a Badalona. En privat, alguna vegada s’ha resumit la seva posició amb una frase molt gràfica: "Si Albiol està a la dreta, ell està a la dreta d’Albiol". Bona part del seu discurs està centrat en l’ordre i la lluita contra l’ocupació i la delinqüència.