Ucraïna intenta aïllar Crimea amb atacs contra terminals petrolieres, infraestructures i bateries antiaèries

Va ser una decisió dura per al Kremlin; un d’aquells gestos que, en un conflicte armat com el d’Ucraïna, té la capacitat de modificar percepcions, estats d’ànim i fins i tot impactar de manera substantiva en la moral d’un país en guerra. Les autoritats d’ocupació a la península de Crimea acaben de decidir, entre altres mesures, l’evacuació d’Artek, el cèlebre campament d’estiu soviètic on en els anys 70 i 80 eren educats joves esquerrans d’arreu del món i les instal·lacions del qual el règim de Vladímir Putin havia revitalitzat amb inversions milionàries després de l’annexió del territori el 2014. D’acord amb el decret signat pel governador de l’Administració ocupant, Serguei Aksiónov, totes les estades a Artek han quedat cancel·lades i no s’admeten ja noves reserves, almenys fins al setembre.

Crimea, anomenada freqüentment a l’espai postsoviètic com la ‘joia del mar Negre’, és el territori més preuat entre tots els que ha passat a controlar el Kremlin en els últims anys per la força de les armes. «És un pilar central de l’estratègia de seguretat de Rússia», valora l’analista Lakhmesh Sharma en un llarg article difós per la plataforma SSRN. Després de l’ocupació de la Península, fa ara ja més de 12 anys, un nombre no menyspreable de dirigents polítics a Occident van arribar fins i tot a assumir els raonaments històrics esgrimits per Moscou, mostrant-se disposats a passar per alt la violació al dret internacional que implicava la seva integració ‘manu militari’ a la Federació Russa.

Conscients d’aquesta realitat, els comandaments militars ucraïnesos, proveïts de drons de mitjà i llarg abast com els UJ Bober, capaços de destruir un objectiu situat a 1.000 quilòmetres; els moderns Lyutyi, o fins i tot els FP-2, dotats de coets pesats d’aviació S-8, han concentrat en els últims dies els seus atacs en objectius de la península crimeana per dificultar, no només la vida diària dels que van ser els seus ciutadans en el passat, sinó també per forçar l’evacuació dels turistes i infligir un mal irreparable al sector terciari, un dels pilars de l’economia de la regió.

Pressió psicològica

En concret, durant la campanya de Crimea, s’han destruït instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs, terminals de petroli, bateries antiaèries, radars, ferris que cobrien la ruta entre la Península i la veïna regió de Krasnodar i fins i tot vaixells per al manteniment de cables submarins de telecomunicacions. «És una mena de pressió psicològica; cada nit hi ha drons i sirenes; no és possible dormir», es va lamentar la Yúlia, una dona que no vol dir el seu veritable nom, a l’agència France Presse.

La campanya està produint resultats, almenys sobre el paper. El governador Aksiónov, junt amb Mikhaïl Razvozháev, el governador de la ciutat autònoma de Sebastòpol, base de la flota russa del mar Negre, acaba de declarar, en un missatge distribuït per Telegram, l’«emergència nacional» per poder «garantir els serveis bàsics». El subministrament de combustible a clients privats ha sigut suspès, alhora que l’empresa d’energia Krimenergo implementava talls en el subministrament elèctric a causa dels bombardejos. El territori ha quedat semiaïllat de la resta de la Federació Russa, després que les forces ucraïneses ataquessin amb fruïció els ponts de la ruta Rostov-Crimea, una de les tres vies d’accés al territori, i els camions que per aquesta ruta transitaven. El pont que uneix la regió de Krasnodar amb la localitat de Kertx, tot i que de gran comoditat per als vehicles, ha sigut atacat en repetides ocasions. Segons dades de les autoritats d’ocupació, des que es va iniciar la campanya aèria contra Crimea, almenys sis persones han resultat mortes com a conseqüència dels bombardejos.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, traspua confiança aquests dies. «La crisi amb el combustible, la logística militar i la governança a Crimea està empitjorant literalment cada dia», ha proclamat, sense ocultar la seva satisfacció. «L’Administració russa d’ocupació està admetent sense embuts que és incapaç de resoldre els problemes que li han plantejat els nostres aparells d’abast mitjà», ha continuat, abans de posar èmfasi que tota aquesta activitat bèl·lica és part d’un pla de 40 dies d’intensificació de les hostilitats per «forçar» el Kremlin a negociar. Amb tot, l’estratègia del Govern podria no generar els resultats desitjats. Denis Volkov, director del Centre Levada de Moscou, l’única institució independent per estudiar l’opinió pública a Rússia, va admetre a l’agència Bloomberg que «el clima general» era ara «de més inquietud». Però això ha generat «més ressentiment i un creixent suport a atacs més decisius i agressius contra Ucraïna», va concloure.