Eulàlia Masana, geòloga anoienca, sobre la tragèdia a Veneçuela: "Que hi hagi hagut dos terratrèmols seguits és excepcional"

"En zones com la de Veneçuela, els terratrèmols grans solen produir-se aproximadament cada 100 anys, però el que resulta més estrany és que n'hi hagi dos de seguits", explica a Regió7 Eulàlia Masana, geòloga de Sant Genís, al municipi de Jorba.

El país llatinoamericà va viure el dimecres de la setmana passada un terrible episodi de dos sismes pràcticament consecutius de 7,2 i 7,5 de magnitud que han deixat ja, almenys, 1.500 morts i milers de desapareguts, segons el balanç provisional. La zona és considerada sísmica perquè hi ha col·lisió de diverses plaques com la sud-americana, la del Carib i la de Cocos. Veneçuela està delimitada, a més, per tres falles: la de Boconó, la de El Pilar i la de Sant Sebastià.

"Quan es produeix un terratrèmol, es genera una ruptura d'una falla —una fractura del terreny que separa dos blocs que es mouen en direccions diferents— i aquesta energia es pot alliberar en diverses fases", detalla la catedràtica de Geodinàmica i especialista en tectònica activa de la Universitat de Barcelona.

Masana ha assenyalat les falles del Pilar o la del Boconó com les possibles causants dels grans sismes, però el que no es pot determinar es si es tracta de dos incidents seguits o part d'una mateixa ruptura. "El primer terratrèmol podria correspondre a una primera fase, mentre que el segon seria una continuació o activació d'un segment moviment adjacent de la mateixa falla o d'una falla connectada".

"Edificis massa alts"

Pel que fa a les infraestructures, hi ha uns 800 edificis amb danys estructurals i 189 construccions que s'han esfondrat completament. Davant aquest panorama devastador, l'anoienca assegura que la millor mesura és la prevenció. "El primer pas és elaborar mapes de perillositat sísmica, que permeten estimar la probabilitat en què es produeixi un sisme d'una determinada magnitud en una zona concreta".

Per elaborar-los, es fan servir "dades instrumentals, registres històrics i estudis geològics de les falles", concreta. Tanmateix, assenyala que algunes dades encara "són limitades en el temps".

Amb aquesta informació, es poden establir "només de construcció sismoresistent". "Cada país té la seva normativa, i actualment s'estan revisant per incorporar millor el coneixement sobre les falles. Si es disposa de mapes de risc, es pot planificar millor on i com construir edificis segurs", explica la geòloga.

Una circumstància que sembla que no s'ha produït a Veneçuela, on els problemes econòmics i urbanístics han agreujat les conseqüències: "no haurien de construir edificis tan alts, ja que pot augmentar el risc de danys en cas de sisme fort".

D'altra banda, també hi ha mecanismes per detectar els sismes instants abans, els sistemes d'alerta primerenca: "aquests sistemes poden avisar uns segons abans que arribi la sacsejada més forta".

Masana n'explica el funcionament: "detecten les primeres ones sísmiques (ones P), que viatgen més ràpid, però són menys destructives, abans que arribin les ones S, que són les que causen més danys". En les ciutats més allunyades de l'epicentre, aquest petit marge permet que les persones es protegeixin.

En cap cas, però, remarca l'anoienca, "es pot fer una previsió exacta de quan passarà un terratrèmol".

Subscriu-te per seguir llegint