El Govern prorrogarà les ajudes anticrisi per a combustibles

El Consell de Ministres preveu prorrogar avui el decret anticrisi per fer front a les conseqüències per la guerra de l’Iran, amb mesures tant conjunturals com estructurals. La incertesa sobre les negociacions de pau, l’evolució del transport de mercaderies a l’estret d’Ormuz i la tardana correcció dels mercats són elements que s’han tingut en compte per apostar per estendre la majoria de les ajudes, juntament amb la pressió dels socis parlamentaris. El Ministeri de Transports apunta que els transportistes poden estar tranquils, i deixa entreveure la pròrroga dels ajuts de 20 cèntims per litre de carburant als professionals –transport, agricultura, ramaderia i pesca–, mentre que Transició Ecològica posa èmfasi a mantenir les ajudes a l’electrificació i les renovables per reduir la dependència dels combustibles fòssils.

Les mesures que formin part del decret s’estendran durant tres mesos més, fins a finals de setembre. La Moncloa sempre ha tingut la intenció de seguir la línia del decret anterior, tant en contingut com en recursos per mobilitzar. Amb tot, han estat fins a l’últim moment tancant detalls, tant internament en l’Executiu com en les converses amb els grups parlamentaris. Per això hi ha hagut discussions amb arguments a favor i en contra d’allargar rebaixes fiscals com, per exemple, la suspensió de l’impost del 7% al valor de la producció de l’electricitat.

Des de l’1 de juny va deixar d’aplicar-se la rebaixa del 21% al 10% de l’IVA per a electricitat i gas natural i també es va retirar la reducció al mínim permès per la UE de l’impost especial de l’electricitat, que va tornar a pujar al 5,11% habitual davant el 0,5% de les últimes setmanes de manera excepcional. Sobre el que sí que s’ha mostrat més receptivitat és respecte a mantenir les rebaixes fiscals als combustibles i les ajudes directes als fertilitzants, reclamades pel sector de l’agroalimentació.

5.000 milions mobilitzats

El decret aprovat fa tres mesos va mobilitzar més de 5.000 milions d’euros i va incloure 80 mesures dissenyades per "protegir llars, empreses i sectors productius" per la pujada de preus de l’energia i dels combustibles. Entre aquestes mesures, es dona per fet que s’estendrà l’ampliació del bo social elèctric i del termini, així com les bonificacions a la indústria electrointensiva, una reclamació central del PNB.

El Govern ve de visibilitzar la seva soledat al Congrés davant els casos de corrupció que planen sobre el PSOE, després d’unes explicacions del cap de l’Executiu dimecres de la setmana passada que van titllar d’insuficients. Junts, a més a més, va sumar els seus vots en l’últim ple al PP i a Vox per exigir a Sánchez que dimiteixi i instar-lo a presentar una qüestió de confiança. Un context davant el qual no estaria assegurada la convalidació del decret i que, per tant, obliga el Govern a intentar calcar el contingut del decret vigent per evitar fugues en la votació.

Una altra de les novetats que incorporarà el Consell de Ministres d’aquest dilluns –un dia abans del que és habitual perquè les mesures que hi ha en vigor decauen en bona mesura el 30 de juny– serà l’actualització del quadre macroeconòmic del Govern. Un pas que és imprescindible a l’hora de presentar els pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2027, al qual seguirà l’aprovació del sostre de despesa i de la senda de dèficit. Un altre dels passos que caldrà seguir després de l’actualització del quadre macro serà la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per informar les comunitats autònomes dels objectius d’estabilitat pressupostària i el repartiment del dèficit que han d’assumir les administracions públiques.

El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, compareixerà després de la reunió de l’òrgan col·legiat per oferir les noves previsions de creixement, ocupació, inflació i altres magnituds estadístiques. Com les projeccions elaborades per organismes nacionals, europeus i globals, estaran molt condicionades pel conflicte a l’Orient Mitjà, que ha frenat considerablement el creixement mundial i ha enviat a l’alça la inflació.

Les estimacions vigents van ser elaborades per Economia el novembre de l’any passat i contemplen un creixement el PIB del 2,2% per al 2026. No obstant, en aquell moment no podia arribar a intuir-se que mesos després esclataria la guerra entre Washington i Teheran i que desencadenaria tensions energètiques d’una magnitud inèdita des de la guerra d’Ucraïna.

Subscriu-te per seguir llegint