L’alta demanda i la falta de recanvis són un llast per a l’F-35, que Espanya no compra

Dos republicans texans, membres de la Comissió de Defensa del Congrés dels Estats Units, Craig Goldman i Nathaniel Moran, i dos dels seus opositors demòcrates en la mateixa comissió, el californià Jim Costa i el filadelfià Brendan Boyle, han viatjat a Espanya. El seu principal tema de conversa amb homòlegs espanyols ha sigut el caça F-35. Promocionaven, com tantes veus nord-americanes, l’avió d’atac furtiu més modern del món, en un país que, a diferència d’uns 13 d’europeus més, encara no el compra.

Pesa en contra seu la forta dependència del Pentàgon, la falta de garanties que, una vegada comprat, Espanya tindria plena autonomia en l’ús del caça on i quan l’Estat Major de la Defensa el necessités. Segons indiquen interlocutors espanyols consultats, els congressistes visitants no s’han emportat la seguretat que, quan canviï el color del Govern, Espanya canviarà d’opinió. I no hi ha una sola raó.

"La taxa de capacitat operativa completa [percentatge de temps en què l’aeronau pot realitzar totes les seves missions] va disminuir del 38% al 25%". No és freqüent que un informe oficial de Washington parli tan críticament d’un producte estrella de la seva indústria de defensa. El criticat és l’F-35. L’acusador és el "congresssional watchdog", això és, el gos guardià del Congrés dels EUA. Es tracta de la GAO, que vigila la correcta despesa de fons públics. Un balanç d’aquesta oficina sobre el caça està, si més no, exempt de tot triomfalisme.

L’F-35 és una aeronau clau en els atacs sobre l’Iran i en la dissuasió de l’OTAN a l’est europeu, però, segons assenyala la GAO, des del 2021 els costos de manteniment "han continuat augmentant", i el seu rendiment "ha mostrat una tendència a la baixa", baixant l’operativitat de l’avió del 67 al 44%.

El naufragi de l’acord europeu per comptar amb un caça de sisena generació, el FCAS, ha donat de nou relleu al caça de cinquena generació americà, l’F-35 de Lockheed Martin. Però, alhora, aquest fiasco europeu ha eclipsat els problemes que està presentant l’avió de guerra més capaç.

Crítiques a la despesa

Als experts correspon dilucidar si el caça F-35 ha emmalaltit d’èxit. Els EUA operen la flota més gran d’aquests avions, que enganyen els radars fins a arribar a objectius del seu enemic i destruir-los. Són 800 aeronaus de la US Air Force, la US Navy i els Marines, i el Departament de Guerra (abans de Defensa) planeja adquirir-ne 1.700 més fins al 2045, recorda l’informe de la GAO, elevat al Congrés nord-americà l’11 de juny.

Hi ha un problema, segons l’informe, en l’escassetat de peces de recanvi. Podria derivar-se de la forta demanda que orbita sobre aquest avió, que el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, aconsella sense dissimular gens als aliats europeus.

El manteniment del que la GAO qualifica d’"el sistema d’armes més costós del Departament de Defensa" s’estima en 1.600 milions de dòlars des del 2024. L’oficina parla d’"una forta dependència de contractistes" privats a la cadena de manteniment dels caces. Aguditza la dependència la necessitat d’adquirir peces i materials per valor de 7.000 milions de dòlars. I costarà al Pentàgon "13.700 milions més del previst fins a l’any fiscal 2031" actualitzar l’estratègia de suport de l’avió, repartit per bases i portaavions arreu del món, per reduir la dependència de contractistes i la pertinaç manca de recanvis que clava massa avions a l’hangar.

El Govern calla

A les Forces Armades no falten partidaris del caça. El Govern mai ha emès declaració que aboni sospites de veto a l’F-35, però tampoc ha mostrat interès, malgrat la creixent urgència d’adquirir avions per al portaavions Juan Carlos I, ja que els Harrier d’enlairament vertical de l’Armada caduquen el 2030.

La versió B de l’F-35 es pot enlairar verticalment. Per això és el preferit per experts de l’Armada per solucionar el "problema de l’ala embarcada" que té Espanya, que els porta a témer una marina de guerra sense avions propis durant una bona temporada. Aquests mateixos oficials, a causa del silenci que guarden els òrgans de compra de Defensa, a l’F-35 l’anomenen "l’innominable".

Es refereixen a un avió d’entre 100 i 166,6 milions d’euros de cost mitjà –segons les prestacions i segons sigui el contracte de manteniment–, de 15,5 metres de llarg i 10,6 de cap a cap de les ales, amb estranya geometria en el seu disseny i armament dins de la panxa per fer-lo menys visible als radars, amb capacitat d’atac nuclear, que vola de manear furtiva a 1,6 vegades la velocitat del so carregant vuit tones d’armament a 2.200 quilòmetres de distància.

Però la seva innovació clau és el seu software, que el converteix en la plataforma aèria de guerra més intel·ligent, integradora d’operacions de terra, aire, mar i ciberespai amb anàlisis de múltiples objectius. Ara bé, la clau per actualitzar el seu software és en mans dels EUA. El Pentàgon pot deixar obsolet el caça si vol, i això al client no li proporciona l’anhelada autonomia estratègica.

El juny del 2025, en el marc de la fira de la indústria de la defensa Feindef, pilots de l’Exèrcit de l’Aire van poder conèixer les sensacions de maneig del caça en un simulador que Lockheed Martin va portar a Madrid.