L’Iran i els EUA s’embranquen en nous atacs i amenaces

L’Iran i els Estats Units van intercanviar ahir nous bombardejos i atacs, el quart dia consecutiu de trets i violacions de l’alto el foc, que es va aconseguir el 7 d’abril i posteriorment es va rubricar mitjançant el preacord firmat per Washington i Teheran ara fa dues setmanes.

Els dos països havien respectat el cessament d’hostilitats des de l’acte de firma i durant les posteriors reunions directes a Suïssa. Fins dijous passat, quan l’Iran –que insisteix que Ormuz estarà obert però sota control únic de Teheran– va atacar amb drons dos vaixells de càrrega que van intentar creuar del golf Pèrsic al golf d’Oman sense el permís de la República Islàmica.

Des d’aleshores, l’Armada nord-americana ha castigat de manera recurrent posicions militars iranianes a Ormuz. L’Iran, per la seva banda, ha respost fent el mateix amb bases nord-americanes a Kuwait i Bahrain. La història es va repetir ahir, amb atacs de Washington contra l’illa de Qeshm, a l’entrada de l’estret, i les ciutats de Sirik i Bandar-e Lengeh. L’Iran va reaccionar amb bombardejos contra els dos petits països del Golf, atacats constantment durant aquesta guerra, començada el 28 de febrer amb l’assassinat sorpresa del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

"Aquests atacs traïdors [de l’Iran] constitueixen una amenaça directa a la seguretat i estabilitat dels ciutadans de Bahrain i Kuwait, i una clara violació del dret internacional. Totes aquestes accions perjudiquen els esforços internacionals i regionals que volen rebaixar les tensions i arribar a una solució pacífica i diplomàtica a la crisi actual", va declarar el secretari general del Consell de Cooperació del Golf, Jasem Mohammed al-Budaiwi.

El fantasma de la guerra

Malgrat tots aquests atacs i les consegüents represàlies, les converses entre els equips tècnics continuen a Suïssa, tot i que no se saben gaires detalls del que s’ha comentat sobre la taula.

Els grans punts que separen l’Iran de Washington són nombrosos, i la distància és enorme: des de l’estatus d’Ormuz –Teheran assegura que cobrarà una "taxa de servei", cosa que tots els països del Golf rebutgen– fins a l’aixecament final de sancions, passant pel gran punt en discòrdia, el futur del programa nuclear iranià i els 440 quilograms d’urani altament enriquit que estan en aquests moments sota possessió persa.

"Pot ser que arribem a un punt en què ja no puguem ser raonables. Llavors pot ser que ens vegem obligats a completar la feina militarment. ¡Pot ben ser que no n’aprenguin mai! Si passa això, la República Islàmica deixarà d’existir", va declarar a les xarxes el president nord-americà, Donald Trump.

Les pujades de to no només van en una direcció. Després de l’intercanvi d’atacs d’aquest diumenge, la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica, va assegurar en un comunicat que les "violacions de l’alto el foc nord-americanes acabaran en la finalització total del procés diplomàtic en marxa".

"En els pròxims dies les bases dels EUA a la regió viuran un infern", va amenaçar la Guàrdia Revolucionària. Segons l’Exèrcit nord-americà, ningú no va resultar ferit ni mort en els atacs d’aquest diumenge, que van ser interceptats en l’aire per les defenses antiaèries dels emirats de Kuwait i Bahrain.