La meitat de les mesures del pla per la democràcia no han arribat al Congrés

A l’hemicicle del Congrés es van sentir dimecres ecos del passat. Pedro Sánchez va pujar a la tribuna per donar compte dels presumptes casos de corrupció en el seu entorn i de la situació judicial de qui fos el seu home fort, José Luís Ábalos, i el seu exassessor Koldo García. Durant diverses hores es van succeir atacs, crítiques, alguna excusa i crides a reprendre l’acció legislativa, però també hi va haver qui va recordar una altra compareixença de Sánchez, dos anys enrere. El juliol del 2024, en un intent de superar la crisi originada per la suposada corrupció de Santos Cerdán, el cap de l’Executiu va anunciar el Pla d’Acció per la Democràcia. Dos cursos polítics després, la meitat de les mesures continuen encallades al Congrés i l’altra meitat encara no han arribat a la Cambra baixa.

Davant uns socis que li van fer una estirada d’orelles, per la falta d’impuls legislatiu, però que no el deixen caure, el mateix Sánchez va assegurar que "desplegar aquestes mesures no és fàcil", tot i que es va mostrar convençut que "funcionaran". No obstant, perquè funcionin s’han de poder debatre i aprovar, i per a això ha de ser el mateix Govern qui remeti al Congrés els projectes de llei que les continguin. Prop de la meitat de les mesures depenen d’iniciatives que encara no han sigut aprovades pel Consell de Ministres, mentre que l’altra meitat sembla oblidada en un calaix del Congrés.

D’aquell pla que Sánchez va anunciar per millorar la premsa d’aquest país i acabar amb la "màquina del fang", el Govern té en tramitació cinc avantprojectes de llei diferents. El primer que veurà la llum és el projecte de llei d’integritat pública, que serà aprovat pel Consell de Ministres aquest dilluns i remès al Congrés.

En aquesta norma, que incorpora el pla anticorrupció que Sánchez va anunciar fa un any, s’inclou un reforç del règim sancionador dels partits per presentar incorrectament els comptes, mesura que el president ja va incloure en la seva proposta de juliol del 2024.

De la resta, no se sap quan arribaran. L’Executiu treballa en un projecte de llei d’administració oberta que inclouria l’obligació legal que totes les administracions retin comptes davant de les Corts Generals cada sis mesos. També està pendent el projecte de llei de publicitat del sector públic, amb el qual es pretén crear un registre de mitjans de comunicació, amb informació sobre la propietat i els fons públics que reben, i fixar un límit a aquests ingressos del 35% de la xifra anual de negoci. Així mateix, obligarà les institucions públiques a publicar el destí de la seva inversió publicitària.

En el poder legislatiu

"Hi ha moltes d’aquestes mesures que són avui aquí, al Parlament, i esperem que puguin tirar endavant, i això, evidentment, competeix al poder legislatiu, no al poder executiu en exclusiva", es va defensar Sánchez en la compareixença de dimecres passat. I és cert que hi ha una desena de lleis ja registrades a la Cambra baixa que van ser exposades pel cap de l’Executiu el 2025. No obstant, algunes continuen bloquejades pel Govern.

Malgrat les promeses fetes als seus socis, continua sense avançar la reforma de la llei de secrets oficials, la derogació parcial de la llei de seguretat ciutadana –coneguda com a llei mordassa– o el projecte de llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d’interès amb què es pretén regular la relació del Govern i de l’Administració General de l’Estat amb els lobbies. En la mateixa situació es troba també el projecte de llei de governança democràtica en serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació.

Entre les propostes plantejades per Sánchez també figurava una reforma del Reglament, llargament exigida per part del PP, per fer obligatori el debat sobre l’estat de la nació, però malgrat comptar amb majoria, l’Executiu la manté bloquejada. Una cosa similar passa també amb una reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) per fer obligatoris els debats electorals.

A curt termini només s’esperen dos avenços. D’una banda, els partits del Govern confien a aprovar al juliol o al setembre, com a molt tard, un canvi en el Codi Penal per despenalitzar les ofenses a la Corona, als sentiments religiosos o al Govern, entre d’altres. També es donarà el vistiplau a una reforma del Reglament de la Cambra per sancionar la presentació de dades falses en les declaracions de béns dels diputats. Més de dos anys després, seran les primeres mesures que aprovi el Congrés.

Subscriu-te per seguir llegint