Ucraïna busca aïllar Crimea amb atacs a infraestructures clau

Va ser una decisió dura per al Kremlin; un d’aquests gestos que, en un conflicte armat com el d’Ucraïna, té la capacitat de modificar percepcions i estats d’ànim. Les autoritats d’ocupació a la península de Crimea van decidir, entre altres mesures, l’evacuació d’Artek, el cèlebre campament d’estiu soviètic on als 70 i 80 eren educats joves esquerrans de tot el món, amb unes instal·lacions que el règim de Vladímir Putin havia revitalitzat amb milionàries inversions després de l’annexió del territori el 2014. Segons el decret firmat pel governador de l’Administració ocupant, Serguei Aksiónov, totes les estades a Artek van quedar cancel·lades i no s’admeten ja noves reserves, almenys fins al setembre.

Crimea, anomenada a l’espai postsoviètic com la "joia del mar Negre", és el més preuat dels territoris que controla el Kremlin per la força de les armes. "És un pilar central de l’estratègia de seguretat de Rússia", valora l’analista Lakhmesh Sharma en un article difós per la plataforma SSRN. Després de l’ocupació de la península, fa més de 12 anys, un nombre no menyspreable de polítics a Occident van arribar fins i tot a assumir els raonaments històrics esgrimits per Moscou, i es van mostrar disposats a passar per alt la violació del dret internacional que implicava aquella integració manu militari a la Federació Russa.

Conscients d’aquesta realitat, els comandaments ucraïnesos, proveïts de drons de mitjà i llarg abast com els UJ Bober, capaços de destruir un objectiu situat a 1.000 quilòmetres, els moderns Lyutyi o fins i tot els FP-2, dotats de coets pesats d’aviació S-8, van concentrar els seus atacs en objectius de la península de Crimea per dificultar no només la vida diària d’aquells que van ser un dia els seus ciutadans sinó també per forçar l’evacuació de turistes i infligir danys al sector terciari, pilar de l’economia.

En concret, durant la campanya de Crimea, s’han destruït instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs, terminals de petroli, bateries antiaèries, radars, ferris que cobrien la ruta entre la península i la veïna regió de Krasnodar i fins i tot vaixells per mantenir cables submarins de telecomunicacions.

"És una mena de pressió psicològica; totes les nits hi ha drons i sirenes; no és possible dormir", es va lamentar la Yúlia, sota l’anonimat, a France Presse.

Emergència nacional

La campanya està produint resultats, almenys sobre el paper. El governador Aksiónov, al costat de Mikhaïl Razvozháev, governador de la ciutat de Sebastòpol, base de la flota russa del mar Negre, va declarar, en un missatge distribuït a través de Telegram, l’"emergència nacional" per poder "garantir els serveis bàsics". El subministrament de combustible a clients privats va ser suspès, mentre que l’empresa d’energia Krimenergo implementava talls en el subministrament elèctric. El territori ha quedat semiaïllat de la Federació Russa, després que les forces ucraïneses ataquessin els ponts de la ruta Rostov-Crimea, una de les tres vies d’accés al territori, i els camions que transitaven per aquella ruta. Segons apunten dades proporcionades per les autoritats d’ocupació, des que es va iniciar la campanya aèria contra Crimea, almenys sis persones han mort.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, traspua confiança. "La crisi amb el combustible, la logística militar i la governança a Crimea està empitjorant literalment cada dia", va proclamar, sense amagar satisfacció. Però l’estratègia de Kíiv de forçar negociacions podria no generar els resultats esperats. Denis Volkov, director del Centre Levada de Moscou, única institució independent sobre opinió pública a Rússia, va admetre a Bloomberg que hi havia "més inquietud". Però també "un creixent suport a atacs més agressius contra Ucraïna", va concloure.

Subscriu-te per seguir llegint