"Si no m’arriba el NIE, no puc treballar"

En els poc més de dos mesos que hi ha hagut de termini per presentar la sol·licitud del procés de regularització extraordinària, el sistema d’estrangeria espanyol ha fet front a una quantitat sense precedents de peticions per obtenir un permís de residència i feina al país. Si bé les oficines d’estrangeria, de Correus i de la Seguretat Social van donar per finalitzat ahir el termini, per a molts immigrants el seu procés burocràtic acaba de començar.Aquest dimarts 30 de juny acaba el termini per presentar la sol·licitud del procés de regularització extraordinària. Hauran sigut poc més de dos mesos en què el sistema d’estrangeria espanyol haurà fet front a una quantitat sense precedents de peticions per obtenir un permís de residència i treball al país. Si bé les oficines d’estrangeria, de Correus i de la Seguretat Social baixaran aquest dia les seves persianes i donaran per finalitzat el procés, per a molts dels immigrants que proven de regularitzar el seu procés burocràtic només acaba de començar.

És el cas de Melvin Alexis Serrano. La primera vegada que va atendre aquest diari, aquest salvadorenc celebrava que s’acabava d’admetre a tràmit la seva petició. Això significava que ja tenia aprovats els permisos provisionals d’un any de residència i feina. Faltava que rebés el seu número de la Seguretat Social. No obstant, Serrano continua sense haver rebut aquesta identificació, imprescindible per poder firmar un contracte laboral.És el cas, per exemple, de Melvin Alexis Serrano. La primera vegada que va atendre EL PERIÓDICO, aquest salvadorenc celebrava que s’acabava d’admetre a tràmit la seva petició. Això significava que ja tenia aprovats els permisos provisionals d’un any de residència i feina previstes en la mesura. Tan sols faltava que rebés el seu número de la Seguretat Social per poder firmar un contracte i començar a treballar en regla, després de dos anys d’encadenar treballs precaris en els quals cobrava a ‘B’. El mateix document de la seva admissió a tràmit el va tranquil·litzar: "La carta diu que ens enviaran aviat el número al domicili". No obstant, Serrano continua sense haver rebut aquesta identificació imprescindible per poder firmar un contracte laboral.

"He fet 30 o 40 entrevistes de feina en aquests dos mesos", lamenta Serrano. Explica que en totes aquestes ocasions va demostrar que ja té l’admissió a tràmit. "Diuen que sense una targeta física o amb el NIE, res", lamenta. Per Serrano, trobar feina significa fer els primers passos per treure la seva mare, el seu fill –que arrossega problemes de salut– i la seva dona dels locals en els quals han viscut aquests últims dos anys."He fet 30 o 40 entrevistes de feina en aquests dos mesos", lamenta Serrano. Explica que en totes aquestes ocasions ha demostrat que ja té l’admissió a tràmit. "Diuen que sense una targeta física o amb el NIE, res", lamenta. Per Serrano, trobar feina significa fer els primers passos per treure la seva mare, el seu fill i la seva dona dels locals on han anat vivint aquests últims dos anys. Per a ells ha sigut especialment dur pel seu fill, que arrossega problemes de salut i ha hagut de passar la recuperació d’alguna de les seves cirurgies en algun d’aquests locals ocupats.

"Un voldria que tot fos més ràpid", reflexiona Serrano, que continua sense perdre l’esperança. La seva admissió a tràmit va arribar l’11 de maig. Procurarà accelerar el procés intentant agafar cita prèvia en alguna de les oficines de la Seguretat Social de Barcelona."Un voldria que tot fos més ràpid", reflexiona Serrano, que continua sense perdre l’esperança. "A altres persones els ha tocat en anys anteriors i tardaven doncs fins a sis o nou mesos... Això és el que ens ha consolat una mica", apunta Serrano. La seva admissió a tràmit va arribar l’11 de maig. Ara ha decidit que intentarà accelerar el procés intentant agafar cita prèvia en alguna de les oficines de la Seguretat Social de Barcelona.

Moure’s per al número

És una solució que van trobar moltes de les persones que, com Serrano, van rebre el seu permís de treball, però no el número que ha de figurar en qualsevol contracte laboral. Entre ells hi ha Benjamín Coyos, un argentí de 21 anys que es va mudar a Barcelona a la recerca de nous reptes després de treballar a l’empresa de la seva família. L’admissió a tràmit va arribar el 9 de juny i, advertit del problema amb el número de la Seguretat Social, es va presentar en una de les oficines l’endemà. Va tenir sort, perquè no tenia cita prèvia, però el van atendre i aquella mateixa tarda ja tenia targeta de Salut i un CAP assignat.És una solució que van trobar moltes de les persones que, com Serrano, van rebre el seu permís de treball, però no el número que ha de figurar en qualsevol contracte laboral que firmin. Entre ells hi ha Benjamín Coyos, un argentí de 21 anys que es va mudar a Barcelona a la recerca de nous reptes després de treballar uns anys a l’empresa de la seva família. En el seu cas, l’admissió a tràmit va arribar el 9 de juny i, advertit del problema amb el número de la Seguretat Social, es va presentar en una de les oficines l’endemà. Va tenir sort, perquè no tenia cita prèvia, però el van atendre i aquella mateixa tarda ja tenia targeta de Salut i un CAP assignat.

Coyos també va atendre aquest diari al principi del procés. El seu objectiu era donar-se d’alta d’autònom i constituir una empresa de renovació d’edificis. El procés el va portar per altres camins. "Em van dir que amb el certificat de vulnerabilitat era més fàcil, així que en vaig aconseguir un d’una associació", explica.Coyos també va atendre EL PERIÓDICO al principi del procés, quan ho tenia tot pensat: volia accedir a la regularització amb un document que acredités que volia emprendre. El seu objectiu era poder donar-se d’alta d’autònom i constituir una empresa de renovació d’edificis a Barcelona. El procés, no obstant, l’ha portat per altres camins. "Em van dir que amb el certificat de vulnerabilitat era més fàcil, així que vaig aconseguir un d’una associació", explica. De moment, continua vivint amb els seus tres companys de pis i es guanya la vida fent de manetes, encara sense contracte. "Necessitem un capital de 3.000 euros per conformar una SL", explica. "Però amb prou feines em donen els números correctes per poder començar, seria un plaer formar l’empresa", remarca.De moment, aquest jove continua vivint amb els seus tres companys de pis al barri de Gràcia i es guanya la vida fent de ‘manetes’, encara sense contracte. "Necessitem un capital de 3.000 euros per conformar una S.L.", explica. "Però amb prou feines em donin els números correctes per poder iniciar, seria un plaer formar l’empresa", remarca. De moment, Coyos ja té pensat provar de renovar el permís de treball i residència l’any vinent.

El Govern central va assegurar que les admissions a tràmit arribarien en 15 dies des de la sol·licitud i que la resolució tardaria un màxim de tres mesos. No obstant, entitats socials com la Taula del Tercer Sector i la plataforma Regularització Ja! han detectat molts casos de terminis que s’allarguen per a desesperació d’aquestes persones.Les entitats socials, com la Taula del Tercer Sector o la plataforma Regularització Ya!, denuncien que la regularització extraordinària no només s’ha trobat amb l’obstacle del número de la Seguretat Social, sinó que tot el procés s’ha vist alentit. El Govern va assegurar que les admissions a tràmit arribarien en 15 dies des de l’emissió de la sol·licitud, i que la resolució definitiva tardaria un màxim de tres mesos. No obstant, aquestes entitats tenen detectats molts casos de terminis que s’allarguen per a desesperació d’aquestes persones.

És el cas de Mohamed Souir, que malgrat presentar els documents necessaris a Correus el 4 de maig continua sense l’admissió a tràmit. "És una mica difícil, no podem fer res", relata. Alguns dels companys de pis de Sabadell ja ho tenen tot a punt per treballar. Ell, de moment, aprofita el temps fent cursos. N’ha fet un de carretiller i ha avançat en la seva obtenció del carnet de conduir.És el cas de Mohamed Souir, que malgrat presentar tots els documents necessaris a Correus el 4 de maig continua sense l’admissió a tràmit. "És una mica difícil, no podem fer res", relata. Alguns dels seus companys de pis de Sabadell ja ho tenen tot llest per començar a treballar. Ell, de moment, aprofita el temps fent cursos. Ja ha fet un de carretiller i també ha avançat en la seva obtenció del carnet de conduir. "A l’empresa on era em van dir que quan tingui els papers podré treballar amb ells", explica aquest jove, que va nedar fins a Ceuta per deixar enrere el seu Marroc natal fa anys. "Una mica de paciència i ja està", s’anima el jove, que viu en un pis de la Fundació Eveho."A l’empresa on estava treballant m’han dit que quan tingui els papers podré treballar amb ells", explica aquest jove, que va creuar nedant fins a Ceuta per deixar enrere el seu Marroc natal fa uns anys. "Una mica de paciència i ja està", s’anima el jove, que viu en un pis de la Fundació Eveho. El seu objectiu a curt termini, tal com va dir en la seva primera entrevista amb EL PERIÓDICO, és clar: "Vaig a buscar una altra casa, perquè una altra persona pugui venir on soc jo".