"El poble ajuda el poble"

La població veneçolana s’ha bolcat amb La Guaira. Mentre la zona comença a recuperar lentament alguns serveis essencials, molts dels seus habitants han buscat refugi a Caracas. Amb les pertinences que van aconseguir rescatar abans de l’ensorrament dels seus habitatges, centenars de famílies sobreviuen ara a la intempèrie en places, parcs i espais públics de la capital.

"La ciutat està rebent milers de famílies, un munt de gent que s’ha quedat sense casa, i que està literalment al carrer. Molts van sortir amb el que portaven posat. Tota aquesta gent està acampant literalment on pot. S’han habilitat places, escoles, refugis, parcs, com si fos la Ciutadella", explica a EL PERIÓDICO una catalana que resideix a Caracas i que prefereix preservar la seva identitat. "La dimensió de la tragèdia és tal que l’ajuda, tant internacional com de les oenagés, arriba amb comptagotes, i és totalment insuficient", afegeix.

Segons el seu relat, durant les primeres hores després del terratrèmol els mateixos veïns van assumir les tasques de rescat davant l’absència de mitjans suficients. "Les primeres 30 o 36 hores tota aquesta gent va quedar molt sola i molt aïllada, amb veïns intentant moure pedres i treure persones. Després d’això, la població sencera es va bolcar a ajudar", relata.

Tot i que en els últims dies equips internacionals s’han afegit a les tasques de rescat, la magnitud del desastre a La Guaira complica qualsevol operació. Amb desenes de milers de persones encara desaparegudes, l’esperança de trobar supervivents s’ha anat esvaint amb el pas de les hores. "Després de quatre dies jo crec que entrem en una altra etapa, que és la d’assumir que les persones que han quedat sepultades ja no en sortiran, lamenta.

Dues realitats

Abans del desastre, a la zona més afectada convivien dues realitats diferents. "La Guaira és una població costanera que està a una mitja hora de la ciutat. Vindria a ser, en paral·lel, com el nostre Castelldefels o Sitges. Molta gent hi té segones residències, però també hi ha molts habitatges de protecció oficial, amb aquests edificis enormes on viuen 400 o 500 persones de perfil humil", diu. Són precisament aquests grans blocs residencials els que han patit els danys més greus.

En canvi, la capital veneçolana no ha patit el mateix impacte. Més enllà d’alguns danys materials en edificis, Caracas manté una relativa normalitat, tot i que marcada per la tragèdia que es viu a pocs quilòmetres. "Els supermercats estan oberts, les farmàcies també. És una sensació una mica estranya. Tothom està amb el cos en alerta", explica aquesta catalana.

Després dels primers dies de resposta espontània, en els quals milers de ciutadans es van desplaçar a la zona afectada amb aliments, medicines i material de primera necessitat, els habitants de Caracas continuen organitzant iniciatives d’ajuda. "Es van buidar tots els supermercats i totes les farmàcies de la ciutat. La gent ho va buidar tot i cada un va agafar el seu cotxe i se’n va anar cap allà a baix", explica.

"Tot això s’ha de veure des de la perspectiva que és un país molt deteriorat. Hi ha vies de comunicació i edificis ja d’abans deteriorats. Hi ha molt poc personal i no hi ha recursos públics. Tot es fa una mica de manera improvisada, gràcies a la iniciativa privada", assegura.

A més, lamenta l’absència de les autoritats locals en les tasques de rescat. "No s’han vist militars, no s’han vist tancs, no s’ha vist maquinària, no s’ha vist el desplegament del Govern per enlloc. És el poble ajudant el poble", assegura.

Subscriu-te per seguir llegint