El pes a les urnes dels nacionalitzats

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es va sumar dilluns passat a les acusacions al president del Govern, Pedro Sánchez, d’"enginyeria electoral" davant els prop de 2,5 milions de sol·licituds de nacionalització que estan pendents i que, en cas de concedir-se, comportarien el dret a votar en les pròximes eleccions generals. La denúncia, que parteix de les files de Vox, assegura que el Govern ha utilitzat la llei de memòria democràtica per concedir la nacionalitat espanyola a milions de descendents espanyols, cosa que pot alterar el cens electoral.Alberto Núñez Feijóo es va afegir aquest dilluns a les acusacions a Pedro Sánchez d’"enginyeria electoral" davant les prop de dos milions i mig de sol·licituds de nacionalització que estan pendents i que si es concedia comportaria el dret a votar en les pròximes eleccions generals. La denúncia, que part de les files de Vox, assegura que el Govern ha utilitzat la llei de memòria democràtica per concedir la nacionalitat espanyola a milions de descendents espanyols i que això pot alterar el cens electoral i modificar els resultats dels pròxims comicis. Però, ¿què hi ha en tot això? Però, ¿què hi ha de cert en tot això?

La llei de nets.

En els pròxims dies se sentirà parlar molt de la llei de nets. Les nacionalitzacions es produeixen a través d’una disposició de la llei de memòria democràtica, que concedeix la nacionalitat als nascuts fora d’Espanya de "pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols, i que, com a conseqüència d’haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença i d’orientació o identitat sexual, haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola".En els pròxims dies – pot ser que mesos – se sentirà parlar molt de la ‘llei de Nietos’ que, suposadament, utilitza el Govern per alterar el cens electoral. No obstant, el primer és aclarir que les nacionalitzacions es produeixen a través d’una disposició de la llei de memòria democràtica. En concret, en la qual es diu que concedeix la nacionalitat als nascuts fora d’Espanya de "pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols, i que, com a conseqüència d’haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d’orientació i identitat sexual, haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola".

La norma va ser aprovada pel Congrés l’octubre del 2022. Es van concedir dos anys perquè els descendents d’espanyols poguessin presentar la sol·licitud. Aquell termini es va acabar el 22 d’octubre del 2025. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va explicar a l’abril que es van rebre prop de 2,45 milions de sol·licituds i que prop de 545.000 ja es van aprovar.La norma va ser aprovada pel Congrés l’octubre del 2022, moment en què ja se sabia els efectes que tindria. A més, es concedien dos anys perquè els descendents d’espanyols poguessin presentar la sol·licitud. Aquell termini es va acabar el 22 d’octubre del 2025 i des d’aleshores no s’han admès noves peticions. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va explicar a l’abril que s’havien rebut prop de 2,45 milions de sol·licituds i que prop de 545.000 ja s’havien aprovat.

La regularització de migrants.

En diverses ocasions, Vox també ha mirat de barrejar aquesta nacionalització amb la regularització de migrants. No obstant, no tenen res a veure. A l’obtenir la nacionalitat espanyola, s’adquireixen tots els drets com a ciutadà, entre els quals hi ha votar. Si aquesta persona continua vivint fora d’Espanya, pot participar en les eleccions generals mitjançant el vot CERA (Cens d’Espanyols Residents Absents). No obstant, els migrants regularitzats no poden votar, ja que no tenen aquest dret (només el poden exercir en les municipals si hi ha acord bilateral amb el país d’origen que ho permeti i fa més de cinc anys que són a Espanya).En diverses ocasions, Vox també ha mirat de barrejar aquesta nacionalització amb la regularització de migrants. No obstant, no tenen res a veure. En el primer dels casos, a l’obtenir la nacionalitat espanyols s’adquireixen tots els drets com a ciutadà, entre els quals està votar. Si aquesta persona continua vivint fora d’Espanya, pot participar en les eleccions generals, com qualsevol altre espanyol, mitjançant el vot CERA –Cens d’Espanyols Residents Absents. No obstant, els migrants regularitzats no poden votar, ja que no tenen aquest dret (només el poden exercir en les municipals si hi ha acord bilateral amb el país d’origen que ho permeti i fa més de cinc anys que són a Espanya).

Dubtes sobre el procediment.

Una de les qüestions en les quals han posat el focus el PP i Vox és l’"externalització" de les gestions per concedir la nacionalització en altres països. Les dues formacions, admetent que no tenen proves encara, han assenyalat que en països com Cuba s’han contractat empreses pròximes al règim castrista per gestionar les sol·licituds. La instrucció que va aprovar el Govern el 2022 diu, de manera clara, que és el consolat espanyol el que, en última instància, ha de revisar si es compleixen els requisits i fer la inscripció del sol·licitant en el Registre Civil.Una de les qüestions en les quals han posat el focus PP i Vox és a l’"externalització" de les gestions per concedir la nacionalització en altres països. Les dues formacions, admetent que no tenen proves encara, han assenyalat que en països com Cuba s’ha contractat empreses pròximes al règim castrista per gestionar les sol·licituds. Tot i així, la instrucció que va aprovar el Govern el 2022 diu, de manera clara, que és el consolat espanyol qui, en última instància, ha de revisar si es compleixen els requisits i realitzar la inscripció del sol·licitant en el Registre Civil.

On vota cada un.

Qüestionats els dirigents dels dos partits sobre si pressuposen que aquests nous ciutadans espanyols, si votessin, votarien el PSOE, tots dos al·leguen que el problema és que aquestes persones poden triar a quina província voten a l’inscriure’s en el Cens d’Espanyols Residents Absents. Així, assenyalen que uns quants milers de paperetes poden ser determinants en alguns territoris que reparteixen pocs escons.Qüestionats els dirigents dels dos partits sobre si pressuposen que aquests nous ciutadans, de votar, votarien el PSOE, en les dues formacions al·leguen que el problema és que aquestes persones poden triar a quina província voten a l’inscriure’s al Cens d’Espanyols Residents Absents. Així, assenyalen que uns quants milers de paperetes poden ser determinants en alguns territoris que reparteixen pocs escons.

No obstant, això no és així. Una ordre emesa pel Govern el 2011 recull que els que no hagin viscut anteriorment a Espanya seran inscrits en el "municipi de més arrelament, propi o d’algun dels ascendents", i que, en el seu defecte, serà la mateixa oficina consular l a que el determini partint de les dades de què disposi. És a dir, al presentar la documentació per nacionalitzar-se s’exigeix, entre altres coses, el certificat de naixement de l’avantpassat espanyol, cosa que marcarà el lloc d’arrelament.No obstant, això no és així. Una ordre emesa pel Govern el 2011 recull que aquells que no hagin viscut anteriorment a Espanya seran inscrits en el "municipi de més arrelament, propi o d’algun dels ascendents" i que, en el seu defecte, serà la mateixa Oficina Consular qui ho determini partint de les dades que disposi. És a dir, al presentar la documentació per nacionalitzar-se s’exigeix, entre altres coses, el certificat de naixement de l’avantpassat espanyol, cosa que marcarà el lloc d’arrelament.

La documentació per votar.

Vox ha arribat a qüestionar la fiabilitat del vot CERA. Ahir, el secretari general del grup parlamentari ultra al Congrés, José María Figaredo, va dir que s’envia la documentació electoral als inscrits a l’estranger sense necessitat de presentar el DNI i que, a més, poden votar sense ensenyar cap documentació.Vox, per la seva banda, ha arribat a qüestionar la fiabilitat del vot CERA. Aquest dimarts, el secretari general del grup parlamentari ultra al Congrés, José María Figaredo, ha dit que s’envia la documentació electoral als inscrits a l’estranger sense necessitat de presentar el DNI i que, a més, poden votar també sense ensenyar cap documentació.

La realitat és que per votar a l’estranger hi ha dues vies possibles. La primera és dirigir-se al consolat o una oficina habilitada per votar en urna, identificant-se amb el passaport o el DNI. La segona via és remetre la papereta per correu, acompanyada d’una còpia d’un document d’identitat que posteriorment és verificat. Aquest sistema es va implementar per facilitar el dret dels ciutadans que resideixen en països grans on s’haurien de desplaçar milers de quilòmetres per poder votar.La realitat és que per votar a l’estranger hi ha dues vies. La primera és anar al consolat o una oficina habilitada per votar en urna, per a la qual cosa l’elector ha d’identificar-se amb el passaport o el DNI. La segona és remetre la papereta per correu, acompanyada d’una còpia d’un document d’identitat que posteriorment és verificat. Aquest sistema es va implementar per facilitar el dret dels ciutadans en països grans on s’haurien de desplaçar milers de quilòmetres per votar.

Quant influeix el vot CERA.

En les eleccions generals del 2023, estaven cridades a votar més de 2,3 milions de persones registrades en el CERA. No obstant, només el 10,04% van escollir una papereta, 233.688 ciutadans, cosa que va suposar que canviés de mans un sol escó del PSOE al PP a la Comunitat de Madrid. nEn les eleccions generals del 2023, estaven cridats a votar més de 2,3 milions de persones registrades al CERA. No obstant, només el 10,04% va escollir una papereta, 233.688 ciudans, cosa que va suposar que canviés de mans un sol escó que va passar del PSOE al PP a la Comunitat de Madrid.

Subscriu-te per seguir llegint