La Policia Nacional i la Guàrdia Civil neguen que Salut posés traves a la vacunació d’agents per la covid

Dos dels comandaments que van coordinar la vacunació contra la covid de policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya han negat aquest dimecres que el Departament de Salut posés traves al procés. En la seva declaració com a testimonis davant de la Secció Sisena de l’Audiència de Barcelona, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Esteban Gómez i l’inspector en cap de la Policia Nacional Daniel Rapado han descrit una relació «fluida» amb la conselleria i han atribuït les principals aturades a la suspensió temporal d’AstraZeneca acordada pel Ministeri de Sanitat i, després, a la falta de dosis disponibles de Moderna.

Els seus testimonis han obert la ronda de testificals en el judici contra l’excúpula de Salut pel retard en la vacunació dels agents estatals durant la pandèmia. Al banc dels acusats s’asseuen l’exconsellera de Salut, Alba Vergés; el seu successor en el càrrec i llavors secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon; l’exsecretari general del departament, Marc Ramentol; l’exdirector del CatSalut, Adrià Comella, i l’exdirector de Serveis, Francesc Xavier Rodríguez

Prevaricació administrativa

La fiscalia demana 12 anys d’inhabilitació per a Vergés, Argimon, Ramentol i Comella, al considerar que van actuar de manera arbitrària en la campanya de vacunació, però sol·licita l’absolució de Rodríguez incorrent en un delicte de prevaricació administrativa. Les acusacions exercides per sindicats i associacions policials –Jucil i Jupol – mantenen la tesi que els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van ser discriminats respecte a altres col·lectius essencials. Les acusacions populars també els imputaven un delicte contra els drets dels treballadors, que podia comportar penes de presó, però el tribunal el va excloure aquest dimarts i va deixar fora qualsevol condemna de presó.

La declaració dels dos comandaments, no obstant, ha situat el focus en les dificultats organitzatives i en els canvis de criteri sanitari que van marcar aquelles setmanes. Gómez i Rapado han explicat que, a l’inici del procés, els dos cossos van proposar que els seus agents fossin vacunats en comissaries i comandàncies, i no en els circuits ordinaris previstos per Salut. Aquesta petició, han reconegut, «va trencar l’esquema» i va obligar a «plantejar bé el pla», perquè introduïa una fórmula diferent a la que s’estava utilitzant amb altres col·lectius.

Segons els testimonis, la Generalitat no va rebutjar aquesta proposta. Al contrari, han afirmat que el llavors director de Serveis de Salut, Rodríguez, va acceptar estudiar el plantejament i va acabar autoritzant que la vacunació s’organitzés en dependències policials. L’objectiu, han explicat, era facilitar l’operativitat dels cossos i controlar millor quins agents rebien la dosi.

El paper de Rodríguez

Els dos comandaments han destacat especialment el paper de Rodríguez, amb qui van mantenir un contacte gairebé diari durant aquelles setmanes. Rapado ha assegurat que el responsable de Salut va estar disponibles en tot moment per intentar resoldre les incidències que anaven apareixent, per la qual cosa la relació va ser «bona» i «fluida». Aquesta col·laboració, han afegit, va ser reconeguda fins i tot per la Policia Nacional, que va entregar a Rodríguez una placa commemorativa per la seva feina durant la campanya de vacunació.

«Hi va haver una època en què Xavier Rodríguez, Esteban Gómez i jo parlàvem 24 hores al dia. Estava disponible i predisposat. Vam estar molts dies parlant, alguns fins a les dues del matí, tots tres intentant organitzar-ho tot», ha destacat Rapado.

La cronologia relatada a la sala arrenca en els primers dies de març del 2021. El 4 de març es va fer una reunió per abordar com s’organitzaria la vacunació dels agents estatals a Catalunya. Dies després, el 10 de març, Salut va comunicar que acceptava el pla proposat per Policia Nacional i Guàrdia Civil, i l’administració de dosis va començar entre el 12 i el 15 de març per als efectius de fins a 56 anys.

El procés va quedar alterat el 15 de març, quan el Ministeri de Sanitat va paralitzar temporalment l’ús d’AstraZeneca per motius mèdics, després dels avisos sobre possibles efectes adversos. Aquesta decisió va afectar de ple la planificació, perquè era la vacuna prevista per a bona part dels col·lectius essencials. A partir d’aquell moment, la vacunació dels agents va quedar limitada als grups d’edat per als quals sí que estava autoritzat l’ús d’aquesta vacuna.

Falta de dosis de Moderna

Els comandaments han explicat que el 23 de març Salut els va comunicar que la campanya es podia reprendre per a la resta d’efectius. La vacunació es va reprendre l’endemà al matí, però va tornar a suspendre’s a la tarda. Segons la seva declaració, Rodríguez els va traslladar llavors que no hi havia prou dosis perquè no havia arribat un lot de vials de Moderna.

Malgrat aquesta nova aturada, Gómez i Rapado han afirmat que el contacte amb la conselleria va continuar i que les dues parts van continuar treballant per trobar una sortida. També han admès que hi va haver dificultats internes en l’elaboració dels censos, perquè alguns agents que inicialment s’havien apuntat per rebre la vacuna van acabar expressant dubtes i van demanar no ser vacunats.

Les diferències percentuals

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va intervenir l’abril del 2021 i va donar un ultimàtum a la Generalitat per equiparar el percentatge de vacunació dels agents estatals al dels Mossos d’Esquadra. En aquell moment, només el 3,6% dels efectius de la Policia Nacional desplegats a Catalunya i el 2,8% dels guàrdies civilshavien sigut vacunats, davant el 77% dels Mossos i el 68,9% dels Bombers.

El judici haurà de determinar ara si aquests retards van respondre a criteris sanitaris i organitzatius, com sostenen les defenses, o si hi va haver una decisió deliberada de frenar la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils respecte a altres cossos, com mantenen la fiscalia i les acusacions. La vista continuarà en els pròxims dies amb més declaracions testificals. Les declaracions dels acusats, les conclusions i els informes finals estan previstos per a les últimes sessions del judici, assenyalat fins al 15 de juliol.