El Suprem proposa preguntar al TJUE sobre la regularització d’immigrants

El Govern continua treballant en el procés de regularització d’immigrants amb normalitat i el convenciment que no hi haurà una paralització per part del Suprem. L’alt tribunal ha plantejat a les comunitats del PP que es pronunciïn sobre la procedència de formular una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) davant la "dubte" de "si podria entrar en col·lisió" amb normativa comunitària. Fonts de l’Executiu entenen que el Suprem ja va rebutjar prendre mesures cautelars davant altres recursos i es mostren convençuts que el procés encaixa amb l’ordenament jurídic de la UE.El Govern continua treballant en el procés de regularització de migrants amb normalitat i el convenciment que no hi haurà una paralització per part del Suprem. L’Alt Tribunal ha plantejat a les comunitats del PP que van recórrer que es pronunciïn sobre la procedència de formular qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) davant la "dubte" de "si podria entrar en col·lisió" amb normativa comunitària. No obstant, fonts de l’Executiu entenen que en un primer moment el Suprem ja va rebutjar prendre mesures cautelars davant altres recursos i es mostren convençuts que el procés encaixa amb l’ordenament jurídic de la UE.

El missatge que es transmet és de tranquil·litat, insistint que el reglament va introduir totes les observacions del Consell d’Estat i compleix totes les garanties. S’està treballant amb l’Advocacia de l’Estat per presentar al·legacions i no s’espera que el Suprem es pronunciï abans del 7 de juliol. La Sala Contenciosa Administrativa dona un termini de cinc dies a les parts per expressar la seva opinió respecte a consultar el TJUE, després de recursos del País Valencià i Aragó.El missatge que es transmet és de tranquil·litat insistint que el reglament va introduir totes les observacions realitzades pel Consell d’Estat i compleix totes les garanties. Ara mateix, s’està treballant mà a mà amb l’Advocacia de l’Estat per presentar al·legacions i no s’espera que el Suprem es pronunciï abans del pròxim 7 de juliol. La Sala Contenciosa Administrativa dona un termini de cinc dies a les parts perquè puguin expressar la seva opinió respecte a consultar el TJUE, després de recursos del País Valencià i Aragó.

Notificació provisional

El termini per a les sol·licituds, que ja supera el milió, va acabar ahir i una part ja va ser resolta, a l’establir-se un màxim de tres mesos. Fins i tot en el cas d’elevar-se la prejudicial al TJUE i decidir-se de forma paral·lela una paralització, una bona part de les sol·licituds ja comptaria amb una notificació provisional i, per tant, no podria ser suspesa.El termini per a les sol·licituds, que ja supera el milió, acaba aquest dimarts i una part ja han sigut resoltes, a l’establir-se un màxim de tres mesos. És per això que fins i tot en el cas d’elevar-se la prejudicial al TJUE i decidir-se de forma paral·lela una paralització, en aquell moment una bona part de les sol·licituds ja comptarien amb una notificació provisional i, per tant, no podrien ser suspeses.

Els magistrats sotmeten a l’opinió de les parts "si, malgrat la vigència de la Directiva de Retorn que l’Estat espanyol no ha transposat, és admissible que els que estiguin en situació irregular a Espanya no se sotmetin a una ordre de retorn, sinó que se’ls reconegui un dret de residència temporal pel simple fet de l’estada irregular a Espanya".Els magistrats sotmeten pel que sembla de les parts "si, malgrat la vigència de la Directiva de Retorn i la seva no transposició per l’Estat espanyol, és admissible que els que estiguin en situació irregular a Espanya no se sotmetin a una ordre de retorn, amb les excepcions particulars que la mateixa norma comunitària autoritza, sinó que se’ls reconegui un dret de residència temporal amb caràcter general i pel mer fet de l’estada irregular a Espanya".

Es tracta de dues providències dictades per la Sala Tercera del Suprem abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per les comunitats autònomes. "El règim de regularització establert en les normes addicionals del reial decret esmentades suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementa el PMAUE", es planteja amb referència al Pacte de Migració i Asil.Es tracta de dues providències que han sigut dictades per la Sala Tercera del Suprem abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per les comunitats autònomes indicades. "El règim de regularització establert en les esmentades normes addicionals del reial decret suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementen el PMAUE", es planteja amb referència al Pacte de Migració i Asilo.

Suport del Govern

La portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, també va sortir en defensa del procediment per assegurar que "s’ha fet amb totes les garanties" i confia que així "quedarà acreditat". La Generalitat considera que la regularització és correcta no només en les formes, sinó també en el fons de la iniciativa. La portaveu va al·legar que ha servit per "donar drets" i treure de la "invisibilitat" persones que feia anys que residien i treballaven a Espanya i que mereixien àmpliament regular la seva situació.La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, també ha sortit en defensa del procediment per assegurar que "s’ha fet amb totes les garanties" confiar que així "quedarà acreditat". La Generalitat considera que la regularització és correcta no només en les formes, sinó també en el fons de la iniciativa. La portaveu ha al·legat que ha servit per "donar drets" i treure de la "invisibilitat" a persones que feia anys que residien i treballant a Espanya i que mereixien àmpliament regular la seva situació.

Subscriu-te per seguir llegint