El terratrèmol afegeix un desafiament a la pretensió dels EUA de tutelar Veneçuela

Al maig Donald Trump va sostenir a la Casa Blanca que, gràcies a la intervenció militar dels Estats Units que va derivar en la captura de Nicolás Maduro, Veneçuela s’havia convertit en "un país feliç" fins al punt que "la gent balla als carrers". Per al magnat republicà era el mateix règim tutelar de Washington el que provocava les espontànies coreografies de joia. El desastre que ha provocat el doble terratrèmol, amb les seves pèrdues humanes i econòmiques, constitueix aquestes hores un problema polític per als EUA, segons The New York Times.

Trump s’havia permès fins i tot les bromes de mal gust a la seva plataforma Truth Social a l’exhibir un mapa de Veneçuela amb el fons d’una bandera nord-americana i la llegenda 51st State. Els fets del 3 de gener havien tingut una doble missió: recompondre de manera amenaçadora l’hegemonia dels EUA al sud del riu Bravo i convertir Veneçuela en un apèndix econòmic com a proveïdor gairebé exclusiu d’energia, or i terres rares. Perquè fos així Trump va disposar la continuïtat d’un neomadurisme, personificat en la "presidenta encarregada", Delcy Rodríguez, que va deixar de ser objecte de punició. Es van restablir les relacions bilaterals.

A partir d’aquesta nova articulació, Veneçuela va rebre 5.500 milions de dòlars per la seva venda de petroli als EUA, uns diners que administra de moment el país tutor i que representen un 44% més que en el mateix període del 2025. "Per primer cop en més d’una dècada, la riquesa del país realment beneficia el poble de Veneçuela, però encara queda molt per fer", va dir el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio.

Previsions truncades

Mitjançant l’ampliació de les inversions estrangeres, no solament nord-americanes, en els hidrocarburs, el país sud-americà esperava acabar el 2026 amb un creixement de fins a set punts del PIB. El desastre ha fet cruixir tota previsió. La paraula reconstrucció, tan repetida a Veneçuela després de la sortida de Maduro, té un altre significat molt més ampli i urgent des del tràgic 24 de juny. Trump i Rodríguez van intercanviar missatges en què es van tractar com a "socis" i "amics". La distància entre aquestes paraules i els fets es comença a posar a prova amb una altra urgència.

Els EUA han enviat equips especialitzats de recerca i rescat urbà que treballen a preu fet a la zona zero. El Departament d’Estat ha compromès un fons d’assistència de 150 milions de dòlars. Es van suspendre les sancions econòmiques durant tres mesos. La pregunta que es comença a repetir a Caracas té a veure amb l’abast de l’ajut més enllà d’aquests primers gestos i quin serà el paper dels EUA per tornar a aixecar un país devastat.

"Durant aquests mesos molts hem acceptat la idea que hi havia una estratègia gradual. El pla de tres fases anunciat pel secretari d’Estat i que buscava desmuntar, pas a pas, l’estructura del chavisme mentre es construïen condicions per a una transició democràtica. Però el 24 de juny va canviar el país. Els terratrèmols van trencar aquest esquema de la mateixa manera que es van enfonsar milers d’edificis", va escriure Walter Molina Galdi al portal La gran aldea.

Caiguda de popularitat

Trump es va vantar setmanes enrere de posseir a Veneçuela "índexs altíssims de popularitat". D’acord amb la consultora Meganálisis, l’aprovació del magnat havia caigut de 75 punts al març a 47 punts a l’abril. Un altre sondeig d’Atlas Intel i Bloomberg mostra que la seva imatge es va reduir vuit punts al maig per situar-se en el 45%. "Aquí, a Veneçuela, hem de dir al president Trump que ningú és feliç", va assenyalar el dirigent sindical Carlos Salazar, citant les paraules del president. La impaciència de la població respecte als resultats de la nova aliança, que arriba principalment a les grans empreses, adquireix una altra dimensió.

Després del doble terratrèmol, la Xina va enviar a Veneçuela una ajuda puntual per als damnificats. "El president Xi Jinping ha disposat una contribució de 17 milions de dòlars per recolzar els esforços de recuperació després del terratrèmol: dos milions de dòlars que seran destinats al pla de construcció d’habitatges i 15 milions de dòlars addicionals en subministraments, equips i materials essencials", va informar Rodríguez. Fa quatre dies, el canal oficial Telesur va informar que Rússia "avaluava" enviar ajuda humanitària. Possiblement l’acompliment de Pequín i Moscou hauria sigut diferent si el 3 de gener no hagués partit en dos la història veneçolana. Aquest replegament implica un reconeixement implícit del poder rector que prova d’exercir els EUA. La manifesta hegemonia provoca un sord malestar en sectors del Partit Socialista Unit (PSUV).

"Hi serem per als nostres nous i grans amics", va prometre el magnat el 24 de juny. ¿Quin podria ser el rol nord-americà en la reconstrucció de Veneçuela? ¿Canviarà el seu full de ruta? ¿Hi haurà un decidit suport econòmic o serà una oportunitat de negocis per al sector privat? Al febrer Trump va impulsar la iniciativa immobiliària d’una "Nova Gaza" que s’aixequi sobre la runa de l’acció militar d’Israel i un èxode forçat de la seva població. Gratacels i hotels de luxe per a una "Riviera del Pròxim Orient". ¿El país sud-americà podria ser el laboratori d’alguna iniciativa d’aquesta mena, tot i que sense construccions luxoses? Almenys 189 edificis es van esfondrar completament després del sisme. Avaluacions preliminars de la NASA calculen en 59.000 les edificacions danyades o destruïdes.

De moment, l’empresari nord-americà Moishe Mana va decidir recolzar els veneçolans afectats. Mana, de 70 anys, és un multimilionari, promotor immobiliari i emprenedor d’origen israelià amb connexions amb la migració veneçolana a Florida. Juntament amb altres empresaris, ha enviat carregaments per ajudar els habitants de La Guaira. "Ja són a la zona zero", va dir un portaveu. No sap ningú què vindrà després.

Subscriu-te per seguir llegint