Illa aconsegueix els pressupostos i prepara la seva ‘emancipació’

«Un mal dia o un punt d’inflexió? O, com que ja sap que té pressupostos, va deslligat?», va preguntar el diputat de Junts Antoni Castellà al president Salvador Illa en el debat sobre els comptes públics d’aquest dijous. Es referia a la seva actitud just 24 hores abans, al mateix escenari, al Parlament i durant la sessió de control, quan el cap del Govern es va saltar el guió de la sobrietat i es va mostrar molt més contundent amb l’oposició, però també amb els socis que li han atorgat el principal triomf del seu primer mandat: els pressupostos del 2026.

La de Castellà és, precisament, la pregunta que es fan tots els diputats de l’hemicicle: com actuarà ara que ja té el suport necessari per esgotar el mandat el 2028. I és que Illa enceta ara la segona fase del mandat, en ple equador, disposat a emancipar-se per impulsar aquelles polítiques que va haver de deixar en un segon pla per complir les condicions que li han garantit els 68 vots de la majoria.

Al PSC acostumen a comentar que s’han casat amb ERC i els Comuns durant quatre anys. Això vol dir que no es plantegen alterar el tauler d’aliances i que seran fidels als dos grups, complint allò que han subscrit. Primer, per una evidència: Junts no entra en el flirteig. Segon, perquè els Comuns també són els seus socis al Govern espanyol i perquè mantenir la sintonia amb Esquerra és necessari per al president del Govern, Pedro Sánchez, que veu com els postconvergents se’n desmarquen. I tercer, perquè cal cuidar una relació a tres que pot tornar a ser imprescindible per governar en la pròxima legislatura catalana.

La reivindicació d’un front d’esquerres es planteja a Catalunya com una resistència davant l’auge de l’extrema dreta d’Aliança Catalana —sense oblidar un possible creixement també de Vox—, però els papers es podrien alterar si les eleccions catalanes no permeten reeditar l’aliança, si condueixen a un bloqueig per manca de majories o si els postconvergents opten, a partir del 2028, per governar amb els socialistes si els números els surten i si el PP ocupa ja la Moncloa de la mà de Santiago Abascal.

Les tres prioritats d’Illa

Tot i que Illa hagi apujat el to, el pla és inalterable i passa per impulsar noves mesures en matèria d’habitatge, infraestructures i seguretat. En aquest triplet creu que hi ha totes les medalles que la ciutadania valorarà quan torni a les urnes.

El Govern necessita impulsar polítiques que portin el segell del PSC i que no vagin acompanyades de l’ombra dels socis, després que alguns grups de l’oposició i una part de la patronal hagin assenyalat que governa sotmès a les ordres d’ERC i els Comuns.

Hi ha qui sovint confon la negociació amb l’assimilació, al·leguen des de l’Executiu, però admeten que ara és el moment de prémer l’accelerador de cara a les eleccions municipals del 2027 amb iniciatives com la simplificació dels tràmits urbanístics, la llei de pobles, l’increment de la plantilla dels Mossos d’Esquadra i de la seva presència als carrers i en infraestructures com l’aeroport i, és clar, amb la votació al Congrés del nou sistema de finançament.

El partit de Jéssica Albiach se sent còmode en una aliança que li permet destacar en matèria d’habitatge, sempre que no es parli de política d’infraestructures, com ja va quedar clar amb l’exabrupte d’Illa arran del col·lapse de l’AP-7. Els republicans estan conformes a donar suport als socialistes perquè asseguren que les enquestes els premien per la seva «responsabilitat», però necessiten que s’impulsi el nou model de finançament.

Els dos partits admeten que ara perden la principal palanca per condicionar el Govern i que Illa té una bombona d’oxigen per als pròxims dos anys, però s’aferren a la necessitat de demostrar que la seva oposició és útil i, per què no, reconeixen en privat que també pesa el fet que necessiten que la legislatura al Congrés continuï amb Sánchez al capdavant per complir el que s’ha pactat.

No és només una qüestió de polítiques, sinó també de dinàmiques. Les reunions amb ERC són setmanals, a un ritme pràcticament similar al que manté l’equip del president amb els Comuns; i allò que serveix per guanyar confiança també pot generar incentius perversos, perquè acaba convertint-se en un símbol de compliment el simple fet d’assistir a aquestes trobades, opinen al Govern.

«Cal decidir si el que tenim amb els socis és sexe o amor», sosté una font del Govern. «Però, sigui el que sigui, intentarem cuidar-nos».