El jutge imputa la directora de la Guàrdia Civil i la cita el 16 de juliol per la seva implicació en la trama Leire

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, a petició de la Fiscalia Anticorrupció i de les acusacions populars, sota la direcció lletrada del PP, ha imputat la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i també el director adjunt operatiu (DAO) de l’Institut Armat, Manuel Llamas, en el denominat cas Leire Díez, que indaga en la presumpta trama que hauria rebut pagaments del PSOE per boicotejar causes judicials que afecten el Govern. Els ha citat a tots dos en qualitat d’investigats el proper 16 de juliol.

En la seva resolució, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, el titular del jutjat número 5 del Tribunal Central d’Instància assenyala que existeixen en la causa «indicis de responsabilitat» d’ambdós en fets que, ‘prima facie’, i «sense perjudici del que resulti de la posterior instrucció de la causa», podrien presentar els caràcters d’un delicte continuat de prevaricació administrativa en relació amb un altre delicte contra l’administració de justícia (obstrucció) en relació amb les presumptes maniobres investigades.

Després de conèixer-se la imputació de la directora de la Guàrdia Civil i del director adjunt operatiu, Interior ha emès un breu comunicat en el qual el ministre Fernando Grande-Marlaska afirma que manté la seva confiança en Mercedes González i en el tinent general Manuel Llamas. En el mateix comunicat, el ministeri anuncia que la cap política i el cap operatiu de l’Institut Armat «continuaran exercint les seves funcions com fins ara i mostrant la màxima col·laboració amb la justícia en tot el que se’ls requereixi».

Malgrat que sí que ho van demanar les associacions populars, ni Anticorrupció ni el jutge no veuen possible responsabilitat de moment en l’actuació de l’anterior director general de la Guàrdia Civil, Leonardo Marcos. El jutge diu sobre això que «la conducta descrita respecte d’ell, ‘per se’, no integra cap tipus penal», segons diu la mateixa resolució.

En l’escrit en el qual instava a aquestes imputacions, el PP assenyalava que considera «acreditat», a partir de les indagacions de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que entre González i Leire Díez «va existir una relació personal i reiterada, prèvia al nomenament de la primera, que va continuar després de la seva presa de possessió com a directora general el 17 de setembre de 2024, materialitzant-se en, almenys, tres reunions presencials i múltiples contactes per missatgeria instantània».

Altres decisions del cas

En la mateixa resolució, el jutge acorda noves diligències entorn d’aquest cas. Així, i respecte de l’advocat Jacobo Teijelo –que en defensa a l’exnúmero 3 del PSOE Santos Cerdán i es va reunir amb el número 2 de la Fiscalia sota el comandament d’Álvaro García Ortiz– el jutge recorda que després que en la seva declaració manifestés que era assessor jurídic del partit polític PSOE des d’octubre del 2024 a juny del 2025, «és procedent requerir a l’esmentat partit perquè identifiqui la persona que va subscriure el contracte d’assessorament jurídic» en les esmentades dates.

Igualment, demana al partit que indiqui «el càrrec que ostentava i el títol habilitant o acord en la virtut del qual va actuar». Aquesta diligència, afegeix el jutge, «haurà de complimentar-se a través de persona designada amb poder de representació de l’esmentat partit polític informat del dret que li assisteix a no facilitar cap informació o documentació que pugui ser incriminatòria per a l’esmentada persona jurídica», és a dir, que pugui perjudicar al mateix PSOE.

A més, el jutge uneix a la causa la documentació remesa pel Ministeri de Justícia en relació amb l’exviceministre d’Energia en el Govern d’Hugo Chávez, a qui la Fiscalia Anticorrupció també vincula amb la trama dirigida a boicotejar fiscals, jutges i guàrdies civils.

Segons aquesta informació, i després de dos intents fallits de concessió de la nacionalitat per la via ordinària, Villalobos la va obtenir l’octubre de 2025 a través de la denominada Llei de Nets (acollint-se a la Llei de Memòria Democràtica), una informació que el jutge trasllada ara a l’UCO.

Finalment, el jutge demana proves sobre les contractacions de la dona que va tenir un conflicte jurídic amb el fiscal Anticorrupció José Grinda, contra qui també va actuar la trama Leire, i la de la seva parella; i també obté les manifestacions realitzades a diversos jutjats, entre ells el Tribunal Suprem, per part de Carmen Pano, l’empresària que afirma que va lliurar 90.000 euros en metàl·lic a la seu del PSOE a Ferraz i que l’advocada de l’assessor ministerial Koldo García va intentar subornar-la per perjudicar el comissionista Víctor de Aldama.