El Govern central vetarà les xarxes socials amb "contingut nociu" a menors de 16 anys encara que tinguin permís dels seus pares

El Govern endureix la seva proposta per prohibir l’accés a xarxes socials a menors de 16 anys. El PSOE i Sumar han registrat aquest dijous en el Congrés diverses esmenes al projecte de llei de protecció digital als menors, ara en tràmit de ponència, que entre altres qüestions plantegen eliminar la possibilitat d’accedir a certes plataformes digitals encara que es compti amb autorització paternal. El text original el vinculava al permís dels tutors legals.

El permís parental només possibilitarà l’accés a menors d’entre 14 i 16 anys a plataformes que comptin amb una autorització expressa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Es posa així el focus en les empreses i aquelles plataformes que no puguin demostrar davant de la CNMC que no difonen «continguts nocius» per a la infantesa i l’adolescència, tindran prohibit permetre l’accés a menors de 16 anys.

Fonts parlamentàries socialistes apunten que la seva intenció és tornar a convocar la comissió de Justícia en període extraordinari, aquest mes de juliol, per avançar en la ponència i provar de pactar aquests canvis amb els seus socis. Des del Ministeri de Joventut i Infantesa, que dirigeix Sira Rego, i impulsora d’aquesta norma, defensen la necessitat de comptar «amb un ampli consens, perquè la necessitat de regular l’entorn digital i de protegir els nostres nens, nenes i adolescents és un clamor social».

Altres de les esmenes pactades pels socis de coalició al projecte de llei de protecció digital als menors proposen castigar penalment plataformes amb algoritmes que amplifiquin continguts il·lícits i responsabilitzar els seus directius. Per a això s’incorpora a la llei la tipificació en el Codi Penal de l’amplificació algorítmica de continguts nocius. Es converteix així en delicte que una plataforma i serveis intermediaris utilitzin els seus algoritmes per amplificar continguts lesius com els que inciten al suïcidi o a l’autolesió, els continguts d’abús sexual infantil, ‘deepfakes’ sexuals o delictes d’odi. 

Es castigarà igualment en el Codi Penal la responsabilitat dels directius d’aquestes plataformes que no actuïn per garantir la retirada de continguts lesius. S’estableix així que ignorar una ordre de retirada de continguts il·lícits –judicial o administrativa– tindrà igualment conseqüències penals.

«No permetrem que quatre magnats des de Silicon Valley vulnerin els drets de la infantesa», ha advertit la ministra de Joventut i Infantesa a través de les xarxes socials. «Seran responsables de l’efecte nociu dels seus algoritmes i podran ser jutjats a Espanya», ha afegit per argumentar que «quan una plataforma decideix difondre determinats continguts, està condicionant què veuen nenes, nens i adolescents i a quines dinàmiques queden exposats».

Negociació amb els socis

Actualment, la llei estableix la prohibició d’accés a les xarxes socials als menors de 14 anys, llevat que tinguin consentiment patern. La intenció de l’Executiu és elevar l’edat fins als 16 anys, una cosa que diversos aliats, inclòs el PP, no veuen malament, encara que amb matisos a l’hora d’atorgar drets als menors.

D’entre els socis, Junts és qui més es desmarca i planteja delimitar aquesta prohibició a l’accés a «xarxes socials o a serveis, fòrums, plataformes de comunicació o qualsevol altre lloc en l’espai virtual que incorporin intel·ligència artificial generativa».