El Parlament delimita la definició de gran tenidor d’habitatges i dona més poder al Govern en els aeroports

Unes hores després d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, el Parlament també ha donat llum verda a la llei d’acompanyament. És la norma que complementa els comptes amb modificacions d’impostos, taxes i altres canvis legals. Un dels canvis més destacats és que tipifica com a gran tenidor qui tingui cinc habitatges a Catalunya o deu en el conjunt de l’Estat.

La normativa busca «harmonitzar» la definició de gran tenidor en tot el marc legislatiu català perquè se’ls puguin aplicar totes les novetats en matèria d’habitatge, com ara el topall dels lloguers. El que es pretén, en definitiva, és que quedi clar qui és considerat gran propietari i ha de complir les lleis de contenció de preus. A més, a partir d’ara tots els grans tenidors estaran obligats a oferir «una alternativa de lloguer social en cas de desnonament» i hauran d’inscriure’s en un registre.

La llei ha superat el tràmit amb la mateixa suma que els pressupostos: els 42 diputats del PSC, els 20 d’ERC i els 6 dels Comuns, el nombre just per assolir la majoria absoluta, situada en 68 escons. Tot i això, durant el debat, el diputat David Cid (Comuns) ha advertit el Govern que la llei d’habitatge s’ha de complir i s’ha queixat que només s’hagin obert 50 expedients sancionadors en un any. Per desig exprés d’aquest partit, la llei d’acompanyament també inclou que la Generalitat haurà de crear una direcció general d’habitatge per exercir un control més gran sobre les polítiques en aquest àmbit.

Totes aquestes mesures han suscitat les crítiques dels partits de dreta, però el diputat Guillem Sánchez (PSC) ha defensat que apunten «en la direcció correcta». El seu argument és que ara mateix «la principal font de desigualtats a Catalunya» és la dificultat d’accés a l’habitatge i, per això, cal impulsar aquest tipus de decisions.

Més influència en els aeroports

Una altra de les novetats destacades de la llei d’acompanyament és la creació de l’Autoritat Portuària de Catalunya, un ens que ha de donar més poder a la Generalitat en la gestió dels aeroports de Catalunya. Aena continuarà sent el principal gestor i actor d’aquestes infraestructures, però el Govern vol exercir la seva influència sobre algunes de les competències que té assignades en aquest àmbit.

Barcelona. Vista general de l’Espai Natural Remolar-Filipines amb avions passant cap a l’aeroport de Barcelona-el Prat i del seu entorn natural, protagonista del debat sobre la seva futura ampliació. La Unió Europea encarrila l’ampliació de l’aeroport mentre el Govern intensifica les converses amb Brussel·les i accelera el tancament de l’expedient d’infracció del Delta del Llobregat, un pas indispensable per desbloquejar el projecte. 16 de juny de 2026. Tema del dia / Portada. AUTOR: ZOWY VOETEN

Les competències que l’Estatut atorga a Catalunya en matèria d’aeroports estan relacionades amb el consum, el treball, el medi ambient, l’urbanisme, l’accessibilitat, el transport i la promoció econòmica, entre d’altres. Per exemple, l’Autoritat tindrà la missió de desenvolupar un pla estratègic per connectar per ferrocarril els principals aeròdroms catalans. També intentarà influir en algunes tarifes aeroportuàries.

L’Autoritat Portuària de Catalunya és una mesura que es va incloure en el pacte d’investidura entre el PSC i ERC i que ara començarà a desenvolupar-se. En el debat d’aquest dijous, el diputat Joan Ignasi Elena (ERC) ha defensat que les «prioritats» en matèria d’aeroports s’han de decidir des de Catalunya i «no en un ministeri que és a 600 quilòmetres» de distància.

Augment de la taxa turística

Una altra de les mesures destacades de la llei d’acompanyament és l’augment de la taxa turística als creuers que fan escala a Barcelona durant un temps inferior a 12 hores, que podrà arribar als 30 euros per passatger. També és una decisió impulsada pel PSC, ERC i els Comuns, que consideren que aquest perfil de creuerista fa una despesa econòmica «bastant reduïda» i, en canvi, genera una massificació temporal considerable i «consumeix de manera intensiva els serveis públics». Per això, conclouen, ha de pagar més.

En canvi, Junts i el PP s’han mostrat molt crítics i han reclamat amb vehemència una rebaixa fiscal, i no només de la taxa turística. La popular Montserrat Casanova ha assegurat que si «el tripartit no abaixa els impostos és perquè no vol» i ha posat com a exemple la política fiscal aplicada a les comunitats que governen. «Menys impostos, menys traves i millors serveis públics és possible si no es gasten diners en estructures d’estat i despeses innecessàries», ha reblat. El diputat de Junts Jordi Monell ha criticat que l’Executiu no hagi acceptat una esmena del seu partit per deflactar l’IRPF.

També Vox i Aliança Catalana han assenyalat la política tributària del Govern d’Illa. Andrés Bello (Vox) ha assegurat que la llei és una demostració clara que el Govern «odia el turisme» o que té «fanatisme climàtic». «Als que arriben de manera il·legal els donen una pagueta; al turista que crea riquesa, impostos», ha sostingut. Rosa Maria Soberana (Aliança) ha afirmat que és una llei «amb càrregues fiscals i regulacions addicionals que no resol els problemes de Catalunya». Per la seva banda, Pilar Castillejo, de la CUP, ha sentenciat que ni els comptes ni la llei d’acompanyament «canviaran en res la vida de la majoria dels catalans» ni faran «més fàcil pagar el menjar i l’habitatge».