Illa aprova avui els seus primers pressupostos i s’assegura la legislatura

El president de la Generalitat, Salvador Illa, sortirà aquest dijous del Parlament amb els seus primers pressupostos aprovats sota el braç gràcies al suport d’ERC i els Comuns. Uns comptes degairebé 50.000 milions d’euros que permetran a Catalunya tancar l’etapa de pròrroga de tres anys dels de 2023 i convertir-se en una de les poques autonomies en aconseguir aprovar la llei considerada la pedra angular del projecte de tot govern. Es tracta d’una fita d’alt valor polític per al Govern d’Illa, que amb aquests pressupostos i just quan es compliran dos anys de la seva investidura, s’assegura el passatge fins al final de la legislatura, el 2028.

Ni la crisi de Rodalies primer ni la dels mestres després no han aconseguit trencar l’aliança amb què va arrencar el mandat en minoria del PSC. Això sí, a Illa li ha tocat esperar i trampejar el temporal perquè han hagut de passar fins a sis mesos i un primer intent fallit perquè encaixessin totes les peces i poder conjugar la paraula «estabilitat». Principalment perquè la seva minoria ha obligat el Govern a anar a remolc dels ‘tempos’ i les reclamacions marcades pels socis. Especialment per ERC, que va fer que s'arrossegués per terra el mes de març fins al punt que Illa es va convertir en el primer president a retirar uns pressupostos presentats al Parlament per evitar que s’estavellessin en una primera votació.

El gran escull llavors: la negativa del Govern a què la Generalitat recapti el 100% de l’IRPF. Van ser 25 dies de pols i deteriorament de la confiança per, finalment, donar-se una segona oportunitat en forma de 63 dies més per salvar la situació. Fins avui. ERC va acceptar congelar la carpeta de l’IRPF en espera del que succeeixi amb el model de finançament que s’hauria de votar en el Congrés abans de final d’any, però a canvi els socialistes s’han compromès a complir altres assumptes en matèria d’infraestructures i competències, com el gran projecte de la línia orbital ferroviària o la majoria catalana en el Consorci de la Zona Franca.

ERC manté l’exigència

ERC donarà suport als primers pressupostos d’un president socialista de la Generalitat des que ho va fer per última vegada a finals de 2009 amb José Montilla al capdavant del Govern. A diferència de llavors, ara els republicans no formen part de l’executiu, i el repte del partit d’Oriol Junqueras serà intentar combinar el seu paper de soci d’Illa amb el d’una oposició exigent. Aquest mateix dimecres va començar a assajar aquest rol amb el seu líder parlamentari, Josep Maria Jové, exigint a Illa que convoqui la Junta de Seguretat perquè es faci efectiva la presència dels Mossos en ports i aeroports, un compromís que fa any i mig que està pendent.

L’aprovació dels pressupostos no deixa ERC en una posició fàcil. Li treu la gran palanca que tenia per condicionar el Govern d’Illa i facilita que partits com Junts i la CUP la desgastin amb el relat que a Catalunya governa un ‘tripartit’ de facto entre el PSC, ERC i els Comuns. Tanmateix, també té el seu costat positiu per als republicans. Aclareix el risc d’un avanç electoral a Catalunya i permet a Junqueras centrar-se en els seus dos objectius primordials: preparar les municipals de 2027 i pressionar el Govern de Sánchez perquè avanci en el nou finançament.

Les carpetes amb els Comuns

Els Comuns, com ERC, també han traslladat el Govern que no se les prometi tan felices donant per assegurada l’estabilitat. Tot dependrà, han advertit, del grau de compliment. De fet, el gran acord pel qual el grup de Jéssica Albiach va donar el seu ‘sí’ als pressupostos ja el mes de febrer va ser la promesa delimitar la compra especulativa d’habitatge abans del 31 de juliol. Aquesta iniciativa, tramitada per la via d’urgència, haurà de superar el primer tràmit la setmana que ve, però després haurà d’afrontar la part més difícil: consensuar una fórmula que sigui avalada pel PSC, ERC i els Comuns, encara que la CUP també participa en la negociació, i que sigui prou robusta com perquè no sigui impugnada pels tribunals.

Cal veure si arribaran a temps perquè la llei s’aprovi en l’últim ple abans de les vacances, una cosa que alguna de les parts posa en dubte. El que sí que es dona per fet és que deixaran tancat el nomenament d’un nou director general de disciplina d’habitatge, encarregat de centralitzar el cos d’inspectors encarregat d’aplicar el règim sancionador contra els que incompleixin els límits i limitacions fixades per llei, altre dels grans compromisos que els Comuns han arrencat al Govern.

Però, amb independència de com transcorri el mes que queda abans de l’aturada estival, Illa dona per conclòs un dels principals reptes que s’havia fixat per poder rellançar la legislatura i remuntar mesos de desgast del seu govern. Amb els pressupostos, el president tindrà marge per emancipar la seva agenda de les exigències dels socis i centrar-se a donar un impuls als serveis públics i als seus plans d’habitatge i infraestructures amb la vista posada en el nou cicle electoral que arrencarà amb les municipals del 2027. Amb permís, això sí, de conflictes latents encara per resoldre, com el dels professors, que amenacen de tornar a la càrrega a començaments de curs, o l’eco de les turbulències a què està sotmès Pedro Sánchez.