Veneçuela afronta la reconstrucció ja sense esperances de trobar supervivents

Una setmana després del doble terratrèmol, Veneçuela encara prova de trobar supervivents, gairebé sense esperances, entre la runa, la que queda. Les famílies intenten saber on és un ésser estimat, quin dipòsit de cadàvers guarda el cos, i, sobretot, es busquen paraules que ajudin a travessar el desastre que s’entreveu després del desastre tectònic. Una setmana enrere, parlar sobre la "reconstrucció" del país després d’anys d’"esfondrament" se circumscrivia a qüestions de l’argot polític: ha entrat la dimensió humana i material. ¿Com es reconstrueix el que s’ha perdut? L’últim informe del Govern informa que van morir 2.295 persones i hi va haver 11.267 ferits.

El ritme de l’actualització no es relaciona amb les deduccions extragovernamentals. Les 10.000 bosses mortuòries que van acordar adquirir l’Estat i l’ONU instal·len, enmig del ranci olor dels cossos descompostos que només els gossos poden tolerar, una altra xifra mitjana, pròxima als milers de persones desaparegudes des que el 24 de juny el rellotge va marcar les 18.04. El Govern prefereix destacar que han sigut rescatats 6.460 homes, dones i nens.

Reviure el col·lapse

Gairebé 600 rèpliques s’han verificat des d’aquell instant. Cada moviment reviu la possibilitat d’un nou col·lapse a la intempèrie. La cultura sísmica de Veneçuela era fins aquell moment de baixa intensitat. El record de les desgràcies passades va ser sempre estadístic. A les 18.04 d’aquell dimecres, mentre queia el sol i molts es preparaven per al gaudi del dia festiu i el sarau, en el moment en què es van iniciar les tremolors i fimbraven els edificis, ningú va saber bé què fer o on anar.

La "presidenta encarregada" Delcy Rodríguez ha deixat de ser una simple administradora de la transició tutelada pels Estats Units. El doble terratrèmol l’ha obligat a afrontar circumstàncies extremes. Van quedar al descobert els límits de resposta d’un Estat que acumulava enormes deficiències prèvies. Rodríguez va sobrevolar dimarts a la tarda el que queda de La Guaria, la zona zero. Des de les altures, va poder divisar l’abast de la destrucció.

Les autoritats asseguren que 28.380 persones es troben afectades i allotjades entre hospitals i campaments provisionals. El nombre també és posat en dubte per voluntaris i especialistes. El rostre de Caracas s’ha transfigurat i en algunes de les seves parròquies es mostra irreconeixible. Centenars de damnificats que han de dormir a les seves places, carrers i parcs van ser sorpresos per fortes pluges. Els centres de provisió no donen l’abast. Reben donacions d’aliments no peribles, medicaments, roba, matalassos i articles d’higiene. La solidaritat és la norma en una societat educada en la cultura de la divisió política.

El postmadurisme hereta un Estat amb seriosos problemes que es van fer visibles en la situació dels hospitals. El col·lapse ha sigut atribuït a les sancions dels EUA, que durant tres mesos queden en suspens, com si en aquest lapse es recuperés una normalitat que abans no existia.

Experts de l’ONU han calculat que els danys físics directes del sisme s’acosten als 6.700 milions de dòlars, cosa que equival a aproximadament el 6% del PIB. La renda petroliera que ara administren els Estats Units no arriba per iniciar les reparacions d’un país que tot just comença a reinserir-se al mercat internacional de crèdits i que té un deute extern pròxim als 240.000 milions de dòlars. El Govern espera que el desastre permeti almenys recuperar ingents fons que van ser congelats a l’exterior mentre Nicolás Maduro estava al capdavant de l’Executiu.

Repsol contracta tres avions amb ajuda d’emergència

La petroliera espanyola Repsol ha mobilitzat tres vols d’ajuda a Veneçuela. Els avions, dos dels quals van sortir ahir, transporten personal de rescat i sanitari i material humanitari. La reina Letícia i el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, van acompanyar a peu de pista l’equip de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Subscriu-te per seguir llegint