El Govern preveu executar almenys el 80% del pressupost del 2026

L’aprovació dels pressupostos del 2026 ha arribat amb el mes de juliol ja inaugurat, cosa que suposa que el gran repte del Govern serà executar-los en tan sols mig any. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha deixat clar que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha ordenat que s’arremanguin per a això i, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha revelat que la previsió és que aconsegueixin executar almenys el 80% dels comptes. «Estem accelerant la màquina», ha assegurat. La prova que és possible, ha dit, és que amb els pressupostos prorrogats, l’any passat es va arribar al 90% de la inversió compromesa.

El Govern ha pretès fer gala sempre de la seva habilitat com a ‘gestors’ i la seva capacitat per executar un percentatge més gran del pressupost la posarà a prova. Aquest març passat, en plena voràgine negociadora amb ERC per tancar els comptes que avui estan aprovats i que llavors l’Executiu va haver de retirar per falta de recolzaments, Romero va presentar el nivell d’execució de l’exercici 2025: un 97%.

La responsable d’Economia, conscient de com va d’avançat el calendari i que les conselleries no tenen el mateix marge que si els comptes haguessin sortit a la primera i no a la segona, ha rebaixat el grau d’execució que veu plausible per a aquest any. Els departaments ja han anat avançant part de la despesa i desplegament dels gairebé 50.000 milions d’euros contemplats en els comptes, especialment gràcies a la figura dels suplements de crèdit a què va haver de recórrer l’administració catalana per no patir tensions de tresoreria a la primavera.

No obstant, aquest llindar del 80% no és el 97% executat de l’any passat. De fet, si la capacitat de despesa de l’administració catalana aquest any es limités a aquest 80%, que Romero ha marcat com un mínim, no com un objectiu, la Generalitat invertiria menys diners aquest 2026, amb nous pressupostos, que el passat, amb els comptes prorrogats.

I és que el 80% de 49.162 milions d’euros implica una despesa executada de 39.329,6 milions; mentre que el 2025 es van executar un total de 42.298 milions d’euros, segons les dades presentades per la conselleria.

Hi ha partides ordinàries, com, per exemple, la de les nòmines l’execució dels quals és prioritària i pràcticament automàtica. D’altres, no obstant, depenen de la capacitat de mobilitzar recursos dels administradors.

Dins dels comptes públics estan reservats un total de 4.146 milions d’euros per a inversions productives, una partida que des de l’Executiu van lluir durant la presentació dels comptes i que pretén contribuir a aquesta meta que s’ha fixat el Govern que Catalunya torni a «liderar» econòmicament.

Aquesta partida de 4.146 milions en inversions és un 45% superior a la contemplada en els últims pressupostos vigents, heretats d’ERC, i un dels reptes de la Generalitat serà tenir prou capacitat per executar-la i que la diferència traçada al paper es noti també en el teixit productiu.

Precisament, una crítica recurrent que rep l’Estat des de Catalunya, ja sigui via partits polítics o entitats empresarials, en matèria d’infraestructures és que pressuposta molts diners, però després els percentatges d’execució d’aquest són escassos.

Pressupostos per a l’any que ve

Tot i que totes les parts admeten com una possibilitat que aquests siguin els primers i únics pressupostos de la legislatura, Romero ha admès que al Govern li agradaria aprovar nous comptes per a l’any que ve. «No podem renunciar, la responsabilitat és, com a mínim, plantejar-ho», ha remarcat. Però sí que ha deixat caure que una altra cosa és si s’aconseguiran prou recolzaments, especialment tenint en compte que l’any que ve hi haurà eleccions municipals i generals i que totes les formacions estaran en mode electoral.

És clar que aquesta predisposició podria canviar si s’aconseguís aprovar el nou model de finançament, que suposaria per a Catalunya una injecció de 4.700 milions d’euros més. «Estem demanant als grups que almenys permetin la tramitació i que ja després es negociïn millores», ha dit sobre el rebuig que manifesta Junts a la proposta, els vots dels quals seran imprescindibles perquè prosperi. «Que tothom li posi seny», ha demanat la consellera.