La gran mutació de Hollywood

Tot i que el cine el van inventar els germans Lumière i la primera projecció pública es va fer a París, el 1895, el que entenem com a indústria cinematogràfica es va crear als EUA de la mà dels Thomas Edison, William Fox, Adolph Zuckor, els germans Warner i un bon nombre d’emigrants jueus que van concebre l’ecosistema conegut com a Hollywood, una indústria que tantes mutacions ha experimentat en el seu gairebé segle i mig de vida. Indústria i art. Hegemònic en tots els sentits. Gran executor del softpower mundial

El bosc dels grèvols –traducció literal de holly (acebo) i wood (bosc, també fusta)– va sorgir d’un promotor immobiliari que va comprar aquells terrenys el 1886. El famós rètol que corona un dels turons, que inicialment era Hollywoodland, va ser instal·lat el 1923. Des d’aleshores seria tan famós com el lleó de la Metro. I no tenia res a veure inicialment amb el cine: era un simple reclam per vendre parcel·les d’una urbanització en construcció.

Epicentre, cor, artèria

Hollywood és l’epicentre, el cor i l’artèria principal de la indústria del cine i la televisió nord-americanes. Per extensió, l’epicentre de l’audiovisual mundial. El van consolidar vuit estudis, avui reduïts als cinc que comanden la moguda: Universal, Paramount i Warner, tres dels fundacionals, més Walt Disney Studios, que va arribar el 1923, i Sony Pictures, que fa dècades va absorbir Columbia. Però hi sumem Netflix, Prime Video, Apple, HBO i altres plataformes. L’ecosistema creix i no perd poder. ¿Queda poc, molt o res de la gran era dels estudis? En xifres i moviments de pel·lícules en tots els mercats, continuen estant al capdavant de la indústria de l’entreteniment a través de les sales, l’streaming, els festivals internacionals i premis com els Oscars. Temàticament, tecnològicament i estilísticament ha viscut multitud de canvis que van de la seva lluita contra l’hegemonia de la televisió als anys 50 al naixement d’un nou Hollywood més progressista a finals dels 60.

Hollywood ha fet seves totes les revolucions d’aquest segle, la del digital, les plataformes, la IA i la lliure associació i compravenda de firmes que creen imperis encara més poderosos i en excés homogeneïtzats. La megalomania s’ha estès una mica més que en l’època dels magnats cinematogràfics pioners. Ara, els detemptadors d’altres poders fàctics, com Amazon –que ara mateix té Prime Video i Amazon MGM Studios– i Apple, també s’afegeixen a la producció audiovisual i competeixen de tu a tu amb el que queda dels estudis clàssics. De vegades, no sense problemes interns derivats de dissimulats models de censura que poc tenen a envejar al llunyaníssim codi Hays que regia el tractament del sexe i la violència a les pel·lícules.

En les últimes setmanes saltava la notícia que Artificial, pel·lícula de Luca Guadagnino en la qual Andrew Garfield encarna Sam Altman, un dels fundadors al costat d’Elon Musk d’OpenAI, no s’havia d’estrenar ni en sales ni plataformes. Després d’invertir uns 40 milions d’euros en el finançament, Amazon la cancel·lava. L’anunci va arribar el 20 de juny. La raó: tot just quatre mesos abans, el 27 de febrer, Amazon i OpenAI segellaven una aliança plurianual mitjançant la qual l’estudi invertirà una mica més de 50.000 milions d’euros en l’empresa d’IA. Una inversió de futur que, de passada, impedeix que surti a la llum una part de la història d’aquesta empresa d’investigació i desplegament d’IA ideada, en els seus inicis el 2015, com a organització sense ànim de lucre.

Altman, el CEO, va ser destituït el 2023 després de declarar al congrés que era necessària una regularització de la IA, tot i que hi tornaria com a director executiu. Aquest és el període què tracta el film de Guadagnino. Finalment, la distribuïdora independent Neon, creada el 2017 i artífex d’èxits als Oscars com Paràsits i Anora, ha adquirit els drets per estrenar a les sales el film.

Totes les guerres

OpenAI apareix en totes les guerres, perquè la influència de la IA no és només tecnològica; és, essencialment, econòmica, i la indústria del Hollywood actual ja depèn massa d’aquesta influència. A24, la productora independent convertida gairebé en una major en la línia de la Miramax de finals dels 90, és una de les companyies que ha rebutjat el film de Guadagnino. La raó sembla evident: un dels suports econòmics d’A24 és l’empresa Thrive Capital, que té com a principal accionista Josh Kush ner, que al seu torn és un dels inversors d’OpenAI i ocupa un lloc en el seu consell.

A finals del 2025, OpenAI ja va unir forces amb Walt Disney Company perquè aquest estudi es converteixi, prèvia inversió de mil milions d’euros, en el soci més important en les llicències de contingut de Sora, la plataforma de vídeo generatiu en format curt d’OpenAI. Durant tres anys, Sora podrà generar vídeos curts utilitzant un catàleg de 200 personatges de Disney, que inclou també creacions de Pixar, Marvel i Star Wars.

En una altra companyia es repeteix el procediment: A24 acaba d’acordar un pla de col·laboració amb Google per desenvolupar noves tecnologies d’IA malgrat l’oposició, per exemple, de Kane Parsons, el director de l’èxit més gran de la productora fins ara, Blackrooms. Un dels projectes d’aquesta associació és generar els storyboards per IA en col·laboració amb DeepMind, el laboratori d’investigació d’IA adquirit per Google el 2014.

Kushner, Altman, Musk, Tim Cook, Jeff Bezos i altres multimilionaris que tant volen viatjar a la Lluna com crear els seus propis imperis cinematogràfics, substitueixen els Fox, Zukor, Mayer i Warner d’abans. Han arribat a Hollywood amb els nous models tecnològics de creació, finançament i distribució sota el braç. Un detall fonamental per entendre els canvis en la gran indústria de l’espectacle audiovisual que, això sí, segueix en mans dels EUA.