Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Illa prepara la seva ‘emancipació’

ERC i els Comuns es reivindiquen com a partits responsables després de recolzar els primers comptes públics del Govern i adverteixen que es mantindran vigilants davant el compliment dels pactes.

El president Salvador Illa al costat del conseller Albert Dalmau, ahir.El president de la Generalitat, Salvador Illa, al costat dels consellers Albert Dalmau i Alícia Romero, durant el ple. | JORDI OTIX

El president Salvador Illa al costat del conseller Albert Dalmau, ahir.El president de la Generalitat, Salvador Illa, al costat dels consellers Albert Dalmau i Alícia Romero, durant el ple. | JORDI OTIX

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Júlia Regué

Barcelona

"¿Un mal dia o un punt d’inflexió? O, com que ja sap que té pressupostos, ¿va solt?", li va inquirir el diputat de Junts, Antoni Castellà, al president Salvador Illa en el debat sobre els comptes públics d’ahir. Es referia a la seva actitud just 24 hores abans, al mateix escenari, al Parlament i durant la sessió de control, quan el cap del Govern es va saltar el guió de la sobrietat i es va mostrar molt més contundent amb l’oposició, però també amb els socis que li han atorgat el principal triomf del seu primer mandat: els comptes del 2026. La de Castellà és, justament, la pregunta que es fan tots els diputats de l’hemicicle, que no és cap altra que com actuarà ara que ja té l’aliment per esgotar el mandat el 2028. Illa emprèn ara la segona fase del mandat, en ple equador, disposat a emancipar-se per impulsar aquelles polítiques que va haver de deixar en segon pla per complir les condicions que li han assegurat els 68 vots de la majoria."¿Un mal dia o un punt d’inflexió? O, com ja sap que té pressupostos, ¿va solt?", li va inquirir el diputat de Junts, Antoni Castellà, al president Salvador Illa en el debat sobre els comptes públics d’aquest dijous. Es referia a la seva actitud just 24 hores abans, al mateix escenari, al Parlament i durant la sessió de control, quan el cap del Govern es va saltar el guió de la sobrietat i es va mostrar molt més contundent amb l’oposició, però també amb els socis que li han atorgat el principal triomf del seu primer mandat: els comptes públics del 2026. La de Castellà és, justament, la pregunta que es fan tots els diputats de l’hemicicle, que no és cap altra que com actuarà ara que ja té l’aliment per esgotar el mandat el 2028. I és que Illa emprèn ara la segona fase del mandat, en ple equador, disposat a emancipar-se per impulsar aquelles polítiques que va haver de deixar en segon pla per complir les condicions que li han assegurat els 68 vots de la majoria.

Al PSC solen comentar que s’han casat amb ERC i els Comuns per quatre anys. Això vol dir que no es plantegen alterar el tauler d’aliances i que seran fidels als dos grups, que compliran amb el que han subscrit. Primer, per una evidència, i és que Junts no entra al flirteig. Segon, perquè els Comuns són els seus socis també en el Govern central i perquè mantenir la sintonia amb Esquerra és necessari per al president del Govern, Pedro Sánchez, que veu com els postconvergents es despengen. I tercer, perquè toca cuidar una relació a tres que pot tornar a ser imprescindible per governar en la pròxima legislatura catalana.Al PSC solen comentar que s’han casat amb ERC i els Comuns per quatre anys. Això vol dir que no es plantegen alterar el tauler d’aliances i que seran fidels als dos grups, que compliran amb allò que han subscrit. Primer, per una evidència, i és que Junts no entra al flirteig. Segon, perquè els Comuns són els seus socis també en el Govern i perquè mantenir la sintonia amb Esquerra és necessari per al president del Govern, Pedro Sánchez, que veu com els postconvergents es despengen. I tercer, perquè toca cuidar una relació a tres que pot tornar a ser imprescindible per governar en la pròxima legislatura catalana.

Les tres prioritats

La reivindicació d’un front d’esquerres es planteja a Catalunya com una resistència a l’auge de l’extrema dreta d’Aliança Catalana, sense oblidar un possible creixement també de Vox. Els papers es podrien alterar si les eleccions catalanes no permeten reeditar l’aliança, si porten al bloqueig per falta de sumes o si els postconvergents aposten a partir del 2028 per governar amb els socialistes si els arriba i si el PP ocupa ja la Moncloa de la mà de Santiago Abascal.La reivindicació d’un front d’esquerres es planteja a Catalunya com una resistència a l’auge de l’extrema dreta d’Aliança Catalana – sense oblidar un possible creixement també de Vox –, però els papers es podrien alterar si les eleccions catalanes no permeten reeditar l’aliança, si porten al bloqueig per falta de sumes o si els postconvergents aposten a partir del 2028 per governar amb els socialistes si els arriba i si el PP ocupa ja la Moncloa de la mà de Santiago Abascal.

Encara que Illa apugi una mica el to, el pla és inalterable i passa per impulsar noves mesures en matèria d’habitatge, infraestructures i seguretat. En aquest triplet pensa que es troben totes les medalles que els ciutadans valoraran quan es col·loquin les urnes. El Govern necessita impulsar polítiques que portin el segell del PSC i que no vagin acompanyades de l’ombra dels socis.Tot i que Illa apugi el to, el pla és inalterable i passa per impulsar noves mesures en matèria de vivenda, infraestructures i seguretat. En aquest triplet creu que es troben totes les medalles que els ciutadans valoraran quan es posin les urnes. El Govern necessita impulsar polítiques que portin el segell del PSC i que no vagin acompanyades de l’ombra dels socis, després que alguns grups de l’oposició i part de la patronal hagin assenyalat que governa sotmès a les ordres d’ERC i els Comuns.

El partit de Jéssica Albiach està còmode en una aliança que li permet despuntar en matèria de vivenda, sempre que no s’esmenti la política d’infraestructures, tal com ja va quedar clar amb l’exabrupte d’Illa arran del col·lapse de l’AP-7. Els republicans es mostren conformes a donar un reconeixement als socialistes perquè asseguren que les enquestes els premien per la seva "responsabilitat", però necessiten que s’impulsi el nou finançament. Els dos partits admeten que perden ara la principal palanca per condicionar el Govern i que Illa té un baló d’oxigen per als pròxims dos anys, però s’agafen a la necessitat d’exhibir que la seva oposició és útil.El partit de Jéssica Albiach està còmode en una aliança que li permet despuntar en matèria de vivenda, sempre que no s’esmenti la política d’infraestructures, com ja va quedar clar amb l’exabrupte d’Illa d’acord amb el col·lapse de l’AP-7. Els republicans estan conformes amb donar un reconeixement als socialistes perquè asseguren que les enquestes els premien per la seva "responsabilitat", però necessiten que s’impulsi el nou finançament. Els dos partits admeten que perden ara la principal palanca per condicionar el Govern i que Illa té un baló d’oxigen per als pròxims dos anys, però s’agafen a la necessitat d’exhibir que la seva oposició és útil i, per què no, reconeixen en privat que també afecta el fet que requereixin que la legislatura al Congrés també continuï amb Sánchez al capdavant per complir el que s’ha firmat.

No és només qüestió de polítiques, sinó que també es tracta de dinàmiques. Les reunions amb ERC són setmanals, un ritme pràcticament similar al que manté l’equip del president amb els Comuns. El que serveix per guanyar confiança pot generar incentius perversos, perquè acaba sent un símbol de compliment el mer fet d’acudir a aquestes trobades, opinen al Govern. "Cal decidir si això nostre amb els socis és sexe o amor", al·lega una font del Govern: "Però, sigui el que sigui, intentarem cuidar-nos". nNo és només qüestió de polítiques, sinó també de dinàmiques. Les reunions amb ERC són setmanals, un ritme pràcticament similar al que manté l’equip del president amb els Comuns; i el que serveix per guanyar confiança pot generar incentius perversos, perquè acaba sent un símbol de compliment el mer fet d’acudir a aquestes trobades, opinen al Govern. "Cal decidir si això nostre amb els socis és sexe o amor", al·lega una font del Govern: "Però, sigui el que sigui, intentarem cuidar-nos".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents