La hisenda catalana arribarà als 1.000 treballadors amb Illa, però necessita el doble per gestionar l’IRPF

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) arribarà als 1.000 treballadors en els pròxims mesos. És la xifra més alta des que va començar a funcionar el 2008, quan va ser creada pel nou Estatut. Aquest creixement respon al pacte d’investidura que van firmar el PSC i ERC, pel qual van acordar que sigui la Generalitat qui en el futur «gestioni, recapti, liquidi i insepccioni tots els impostos suportats a Catalunya». No obstant, el camí cap a la «plena sobirania fiscal» continua sent llarg. El primer objectiu que s’ha fixat la Generalitat és assumir la gestió de l’IRPF abans del 2030 i, per a això, hi ha estimacions que consideren que la hisenda catalana hauria de, com a mínim, duplicar la seva plantilla.

A través d’una petició de transparència a la Generalitat, EL PERIÓDICO ha tingut accés a l’evolució de les xifres de personal de l’ATC en els últims dos anys. Quan el president Salvador Illa va accedir a la presidència, l’agost del 2024, l’agència tenia 852 treballadors. El 30 de març d’aquest any, ja disposava de 873 empleats i ara mateix, segons dades del Govern, ha assolit una plantilla de 903.

En els pròxims mesos arribarà als 1.000 a través de diversos processos de selecció que s’han obert per sumar nou personal. Ja s’han tancat dos processos per incorporar 20 persones al cos superior de tècnics tributaris i 20 més al cos tècnic de gestors tributaris. També s’incorporaran 25 persones al cos superior d’inspectors tributaris encarregats de la lluita contra el frau fiscal.

Finalment, la Generalitat preveu obrir tres nous processos per incorporar més tècnics (10); nous gestors (40) i informàtics tributaris (12). La previsió és arribar a una dotació de 1.103 places. I tot això sense comptar que l’ATC contracta temporalment personal per a la campanya de la renda. En l’última –la d’aquest exercici, que es va tancar el 30 de juny– van ser 132 contractacions entre gestors (13) i administratius (119).

Formalment, en els acabats d’aprovar pressupostos de la Generalitat hi ha reservats recursos per a aquestes 1.103 places dependents de l’Agència Tributària de Catalunya, més de la meitat, concretament unes 655, a les oficines centrals de Barcelona, i una partida pressupostària de 121,8 milions d’euros, segons el projecte de comptes.

Fonts del Govern consultades per EL PERIÓDICO defensen que és una xifra que «s’ajusta a les competències i a les funcions actuals de l’ATC i que proporciona una base sòlida per continuar creixent». També des d’ERC fan una valoració positiva. «S’està treballant bé i amb els ritmes que toquen», afirmen fonts republicanes. Les dues parts recorden que al maig es va presentar el full de ruta de la hisenda catalana per als pròxims tres anys, un contracte programa que garanteix una inversió de 527 milions entre aquest any i el 2029.

Aquests diners també han de servir per disposar de nous espais. Segons les dades de transparència, la hisenda catalana disposa actualment de 40 oficines: 22 a la província de Barcelona –13 de pròpies i 9 de temporals–; 6 a Girona –5 de pròpies i 1 de temporal–; 6 a Lleida –5 i 1– i 6 a Tarragona –5 i 1–. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, recorda sovint el salt que suposa gestionar un «impost massiu» com l’IRPF, ja que suposarà que l’ATC passi de gestionar 5.000 a 30.000 milions d’euros.

Expectatives de creixement

La pregunta és si aquesta plantilla i aquesta estructura són suficients per fer el salt cap a nous impostos com l’IRPF. La Generalitat no ofereix dades al·legant que, per donar una resposta, primer s’han d’aprovar «els canvis legislatius necessaris» perquè Catalunya assumeixi les competències en aquest impost. Són uns canvis que han de passar pel Congrés i que estan pendents. Quan es produeixin –si és que arriben a fer-ho, perquè no està clar–, al contracte programa «es concretarà l’increment de la plantilla necessària».

No obstant, hi ha estimacions que apunten que, per fer un salt de qualitat en la gestió d’impostos –de l’IRPF i de la resta–, l’ATC encara ha de créixer molt més. El juliol de l’any passat, la Generalitat va encarregar un informe a l’empresa Minsait –filial tecnològica d’Indra– per dissenyar un pla d’implantació de l’IRPF. Aquest document, un treball minuciós de 59 pàgines consultat per EL PERIÓDICO, va considerar llavors que, per assumir l’IRPF, l’ATC necessitaria incorporar de manera gradual –es fixava un termini de tres anys– 874 nous treballadors «estructurals», a més de 1.058 per treballar específicament durant la campanya de la renda. En definitiva, més del doble dels que té actualment. També es recollia la necessitat de reforçar la campanya de la renda amb 82 noves oficines temporals.

Captar funcionaris de l’Estat

La missió no serà fàcil. «Catalunya pateix des de fa anys una falta de cobertura de les places dels cossos tributaris», reconeixia la mateixa Conselleria d’Economia a les bases del programa de beques que va treure l’any passat per incentivar la formació i iniciació de joves per al cos. Formar nous tècnics és una via per reforçar la plantilla de l’ATC; una altra alternativa de futur és captar una part dels funcionaris de l’Estat que ara treballen a les dependències de l’Agència Tributària estatal (AEAT) a Catalunya –s’estima que són uns 3.800–. Aquest òrgan és el que actualment gestiona l’IRPF i la resta de tributs no cedits.

És una opció que va plantejar ERC en la negociació de la investidura i que passaria per replicar el que ja es va fer, per exemple, amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra, quan es van incorporar a la policia catalana agents d’altres cossos. La transfusió de personal no sempre és fàcil i no sempre se salda favorablement per a la Generalitat. En el cas de la Inspecció de Treball, que a Catalunya la gestiona en part la Generalitat i en part el Ministeri de Treball, és habitual que agents es postulin a les places catalanes únicament com a pont transitori per a una altra plaça de caràcter estatal, amb el problema de cobertura de places que això comporta.

La possibilitat de captar funcionaris estatals també està contemplada a l’informe que el Govern va sol·licitar a Minsait. Aquesta empresa va assegurar que era un escenari possible, tot i que va advertir que és un «procés complex» que podria tardar «entre sis mesos i dos anys fins a la seva integració definitiva a la plantilla». No obstant, la Generalitat no ha fet per ara cap pas en aquesta direcció. Aquesta és sempre una qüestió que tensiona les relacions entre administracions i també amb els sindicats. El Govern al·lega que ara mateix està «centrat» en els seus propis processos selectius.