La baixada d’impostos i el control migratori marquen els pactes PP-Vox

Un a un, els acords autonòmics del PP i Vox han anat deixant clares les prioritats de cada partit. Primer, Extremadura; després Aragó i Castella i Lleó, i aquesta setmana, Andalusia. El pòquer de pactes s’ha resolt amb quatre governs de coalició, amb una vicepresidència per als ultres com a mínim, i 184 pàgines d’acords programàtics en total.

Prop de 540 mesures entre els quatre territoris que dibuixen els interessos d’Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal que, segons apunten les enquestes, hauran d’asseure’s a una taula a negociar després de les pròximes eleccions generals per construir una majoria absoluta si volen arribar a l’Executiu.

Després de cada cita amb les urnes, els dos líders nacionals han sigut conscients del treball que tenien per davant. "Vull que parlem més d’idees que de sigles. I que parlem més de projecte que de partits", va assegurar el president del PP després dels comicis a Extremadura. El líder de Vox, amb menys força als quatre territoris, també mirava d’imposar-se, reclamant una negociació en què quedessin negre sobre blanc "mesures concretes, terminis de compliment i garanties de compliment".

Les converses als quatre territoris han sigut àrdues i es van resoldre sobre la botzina. No obstant, semblen acontentar les dues formacions, que han introduït en els textos les seves principals mesures. Els populars, una rebaixa fiscal que es desglossa al llarg d’una desena de mesures, i els ultres, la seva lluita contra la immigració i el polèmic concepte de prioritat nacional.

La política econòmica

En línia amb les promeses de Núñez Feijóo de cara a unes pròximes eleccions generals, els acords autonòmics situen la baixada fiscal com una de les primeres senyes d’identitat dels futurs governs autonòmics del PP i Vox. L’esquema comú passa per reduir de manera progressiva el tram autonòmic de l’IRPF, alleujar la càrrega tributària de les famílies, els joves, els autònoms i els propietaris, i ampliar certes deduccions vinculades a natalitat, discapacitat, habitatge...

Aquesta mateixa setmana, el portaveu nacional del PP, Borja Sémper, va presentar un pla molt similar amb la idea que és necessari "tornar els diners a les famílies". "La reconstrucció que Espanya necessita comença per la butxaca dels espanyols", va assegurar. En aquest sentit, els pactes també inclouen rebaixes en els tributs cedits a les comunitats, com en el de successions i donacions, o avantatges fiscals per facilitar la compra d’habitatge. En aquest aspecte, en concret, els populars també han posat èmfasi en la necessitat de construir més habitatge autonòmic.

Molt més clara és la mà de Vox a l’hora de redactar els programes. Els ultres, que encapçalen mesures d’alta càrrega ideològica, han tret pit pel que fa a la inclusió en els acords del concepte de prioritat nacional, amb què proposen endurir l’accés a ajudes, prestacions, habitatge públic o lloguer social, vinculant-lo a criteris d’arrelament al territori. Malgrat la polèmica inicial que va suscitar aquesta idea, el PP ja dona per amortitzada aquesta qüestió i assegura sentir-se "còmode" amb un terme així, entès com l’"arrelament" a un lloc i no com un aspecte discriminatori de cara als estrangers.

La qüestió migratòria

Però les propostes ultres no s’acaben aquí. Als quatre documents es fa especial recalcament en la qüestió migratòria, recollint el rebuig de nous repartiments de menors estrangers no acompanyats –motiu pel qual Vox va trencar els governs autonòmics el 2024–, no ampliar places d’acollida, promoure el retorn i les repatriacions de migrants o com també prohibir el burca i el nicab. També contemplen la supressió de subvencions, convenis o concerts amb entitats i oenagés a què tenir atribueixen un paper en la promoció o sosteniment de la immigració irregular.

Les absències

Sobre aquestes dues potes sembla que hi ha una àmplia coincidència entre les dues formacions polítiques que podria arribar a servir de base per a un futur acord. La tercera pota, que és imprescindible per sostenir una taula sobre la qual després continuar negociant, està feta d’absències, temes que no es tracten en els pactes, les "línies vermelles" que el mateix Feijóo va dir que marcaria. En els acords autonòmics subscrits fins ara amb prou feines s’aborden qüestions com la problemàtica de la violència de gènere, malgrat ser una de les principals batalles dialèctiques que protagonitza Vox, o de l’estructura de les autonomies, una altra de les crítiques sobre les quals Abascal ha anat construint el seu discurs.

Subscriu-te per seguir llegint