Els Mossos en alerta per l’expansió de bandes juvenils

L’assassinat d’un jove de 15 anys al parc de la Pegaso de Barcelona, després d‘una venjança entre bandes juvenils, no és un fet aïllat. Les forces de seguretat i els dirigents polítics consultats per EL PERIÓDICO admeten la seva preocupació pel creixement d’un fenomen en els últims temps a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Una situació que té en alerta els Mossos d’Esquadra.

L’intendent dels Mossos, Toni Rodríguez, admetia ahir el "repunt" de l’activitat per part de les bandes i que en les últimes setmanes la policia ha detectat una "situació d’augment de la complexitat" en la interacció entre delinqüents. "Ara es relacionen entre ells d’una manera més violenta en un grau més alt que en èpoques anteriors", va apuntar, abans de recordar que en el que va del 2026 hi ha hagut 65 incidents amb armes de foc, amb el resultat de 22 ferits i set morts.

L’intendent va explicar que el fet que la "interacció criminal" hagi "augmentat" en forma de "violència" també ha afectat les organitzacions criminals juvenils. "La violència és superior, l’accés a les armes també, per a organitzacions juvenils i per a tot aquell que es vulgui dedicar al negoci del tràfic d’armes i al narcotràfic", va remarcar el policia.

I és que l’activitat de les bandes ha canviat i ha virat cap al crim organitzat. Ja no només actuen als parcs, com en els seus inicis, per marcar el seu territori. Ciberestafes, tràfic de drogues (especialment marihuana) o una professionalització delictiva més notable dels seus membres són algunes de les característiques d’aquests grups, el calador d’adhesions ja no és al carrer, sinó a internet. I té per objectiu principal de reclutament els menors d’edat.

A Barcelona, aquestes bandes controlen zones a Sants, Sant Andreu, Nou Barris o el parc de la Pegaso, on s’ha comès l’últim crim. Però fora de la capital també han deixat empremta: l’Hospitalet, Terrassa o Rubí han registrat diversos esdeveniments relacionats amb aquests grups. Segons fonts policials, aquestes noves bandes 2.0 ja no funcionen amb les mateixes dinàmiques que Latin Kings o Ñetas, que van ser les pioneres a arrelar a Espanya cap a l’any 2000. Latin Kings va arribar a inscriure’s com a associació cultural en el seu origen. Ara s’han tornat més agressives i recorren a les armes de foc. Els dos grups dominants en l’actualitat són els irreconciliables Dominicans Don’t Play (DDP) i Trinitarios. Però hi ha més de 30 grupuscles establerts per tot el territori català, que no tenen res a veure amb aquests dos gegants.

"No necessàriament totes són bandes llatinoamericanes que estableixen aquí una sucursal", expliquen fonts policials. Ara hi ha una atomització d’aquests grups que es formen a nivell local. Bandes d’inspiració llatina, però que sovint ja han sigut creades a Catalunya.

Molts d’aquests grups manegen armes de foc. I recluten nois cada vegada més joves. A Madrid s’hi estan sumant nens de 9 anys perquè són inimputables, segons ha avançat aquest diari. A Barcelona s’han registrat casos de xavals d’11 anys que són membres de les bandes. Els joves solen ser utilitzats per transportar droga en patinet o fins i tot per cometre homicidis. Els capitostos els capten perquè són inimputables.

Les armes de foc són cada vegada més fàcils (i barates) d’aconseguir. Expliquen fonts policials que aquests grups utilitzen sobretot armes marcades. És a dir, amb les que ja s’han comès delictes previs, perquè resulten més barates al mercat negre. Des de 500 euros, tal com va explicar EL PERIÓDICO. "Les solen utilitzar per intimidar, però sempre hi ha el risc que les acabin utilitzant per matar", expliquen fonts dels Mossos.

Cultius de cànnabis

El finançament d’aquests grups criminals arriba principalment pel tràfic de drogues. Els cultius de cànnabis són els focus principals, tot i que també trafiquen amb cocaïna. El control pels punts de venda és un dels motius habituals pels quals es produeixen les baralles. De la mateixa manera, els membres de cada banda estan obligats a pagar quotes als seus superiors per la seva pertinença al grup. La procedència dels membres també ha canviat. El que al principi semblava terreny acotat només a joves llatinoamericans, ara compta també amb multitud de membres espanyols, marroquins i romanesos. "Denominar-les bandes llatines ja no té sentit", assenyalen fonts de Policia Nacional.

El reclutament tampoc té lloc als parcs. Segons fonts policials, la major part de les adhesions arriben per internet. Els captadors pesquen a les xarxes socials, amb un modus operandi similar al del terrorisme jihadista. Proselitisme en comptes que exhibeixen colors i simbologia d’aquests grups; fotos de membres posant amb drogues i diners, per enlluernar els menors d’edat.

¿Com es pot solucionar aquest repunt de l’activitat de les bandes? Per començar, amb més presència policial, segons va explicar el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, que va recordar que a partir de l’1 d’agost hi haurà 1.300 agents policials més als carrers, cosa que ha d’ajudar a visualitzar la presència policial, a més de "prevenir més i millor".

Així mateix, va avançar també que s’apostarà per reforçar els serveis d’anàlisi criminal i intel·ligència per donar suport als investigadors. Els delinqüents s’adapten ràpid, va dir; és per això que la policia ha de fer el mateix.

No obstant, Trapero va remarcar que la policia, "per si sola", no acabarà amb totes les activitats delictives i va demanar mesures cautelars per frenar aquests delinqüents. Concretament va apressar els polítics a modificar el Codi Penal i la llei d’enjudiciament criminal perquè portar armes de foc comporti automàticament una pena que impliqui l’ingrés a la presó, de manera que es pugui evitar que s’expandeixi la seva "socialització".

Subscriu-te per seguir llegint