Impuls del català a les presons

El Wryel és intern al Centre Penitenciari de Joves, ubicat a la Roca del Vallès. Va néixer al Brasil, però entén i parla amb fluïdesa el català perquè va cursar l’ESO a Catalunya. El seu cas és semblant al del Kevin, originari de l’Equador, però també escolaritzat en aquesta comunitat, o al del Huyang, que va néixer en una població pròxima a Xangai, però va arribar a Barcelona quan tenia 2 anys. Ells són un reflex de la població reclusa a Catalunya: més del 60% té coneixements de llengua catalana i fins i tot ha fet formació en aquest idioma, però només un 13,7% l’utilitza, un percentatge que s’ha reduït en els últims anys, segons dades de la Generalitat, que ara vol revertir aquesta tendència.Wryel és intern al Centre Penitenciari de Joves, ubicat a la Roca del Vallès. Va néixer al Brasil, però entén i parla amb fluïdesa el català perquè va cursar l’ESO a Catalunya. El seu cas és semblant al del Kevin, originari de l’Equador, però també escolaritzat en aquesta comunitat, o al de Huyang, que va néixer en una població pròxima a Xangai, però va arribar a Barcelona quan tenia dos anys. Ells són un reflex de la població reclusa a Catalunya: més del 60% té coneixements de llengua catalana i fins i tot ha fet formació en aquest idioma, però només un 13,7% l’utilitza, un percentatge que s’ha reduït en els últims anys, segons dades de la Generalitat, que ara vol revertir aquesta tendència.

Des de les conselleries de Justícia i Política Lingüística s’ha posat en marxa la campanya El català obre portes, per fomentar l’ús de la llengua catalana a les presons. Aquest lema cobra un significat especial al tractar-se d’una presó, on les portes no estan obertes. "El català ha de ser una eina dins del procés de rehabilitació i reinserció", explica el conseller Francesc Xavier Vila, que ahir es va desplaçar fins al centre penitenciari de la Roca del Vallès, que acull joves d’entre 18 i 21 anys. Segons Vila, l’objectiu és que el 2030 hagi augmentat en un 20% el seu ús a les presons.Des de les conselleries de Justícia i Política Lingüística s’ha posat en marxa la campanya ‘El català obre portes), per fomentar l’ús de la llengua catalana a les presons. Aquest lema cobra un significat especial al tractar-se d’una presó, on les portes no estan obertes. "El català ha de ser una eina dins del procés de rehabilitació i reinserció", explica el conseller Francesc Xavier Vila, que aquest divendres s’ha desplaçat fins al centre penitenciari de La Roca del Vallès, que acull joves d’entre 18 i 21 anys. Segons Vila, l’objectiu és que el 2030 hagi augmentat en un 20% el seu ús a les presons.

Per aconseguir-ho, la Generalitat preveu intervenir en dos àmbits: el dels presos i el dels funcionaris. Tot i que es tracta de dos fronts estretament vinculats. "És com al carrer. En la mesura que els professionals en fem un ús normal, sense cap mania ni discriminació, els interns també responen amb total normalitat", resumeix el director del recinte, Lluís Plaza. Actualment, segons dades de la Generalitat, l’ús del català entre els funcionaris de presons és del 74%, però, quan aquests treballadors es dirigeixen als interns, baixa fins al 17%.Per aconseguir-ho, la Generalitat preveu intervenir en dos àmbits: el dels presos i el dels funcionaris. Tot i que es tracta de dos fronts estretament vinculats. "És com al carrer. En la mesura que els professionals fem un ús normal, sense cap mania ni discriminació, els interns també responen amb total normalitat", resumeix el director del recinte, Lluís Plaza. Actualment, segons dades de la Generalitat, l’ús del català entre els funcionaris de presons és del 74%, però, quan aquests treballadors es dirigeixen als interns, baixa fins al 17%. El pla contempla campanyes de sensibilització per als treballadors dels centres, formació per als empleats del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) –la meitat no té acreditat el nivell de català–, i la incorporació de referents lingüístics en cadascun dels equipaments. Amb totes aquestes accions, assenyala el conseller Ramon Espadaler, es busca "treure el català de les aules i posar-lo als espais esportius i d’oci, a les biblioteques i als passadissos" de les presons.El pla contempla campanyes de sensibilització per als treballadors dels centres, formació per als empleats del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) –la meitat no té acreditat el nivell de català–, i la incorporació de referents lingüístics en cadascun dels equipaments. Amb totes aquestes accions, explica el conseller Ramon Espadaler, es busca "treure el català de les aules i posar-lo als espais esportius i d’oci, a les biblioteques i als passadissos" de les presons.

Aquest centre penitenciari del Vallès ja compta amb diversos referents lingüístics: l’Èlia, bibliotecària que recomana lectures als reclusos; el Martí, cap de la unitat d’ingressos, i l’Isaac, responsable del taller de producció, on els joves interns treballen tres o quatre hores al dia i cobren una nòmina.