Presidència irlandesa ostatge

Irlanda ha assumit des de l’1 de juliol la presidència semestral rotatòria del Consell de la Unió Europea (UE) amb una agenda carregada, en la qual destaquen el nou marc pressupostari europeu per al cicle 2028-2034 i els diferents paquets legislatius per desenvolupar una sobirania tecnològica europea i corregir la seva dependència dels Estats Units. En aquest últim dossier crucial per al futur europeu, els interessos de la UE poden veure’s compromesos per la dependència econòmica d’Irlanda de les grans tecnològiques nord-americanes, que s’oposen a les diferents propostes europees a sobre la taula i a l’aplicació de la legislació vigent sobre mercats i serveis digitals. El paper de l’anterior presidència irlandesa de la UE el 2013 en l’àmbit tecnològic i la falta de diligència de l’autoritat irlandesa de protecció de dades són un mal precedent.

Les grans companyies tecnològiques nord-americanes, igual com nombroses multinacionals, han establert la seu oficial europea a Irlanda per beneficiar-se dels avantatges com a paradís fiscal i són crucials en la recaptació tributària irlandesa. Setze de les 20 principals companyies tecnològiques mundials tenen la seva matriu europea a Irlanda, incloses Google, Meta, Apple, Microsoft, OpenAI i X. El sector tecnològic dona feina a unes 358.700 persones a Irlanda (12,8% de total d’ocupats).

‘Lobby’ de les tecnològiques

Dues companyies, Apple i Microsoft, aporten gairebé el 40% de la recaptació anual de l’impost de societats a Irlanda, assenyala l’economista Brian Cronin, del Consell Assessor Fiscal Irlandès, organisme responsable de la supervisió pressupostària. Tan sols deu companyies aporten el 59% de la recaptació anual de l’impost de societats, cosa que suposa una gran dependència pressupostària d’un reduït grup d’empreses, destaca Cronin en una anàlisi que es va dur a terme el febrer passat.

La dependència del model econòmic irlandès de les grans tecnològiques dels Estats Units converteix de facto l’actual presidència semestral irlandesa de la UE en ostatge dels interessos d’aquests grups, que a més compten amb el ferm suport de l’Administració del president Donald Trump. La presidència semestral de la UE influeix en el funcionament polític del Consell de Ministres de la UE prioritzant determinats temes, relegant-ne d’altres en els debats i proposant els canvis concrets en el tràmit dels projectes legislatius.

El lobby de les grans tecnològiques (CCIA Europe) ja va presentar en maça la seva llista de 12 recomanacions a Irlanda per al seu mandat europeu: retallar les exigències de les regulacions existents i limitar l’abast del principi Made in Europe i dels nous projectes legislatius en l’àmbit digital, ciberseguretat, supervisió d’internet i xarxes, sobirania tecnològica, intel·ligència artificial (IA) i reserva de freqüències per satèl·lit a operadors europeus. La ministra irlandesa d’Afers Exteriors i Comerç, Helen McEntree, va presumir amb una foto a Linkedin de la seva reunió amb Meta per tal d’avançar en la desregulació europea al juny.

La Comissió de Protecció de Dades (DPC) irlandesa, que actua com a supervisor primari del sector tecnològic a la UE al tenir les grans tecnològiques la seva seu a Irlanda, acumula crítiques des de fa anys per la seva debilitat davant els grans grups nord-americans, pel seu esforç insuficient a fer-los respectar la legislació europea i pels vincles dels seus responsables amb aquests gegants tecnològics.

Durant la seva anterior presidència de la UE el 2013, Irlanda va pressionar per mirar d’introduir el principi de país d’origen en les lleis de regulació tecnològica europees amb la intenció que Irlanda es convertís de facto en el supervisor europeu de les grans tecnològiques.

L’anterior responsable de la DPC, Helen Dixon, va denunciar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) al Comitè de Protecció de Dades Europeu (EDPB) per exigir-li que investigués Meta per l’ús de dades personals sensibles dels seus usuaris, com opinions polítiques, creences religioses, salut, ètnia... etcètera.

El 2025, el Tribunal de la UE va rebutjar la demanda i va avalar l’ordre donada a l’autoritat irlandesa d’investigar Meta. Però la negativa a actuar de l’autoritat irlandesa havia donat a Meta un respir de més de sis anys per seguir amb les seves pràctiques abusives. Nixon és ara consultora per al bufet Mason Hayer & Curran, que defensa els interessos de Meta. L’actual responsable de l’autoritat de protecció de dades irlandesa, Niamh Sweeney, és una exdirectiva de Meta i exlobbista.