Aliança Catalana ajorna el congrés en què vetarà la possibilitat de presentar-se a les eleccions generals

Aliança Catalana vol modificar els seus estatuts per vetar la possibilitat de presentar-se a les eleccions generals. Tot i que aquesta opció no està descartada en el full de ruta de la formació, la seva líder, Sílvia Orriols, ja ha manifestat en més d’una ocasió que es tracta d’un «error». La planificació inicial preveia celebrar un congrés abans de l’estiu, entre juny i juliol, per aprovar un nou marc intern per a aquest cicle electoral i tancar la porta a aquesta opció. No obstant, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el conclave se celebrarà finalment després de l’estiu, previsiblement al setembre.

La decisió d’ajornar-lo es va prendre en la reunió del comitè de direcció del partit de divendres passat. L’argument és que Aliança Catalana vol prioritzar ara una «selecció acurada dels candidats» que presentarà a les eleccions municipals, així com greixar la maquinària orgànica per preparar aquests comicis. La formació situa les municipals com una de les seves grans proves de creixement territorial, després d’haver aconseguit visibilitat institucional amb l’alcaldia de Ripoll el 2023 i la seva entrada al Parlament, el 2024.

No ha sigut menor, en aquest context, l’última polèmica a Figueres. L’alcaldable proclamat per Aliança Catalana, Arnau Liesa, va ser apartat de les sigles després de conèixer-se que mantenia una relació amb una menor d’edat. La formació li va retirar la confiança, va obrir un procediment disciplinari intern i Liesa va acabar renunciant tant a la candidatura com als seus càrrecs orgànics. A aquest episodi s’hi suma ara el fitxatge de Xavier Capelles, exfundador de Societat Civil Catalana i exmilitant de Fuerza Nueva, formació d’extrema dreta fundada per Blas Piñar. La seva incorporació i l’acord amb Futur Blau han provocat una crisi interna en l’estructura del partit a Osona, on el secretari d’organització, Carles Fresquet, ha dimitit i s’ha donat de baixa de la formació en protesta per la decisió. A Aliança Catalana volen extremar ara les precaucions per evitar que episodis similars tornin a sacsejar el partit en ple procés de construcció de llistes municipals.

Política de desgast a Junts i ERC

Si bé la renúncia a presentar-se a les eleccions al Congrés i al Senat és una de les banderes que ha enarborat Orriols al Parlament amb l’objectiu de desgastar Junts i ERC, a qui acusa de col·laborar amb el Govern espanyol malgrat defensar la independència, al si del partit sempre hi ha hagut discrepàncies sobre aquesta qüestió, tot i que ara la direcció dona la decisió per consensuada. Amb unes enquestes que auguren un creixement de la formació a Catalunya i un transvasament de vots procedent de diferents sigles, hi ha dirigents d’Aliança Catalana que consideren que renunciar a les generals suposaria perdre una oportunitat política. No obstant, l’hiperlideratge d’Orriols redueix pràcticament qualsevol marge de debat intern.

L’escenari d’un hipotètic ‘superdiumenge electoral’ a Catalunya l’any que ve –amb municipals i generals el mateix dia– convida també a replantejar-se una decisió que podria acabar jugant a favor dels seus contrincants. Si les urnes coincidissin, l’electorat mobilitzat per votar Aliança Catalana en les municipals podria aprofitar per dipositar també una papereta en les eleccions al Congrés o al Senat, tot i que no fos la d’Orriols. «¿Com poden vendre que els votin en les municipals però deixin la papereta buida en les generals?», reflexiona Xavier Rius, periodista expert en extrema dreta a Catalunya i autor del llibre ‘Aliança Catalana: els nostres ultres’ (Icària Editorial).

Debat dins del partit

Rius, en conversa amb EL PERIÓDICO, també exposa que un canvi de rumb en aquesta qüestió no necessàriament penalitzaria Orriols. El periodista recorda que, inicialment, Aliança Catalana recollia als seus estatuts la impossibilitat d’acumular dos càrrecs electes, però que, quan Orriols va obtenir un escó al Parlament mentre continuava sent alcaldessa de Ripoll, la formació va modificar la seva normativa interna per permetre que mantingués les dues responsabilitats. Les seves absències en algunes comissions parlamentàries s’han convertit des d’aleshores en una crítica recurrent de la resta de grups del Parlament.

Per a Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i autor de ‘Salvar Catalunya’ (Editorial Pòrtic, 2024), un gir d’aquest tipus sí que podria resultar perjudicial, almenys de cara a les pròximes eleccions generals. «Seria contraproduent per al seu discurs polític; ha de créixer en les pròximes eleccions catalanes perquè són aquelles en les quals ha de demostrar que és fort, a Catalunya», argumenta a aquest diari el sociòleg i politòleg de la Universitat de Barcelona. Segons el seu parer, el projecte d’Orriols necessita consolidar-se primer al tauler català abans de fer el salt a una competició estatal que podria tensar el seu relat independentista.

Després de les eleccions catalanes, previstes per al 2028 si no hi ha avenç, la formació podria tornar a avaluar el context polític, el seu grau d’implantació territorial i les majories existents al Congrés. Per ara, però, la línia oficial passa per blindar als estatuts la renúncia a presentar-se a les generals i concentrar els esforços en les municipals. I tot això, si no hi ha gir de guió, es materialitzarà al setembre.