Juanma Moreno arma un Govern de contrapesos a Vox amb més pes per a Antonio Repullo i Antonio Sanz

Juanma Moreno pren possessió aquest diumenge del seu tercer mandat com a president de la Junta d’Andalusia amb una prioritat immediata: tancar un Govern capaç d’integrar Vox sense cedir-li tot l’espai polític. El president andalús vol tenir llest el nou Executiu a finals de la setmana vinent i treballa en una estructura de contrapesos en què guanyaran pes Antonio Sanz i Antonio Repullo, els dos dirigents que han pilotat les converses fins a arribar al pacte amb el partit de Santiago Abascal.

Hi haurà una vicepresidència del PP amb el mateix rang a l’organigrama que la de Vox, que estarà en mans de Manuel Gavira. El disseny del decret d’estructura serà clau per fixar el repartiment real de poder: competències, pressupost i capacitat d’influència dins del Consell de Govern. Vox assumirà una macrovicepresidència amb Desregulació, Turisme, Administració Local i Justícia, però el PP aspira a limitar el seu marge de maniobra des de dins del mateix Executiu. Ha de buscar aquests contrapesos a l’Executiu després d’haver acceptat un ampli programa de govern que assumeix gran part del catecisme polític de l’extrema dreta en matèria d’immigració, canvi climàtic, agricultura o serveis socials.

La presa de possessió serà aquest diumenge als jardins de San Telmo, amb una posada en escena més continguda que la del 2022, quan hi va haver baixada per les escalinates del Palau al costat de la seva dona, Manuela Villena, i un acte de gran aparell institucional. Llavors hi van assistir Feijóo i diversos presidents autonòmics del PP, com Ayuso, López Miras, Rueda i Mañueco. Aquesta vegada, segons fonts de l’Executiu, hi haurà menys convidats i un format més sobri. No s’espera al president del PP ni tampoc a cap baró autonòmic. Per part de Génova acudiran Bendodo i Bravo. Tampoc hi haurà representació del Consell de Ministres, limitada la presència del Govern a una secretaria d’Estat. Moreno inicia mandat, però amb menys a celebrar que en aquella majoria absoluta.

L’ombra del 2019

El president andalús coneix bé la dificultat de governar amb Vox a prop. El 2019 va estrenar a Andalusia el model de les tres dretes, amb una coalició entre PP i Ciutadans avalada des del Parlament per Vox. La convivència amb Juan Marín va ser tan fluida que el vicepresident de Cs va acabar convertint-se en un dels «compadres» de Moreno. Amb Vox va passar el contrari. El partit d’Abascal va tensar el Govern amb la immigració, la violència de gènere, les polítiques d’igualtat i l’anomenada administració paral·lela, i va arribar a posar en suspens l’aprovació de dos Pressupostos.

Llavors, Moreno tenia Elías Bendodo com a home fort a la Conselleria de Presidència i principal negociador amb Vox. Ara necessita una arquitectura diferent, perquè Vox ja no estarà fora, sinó dins del Govern. Per això al PP es dona per fet que Sanz i Repullo seran peces centrals del nou Executiu. Un dels dos podria ocupar la vicepresidència popular, segons les quinieles del grup popular.

Sanz arriba a aquesta fase com el principal apagafocs de Moreno. Conseller de Presidència i home fort del Govern sortint, ha sigut el dirigent a qui el president ha recorregut en cada crisi. La més evident va ser la dels cribratges del càncer de mama, quan va assumir les competències de Salut i va actuar com a apagafocs per protegir Moreno del desgast. Repullo, una figura moderada, és l’actual secretari general del PP-A, aporta el control orgànic del partit i ha participat també en la negociació amb Vox.

Parallamps polítics

El 2022, la sortida de Bendodo i de Juan Bravo cap a Génova va deixar Moreno sense els parallamps polítics del seu primer mandat. En la legislatura de la majoria absoluta, el president va assumir tot el protagonisme, però també tot el desgast. Amb Vox assegut al Consell de Govern, al PP creuen que serà imprescindible un nucli més polític, amb experiència i capacitat de xoc, per contenir els frecs que puguin sorgir amb l’extrema dreta.

Gavira ha promès ser un soci lleial, però els dos partits saben que competiran en les generals i que serà difícil aïllar Andalusia de la batalla entre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. Per blindar la convivència, el pacte inclou una clàusula de «lleialtat institucional i Comissió de Seguiment», que compromet a mantenir la unitat de vot al Parlament andalús en pressupostos, comissions d’investigació, proposicions de llei i convalidacions de decrets llei.

Moreno sol configurar els seus governs en solitud i amb discreció. No s’espera una revolució de rostres, però sí ajustos rellevants. Del primer Executiu del 2019, que va arrencar amb sis conselleries del PP, només hi ha Rocío Blanco (Ocupació) i Patricia del Pozo (Cultura). La continuïtat de totes dues es dona per fet. També sembla segura Carolina España en Economia i Hisenda i com a portaveu, així com Jorge Paradela a Indústria, un perfil independent ja afiliat al PP i diputat.

Fora de perill, Agricultura

Una de les batalles més dures amb Vox ha sigut la continuïtat de les polítiques agràries. Les organitzacions del sector han rebut garanties d’estabilitat i aquesta butaca l’ocupa ara el d’Almeria Ramón Fernández-Pacheco. Més complicat és reubicar els consellers les competències dels quals passen a mans de Vox. Arturo Bernal, fins ara a Turisme, i José Antonio Nieto, a Justícia. «Perdre Nieto, un valor polític segur i amb experiència, seria un error per a Juanma. Ubicar Bernal és més complicat», asseguren des del PP-A.

L’estil de Moreno ha sigut sempre recol·locar els seus i evitar baixes traumàtiques. Ho va fer amb Catalina García, quan va passar de Salut a Medi Ambient. La recent mort del conseller d’Universitats, l’enyorat José Carlos Gómez Villamando, deixa a més una vacant, tot i que no està garantit que aquestes competències mantinguin una cartera independent.

Després de l’acord amb Vox i salvada la investidura, la majoria de consellers respira amb alleujament. Moreno és conservador als seus equips, però aquesta vegada necessita alguna cosa més que continuïtat, necessita perfils capaços de gestionar, negociar i frenar el desgast que pugui provocar la convivència amb Vox. Per més que insisteixi a repetir que continua sent el mateix, el fins ara baró moderat del PP sap del mal que les concessions a Vox poden portar en el seu missatge i en la seva imatge política.