Rajoy, en el punt de mira de Kitchen

El fiscal va rematar les seves conclusions en el judici del cas Kitchen amb un atac directe als arguments dels acusats. Això, que seria normal, assumeix un tret propi i diferencial en aquesta causa: també ha destruït la versió d’un dels principals suports del seu ministre de l’Interior, el seu secretari d’Estat de Seguretat i els seus comissaris principals. Ens referim al president del Govern de l’època, Mariano Rajoy.

És excepcional que un tribunal pugui sentir una declaració testifical del president del Govern –el 23 d’abril– i una altra de la secretària general del Partit Popular i ministra, María Dolores de Cospedal, per evocar-les posteriorment a la llum del que ha passat en el plenari.

Mentre Rajoy mai va ser objecte d’investigació en la causa –tot i l’escrit dels fiscals Miguel Serrano i César de Rivas, on s’apuntaven les relacions del comissari José Manuel Villarejo amb els telèfons d’El Asturiano o El Barbas, els malnoms que els membres de la banda de comissaris utilitzaven per referir-se a Rajoy–, María Dolores de Cospedal va estar imputada durant un breu període. Allò va ser, no obstant, poc més que un ardit de cara a la galeria –aparentar una investigació– per poder desimputar-la amb la màxima celeritat, com finalment va passar.

El jutge d’instrucció, Manuel García-Castellón, va decretar sobre les seves múltiples reunions i converses amb Villarejo el següent: "No es pot criminalitzar el dret de reunió".

La presidenta del tribunal, Teresa Palacios, i els magistrats Javier Mariano Ballesteros i Francisca Ramis, han pogut escoltar, entre les declaracions testificals més escandaloses, la del director general de la Policia en el moment dels fets, Ignacio Cosidó –a qui García-Castellón va protegir al denegar la petició dels fiscals, que van sol·licitar la seva imputació– i, per descomptat, la de l’expresident Rajoy.

La prova més evident que va existir una investigació irregular és que els superiors de Cosidó –el ministre Jorge Fernández Díaz i el secretari d’Estat, Francisco Martínez– s’asseguessin al banc dels acusats. Però és que tots els seus subordinats –el seu número dos, Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO); els comissaris estrella José Manuel Villarejo, Enrique García Castaño, José Luis Olivera i Andrés Gómez Gordo; i els inspectors en cap José Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díaz Sevillano– també van ser acusats.

Misteri

Com es va salvar Cosidó ha de ser un dels misteris que la jutge Teresa Palacios i els altres dos magistrats es deuen haver plantejat. El mateix s’ha de dir de Cospedal, després d’haver escoltat alguns dels àudios –no tots ni els més incriminatoris– de les converses de la llavors secretària general del PP i ministra amb Villarejo.

I, finalment, Mariano Rajoy. L’expresident va cometre un error quan es podia haver quedat callat. Va ser al respondre a l’advocat Pedro Colina, el defensor de Francisco Martínez.

L’expresident va explicar: "En tot aquest tema [Kitchen] no hi ha hagut cap operació política. Després vam conèixer que hi va haver una operació policial perquè el seu objectiu fonamental era el que havia d’haver sigut sempre: recuperar els diners del senyor Bárcenas i esbrinar qui eren els seus testaferros. Però això és una operació policial i, com vostè comprendrà, ni el ministre [de l’Interior, Fernández Díaz], ni el secretari d’Estat [de Seguretat, Martínez], ni el president del Govern [Rajoy] estan en les operacions policials. I jo estic absolutament convençut que aquesta operació policial es va adequar totalment a la legalitat".

Rajoy, sobretot, pretenia aquietar Francisco Martínez, que durant la instrucció es va apartar de la línia oficial i va reconèixer que havia de carregar amb Kitchen, una operació que, segons va afirmar, li havia sigut ordenada des de dalt.

El fiscal ho va resumir així: els acusats sabien que estaven cometent accions il·legals; no buscaven els diners ocultats per Bárcenas –els 48,2 milions d’euros van ser localitzats per les autoritats suïsses i comunicats a Espanya a finals del 2012 i principis del 2013, quan Rajoy portava un any al Govern–, obstaculitzaven l’acció de la justícia i pretenien trobar proves comprometedores per al PP i els seus màxims dirigents.

És a dir, per a Rajoy.