Sánchez no deixa caure ningú més

En el comitè federal de la setmana passada, Pedro Sánchez va ordenar als seus resistir davant dels múltiples casos de corrupció que envolten el Govern i el PSOE. Va prometre "netejar el que s’hagi de netejar" per seguir a l’Executiu i poder des d’allà respondre "a la involució" que, va assegurar, suposaria un país governat pel PP i Vox.

La qüestió és que aquest dijous passat s’hi han sumat dos nous càrrecs imputats del seu Govern: la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i el tinent general Manuel Llamas, actual director adjunt operatiu (DAO) de l’institut armat. El jutge Santiago Pedraz investiga una xarxa presumptament impulsada per l’exmilitant socialista Leire Díez per desestabilitzar els agents de l’UCO de la Guàrdia Civil que estaven investigant causes que afectaven l’Executiu, el partit socialista i la família de Sánchez. La resposta de Sánchez i del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, és molt lluny d’aquesta promesa de neteja: mantenen "la confiança en la directora general". Per ara, ella i el seu número dos segueixen als seus llocs.

Llistes refugi

Recorden molt aquests dies a la Guàrdia Civil les presses que sí que va tenir González per deixar el seu lloc com a directora general el 2023, quan Sánchez de manera sorprenent va avançar les eleccions generals al mes de juliol. Totes les enquestes donaven per fet que Alberto Núñez Feijóo arribaria a la Moncloa i el president i líder del PSOE va elaborar unes llistes refugi perquè tots els seus fidels tinguessin almenys un escó després dels comicis. Per aquesta raó, González, amiga del president ja des dels temps de l’Ajuntament de la capital, va renunciar al càrrec l’institut armat i va entrar en la llista per Madrid. Aquesta relació personal i confiança mútua pesen en un moment en què sembla que Sánchez no pot deixar caure ningú més després d’haver expulsat per corrupció José Luis Ábalos i Santos Cerdán, els seus números dos al PSOE com a secretaris d’organització (el primer, condemnat ja, i el segon, a l’espera de judici).

Silenci de Zapatero

De José Luis Rodríguez Zapatero, Sánchez no ha marcat ni una mínima distància. Continua estretament vinculat a l’expresident i a les seves joies, convertides en el símbol de la presumpta corrupció atribuïda a qui fins fa poc era un referent moral de l’esquerra. El 17 de juny, Zapatero va assegurar davant el jutge que podria aportar informació sobre l’origen d’aquests objectes en el termini d’"una setmana o deu dies". Però continua sense pronunciar-se. Aquest silenci cada vegada incomoda més alguns ministres del Govern de coalició, també de l’ala socialista. Zapatero encara deu explicacions al jutge, a la ciutadania i també podria lliurar aquestes peces a Patrimoni Nacional, on s’afegirien als prop de 500 obsequis institucionals que sí que va dipositar en deixar el càrrec.

Nacionalitzacions

Alguns al PP troben a faltar que Alberto Núñez Feijóo no sàpiga quedar-se fora d’escena i es fiqui en bassals innecessaris. Consideren que aquesta setmana va cometre un error greu a l’afegir-se a la notícia falsa llançada per Vox per sembrar dubtes sobre el procés de nacionalitzacions que permet la llei de memòria democràtica des del 2022.