Trump fomenta la divisió i alerta contra el ressorgiment del comunisme

"Pots ser comunista o pots ser patriota. No pots ser totes dues coses". Amb aquest dilema ideològic va donar Donald Trump el tret de sortida de les celebracions del 250è aniversari de la independència dels Estats Units en un escenari carregat de simbolisme: als peus del monument nacional de la muntanya Rushmore, a la roca de la qual hi ha esculpides les cares dels presidents George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt i Abraham Lincoln. L’anomenat Santuari de la Democràcia, rebatejat pels seus crítics com a Santuari de la Hipocresia, és en uns terrenys expropiats il·legalment el 1877 a la nació Sioux, que encara n’exigeix la devolució.

"Som el poble més lliure del món, tenim la Constitució més justa i duradora del món i som la nació més poderosa del món", va afirmar amb el seu habitual to hiperbòlic l’actual inquilí de la Casa Blanca durant el discurs de divendres (matinada d’ahir a Espanya), que va estar acompanyat d’homenatges a les Forces Armades i sobrevols d’avions militars per commemorar l’aniversari de l’emancipació dels EUA de la corona britànica, el 1776. "Un esdeveniment únic en la història de la humanitat", en paraules del mandatari republicà.

Crítiques als demòcrates

Però malgrat la solemnitat de l’efemèride, Trump va optar per abonar la divisió partidista per atacar el Partit Demòcrata allunyant-se una vegada més del paper tradicional d’un cap d’Estat que s’elevi per sobre de la disputa i aglutini els ciutadans de totes les ideologies.

Quan falten quatre mesos per a les eleccions de mig mandat, que han de renovar tota la Cambra de Representants i un terç del Senat, el president va atacar els demòcrates progressistes com l’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, o el senador Bernie Sanders, que presenta habitualment com una amenaça existencial per als EUA.

Trump va llançar un advertiment contra el "ressorgiment del comunisme", que va definir com "l’enemic de la llibertat, la Constitució i el 4 de juliol de 1776", una amenaça pitjor que Pearl Harbor o l’11-S.

"El comunisme és l’antítesi de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; és mort, tirania i la recerca del mal", va afirmar. Segons l’opinió del president, els comunistes no estimen Déu ni la religió i no respecten la llei, la justícia o la tradició. "Pots ser lleial a Karl Marx o pots ser lleial als EUA. Pots ser comunista o pots ser patriota. No pots ser totes dues coses", va afegir abans de rematar: "No permetré que s’expandeixi".

En la diatriba, seguida per un públic majoritàriament blanc, el mandatari també va vincular la suposada amenaça comunista amb la immigració, "que adopta idees totalment oposades al nostre estil de vida i als nostres grans assoliments". I va condemnar els "intents de canviar el caràcter excepcional dels Estats Units" i d’"alienar els ciutadans de la seva pròpia història", per prometre "tornar" al país "la seva identitat".

Igualment, va promoure la seva visió tergiversada de la història i va censurar les narratives progressistes que recorden les ombres del país. "Quant als qui difonen mentides marxistes sobre la nostra herència, els que diuen als nostres fills que vivim en terres robades o que els nostres herois van ser opressors, fan una cosa molt pitjor que calumniar el nostre passat. Calumnien i ataquen el nostre futur", va apuntar.

Popularitat en mínims

Amb una popularitat en mínims –només el 38% dels nord-americans aproven la seva gestió, segons l’últim sondeig de YouGov per a The Economist –, el magnat novaiorquès no va desaprofitar l’avinentesa per reclamar al Congrés que aprovi la llei per salvar els Estats Units que imposa estrictes normes que dificultaran el vot i podrien beneficiar a les urnes el Partit Republicà en els comicis legislatius de novembre. I va fer un diagnòstic d’allò més optimista de la marxa de l’economia quan va assegurar que el país lidera un cicle de creixement sense precedents gràcies a l’arribada massiva d’inversió estrangera.

Aquesta suposada evolució positiva, però, no es trasllada a la butxaca dels nord-americans: la inflació al maig va tenir una alça del 4,2% anual, impulsada per l’escalada de preus de la benzina a conseqüència de la guerra de l’Iran.

Una "pallissa" a l’Iran

En el pla internacional, Trump va voler reivindicar la "fortalesa" dels Estats Units i va enaltir el poder militar i la capacitat de dissuasió nord-americana. "Hem derrotat Veneçuela en un dia i hem clavat una pallissa terrible a l’Iran. Es moren per arribar a un acord, tenen moltíssimes ganes de pactar. Els hem donat una setmana de treva per un funeral", va assegurar el president, amb referència als actes programats per acomiadar l’aiatol·là Ali Khamenei, assassinat pels Estats Units i Israel el primer dia de la guerra, el 28 de febrer.

Ahir, dissabte, 4 de juliol, van seguir les celebracions del 250è aniversari del país, tot i que una onada de calor extrema va obligar a haver de cancel·lar alguns actes, com la desfilada anual del Dia de la Independència a Washington.

Es va mantenir, això sí, el míting de Trump al National Mall al costat d’una exhibició aèria d’avions militars i el que ell mateix ha promocionat com l’"espectacle de focs artificials més gran del món".

"Farà aproximadament 41 graus, i hi aniré i pronunciaré un discurs molt llarg, únicament per demostrar que puc fer qualsevol cosa", ja va anunciar dimecres passat.

Subscriu-te per seguir llegint