Els deures pendents

Amb els pressupostos ja aprovats, el president Salvador Illa es disposa a afrontar una segona part de la legislatura en la qual els projectes amb segell propi cobrin protagonisme després de dos anys amb ERC i els Comuns marcant-li la pauta. Els socis, no obstant, ja li han advertit que no llanci les campanes al vol ni doni per descomptat que arribarà al 2028 sense sobresalts, perquè el Govern pot tenir corda, però segueix en minoria.

La relació a tres es posarà a prova a partir del setembre en funció del ritme de compliment dels compromisos pactats, com el nou finançament, les inversions en infraestructures i les mesures sobre habitatge, però també perquè s’acosta un nou cicle electoral. Tant les eleccions municipals com unes generals condicionades per les causes judicials que amenacen el Govern de Pedro Sánchez seran una prova d’estrès per a la suma amb què, fins ara, el PSC ha aconseguit governar la Generalitat.

Nou finançament

El nou finançament autonòmic es decideix al Congrés dels Diputats, però impactarà en la governabilitat de Catalunya en funció del seu desenllaç. Si la nova llei arriba a bon port i acaba aprovant-se, les relacions entre Illa i ERC en sortiran enfortides, mentre que, si l’operació fracassa, se’n ressentiran. El gran problema que tenen socialistes i republicans és que necessiten el vot de Junts a la Cambra baixa, i ara mateix està lluny d’estar garantit.

El finançament té una derivada important en clau catalana. Si s’acaba materialitzant, la Generalitat disposarà de 4.700 milions extraordinaris, cosa que es convertirà en un al·licient perquè el Govern trobi socis per als pròxims pressupostos catalans, ja que hi haurà més diners per invertir i més inversions per reivindicar. Si no s’aconsegueix, amb tota probabilitat, els comptes que dijous passat va aprovar el Parlament seran els primers i els últims de la legislatura.

L’habitatge

La presidenta del grup dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va ser clara quan, just abans de prémer el botó del sí als pressupostos, va verbalitzar que la seva gran prioritat és "marcar l’agenda" del Govern en matèria d’habitatge. No es tracta, han advertit, només de construir més, sinó també d’intervenir el mercat i sancionar els qui incompleixin la llei per saltar-se els límits de preus. Els Comuns han recordat que abans del 31 de juliol hauria d’estar aprovada la norma per limitar la compra especulativa, tot i que encara no està tancada la fórmula, i han acusat la Generalitat de ser benèvola amb els infractors perquè les multes "exemplars" estan trigant a arribar. S’haurà de veure si la direcció general de disciplina d’habitatge que està pendent de crear-se posarà remei al desacord.

Rodalies

Una altra de les carpetes candents de la segona part del mandat serà Rodalies. Els problemes recurrents a la xarxa ferroviària sempre tensen les relacions entre el Govern i els seus socis. ERC i els Comuns exigeixen millors resultats a l’Executiu català a l’hora d’evitar nous episodis de caos i pressionaran Illa perquè continuï avançant en el traspàs integral de la competència a la Generalitat. Ja s’ha creat l’empresa mixta que s’encarregarà del servei, Rodalies de Catalunya, però continua pendent el gruix del traspàs: els trens i les línies.

A més, ERC i els Comuns reclamaran al Govern que faci els primers passos per a la construcció de la línia orbital de tren, un dels compromisos que Illa va assumir a canvi dels pressupostos. És un projecte a llarg termini –la seva culminació està projectada per al 2040–, però els socis exigiran els primers compromisos. Finalment, els republicans també exigiran que es constitueixi la societat mercantil que ha de vetllar perquè es compleixin les inversions de l’Estat a Catalunya. És un altre acord firmat per Illa i ERC el compliment del qual depèn del Govern de Pedro Sánchez.

L’aeroport

L’ampliació de l’Aeroport de Barcelona ha sigut un motiu recurrent de fricció entre el Govern i els seus socis, que se situen en posicions oposades. El president Illa sempre ha sigut partidari del projecte d’ampliació, que va presentar en societat el juny del 2025, mentre que ERC i els Comuns s’hi oposen per motius ambientals. En els pròxims mesos, aquest tema tor-narà a agafar força. D’una ban-da, Aena està a punt d’adjudi- car la redacció del pla que ha d’ordenar i definir tècnicament l’ampliació. D’altra banda, els socis ja escalfen motors per presentar batalla. La setmana passada els Comuns van convocar a Brussel·les dues jornades de debat centrades a denunciar les "greus afectacions ambien- tals, territorials i climàtiques" d’aquesta iniciativa. La gran esperança dels opositors a l’ampliació és que la Unió Europea freni el projecte per motius ambientals. El desenllaç és incert, però ningú dubta que el tema tornarà a generar soroll.

Sindicats educatius

La gran incògnita de setembre és si el curs escolar arrencarà amb normalitat després de les 25 jornades de vaga de l’últim any. Es tracta d’un conflicte irresolt que ha quedat aparcat amb el final de les classes al juny, però que amenaça d’esclatar de nou perquè els sindicats educatius majoritaris mantenen les espases en alt.

Consideren insuficients –i van tombar en una consulta– les millores salarials i els recursos addicionals compromesos pel Govern per millorar la gestió a les aules i reclamen anar més enllà dels 2.700 milions promesos per als pròxims anys. ERC i els Comuns han emplaçat el Govern a no donar per tancada la negociació amb els sindicats docents, tot i que no han presentat esmenes als pressupostos que recullin les demandes dels professionals de l’ensenyament.