El Govern injecta 8.450 milions més de despesa en defensa durant el mes previ a la cimera de l’OTAN

El Govern ha accelerat durant el mes de juny la despesa militar i les injeccions en el denominat Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, que regeix el compromís amb l’OTAN d’elevar la inversió al 2,1% del PIB. A les portes de la cimera de l’Aliança que se celebrarà entre dimarts i dimecres a Ankara (Turquia), el Consell de Ministres va autoritzar un total de 8.450 milions d’euros. A través de transferències a Defensa, compres d’armament o finançament de la participació de les forces armades en missions de l’OTAN.

S’hi afegeixen préstecs amb caràcter d’urgència per finançar programes industrials i tecnològics vinculats a la modernització de les Forces Armades. Entre aquests, a diverses empreses per desenvolupar tecnològicament i industrialment programes de modernització de sistemes de míssils en l’àmbit aeronaval, justificats «per complir compromisos internacionals en matèria de seguretat i defensa». A més del ministeri dirigit per Margarita Robles, el Departament d’Indústria també ha rebut transferències «per finançar la realització d’actuacions previstes en el Pla Industrial i Tecnològic de la Seguretat i la Defensa». Concretament, de 1.399 milions.

Les partides més voluminoses són per adquirir «diversos sistemes d’armament, material, munició i equipament», per un valor estimat de 3.521 milions d’euros, i per executar un projecte de «reforç de la securització i resiliència de les xarxes amb comunicacions 5G», amb un import de 3.643 milions d’euros. Per a això últim s’ha fet una transferència des del Ministeri de Transformació Digital al de Defensa, en el marc dels compromisos sobre ciberseguretat del pla de recuperació de la Unió Europea.

Amb els Pressupostos prorrogats, el Govern continua recorrent al fons de contingència de transferències de crèdit a Defensa des d’altres ministeris sense passar pel Congrés. D’aquesta manera, s’han carregat 374 milions d’euros al fons de contingència per atendre les despeses ocasionades per la participació de les Forces Armades espanyoles en operacions de manteniment de la pau.

A l’Executiu solen insistir que més enllà de les crítiques per no assumir el compromís d’elevar la despesa militar al 5%, Espanya és un dels països de l’Aliança que més està incrementant el pressupost en números absoluts. Des d’una visió transversal de la seguretat, segons defensen, que posa el focus també en el desenvolupament tecnològic o la ciberseguretat. A través del desenvolupament de tecnologies de doble ús, civil i militar. Tot això combinat amb el missatge de «no a la guerra» enarborat per Pedro Sánchez i que ha augmentat les tensions amb els EUA després del conflicte a l’Orient Mitjà.

El Ministeri d’Indústria també ha rebut 1.399 milions en transferències «per finançar la realització d’actuacions previstes en el Pla Industrial i Tecnològic de la Seguretat i la Defensa»

Altres despeses per contingències autoritzades durant el mes de juny passat tenen a veure amb els danys per una mànega marina a les instal·lacions de l’Arsenal de Cadis a la Base Naval de Rota (Cadis) i per a la reparació dels quals s’han destinat 776 milions. Per al sosteniment dels avions d’ús oficial Falcon 900, Airbus 310 i Cessna Citation V s’ha ampliat en 118 milions i durant quatre anys l’actual adjudicació. Així mateix, es va aprofitar l’últim Consell de Ministres centrat en la pròrroga del decret anticrisi per la guerra de l’Iran per aprovar per 16,6 milions la compra de camions i excavadores per a l’Exèrcit.

El triple de despesa en vuit anys

Malgrat l’accelerada en les últimes setmanes de la despesa en defensa, l’Executiu ja va arrencar l’any fent els deures. Només durant el primer trimestre es va incrementar la despesa en un 25% més respecte al mateix període de l’any anterior, a l’afegir-se partides per un valor total de 2.135 milions d’euros.

Davant les pressions de l’Administració de Donald Trump, a la Moncloa posen en valor que des de l’arribada de Pedro Sánchez al Govern s’ha triplicat la despesa en defensa i han sigut desplegats més de 3.000 soldats en diferents missions de l’Aliança, especialment al flanc est. D’altra banda, es justifica que la bona marxa de l’economia i el creixement del PIB fa que per mantenir la despesa en el 2,1% marcat s’hagin d’incrementar les partides en defensa.