Argimon defensa que prioritzar la vacunació per edat va ser un criteri «clínic i ètic»

L’exsecretari de Salut Pública Josep Maria Argimon ha defensat aquest dimarts que la decisió de prioritzar la vacunació a la franja de 60 a 65 anys «estava ben presa des del punt de vista clínic, epidemiològic i ètic», tot i que va defensar mantenir la immunització a la Policia Nacional i Guàrdia Civil per «logística». El també exconseller de Salut, hadeclarat com a acusat en el judici per la presumpta paralització de la vacunació de la covid a policies i guàrdies civils destinats a Catalunya el 2021, i ha afirmat que la decisió de paralitzar la vacunació als agents dels dos cossos per donar prioritat a la dels col·lectius de més risc –en concret entre els 60 i els 65 anys–, obeïa a un criteri «clínic que èticament» no els va comportar «cap problema».

Així, ha remarcat que, quan es va poder reprendre la vacunació amb Astrazeca, que s’havia suspès el 12 de març després de detectar-se alguns efectes secundaris, es va continuar vacunant policies d’aquesta franja d’edat, obeint als criteris establerts pel Departament. Argimon ha incidit que va defensar internament que es continués vacunant tot el col·lectiu «bàsicament» per una qüestió «logística», perquè les dosis ja estaven a punt als centres de vacunació, en el cas d’aquests uniformats, a les seves comissaries i comandàncies. «No fer-ho [vacunar tots els agents dels dos cossos] volia dir emportar-se les vacunes a altres llocs. S’ha d’entendre que el procés de vacunació era bastant complex, com per haver de desfer el camí recorregut», ha indicat.

Sense coneixement dels censos

L’excàrrec de Salut ha explicat que s’encarregava de rebre les vacunes, distribuir-les als centres de vacunació indicats pel Departament i avaluar la cobertura vacunal, però no rebia els censos de les persones pendents de vacunar-se. Alhora, ha aclarit que la competència a dins per organitzar la vacunació era de la Secretaria General, en concret de Xavier Rodríguez, per la qual cosa no podia haver donat la contraordre de reprogramar la vacunació per a policies i guàrdies civils.

La fiscalia demana per a ell, l’exconsellera de Salut, Alba Vergés, l’exsecretari general del Departament, Marc Ramentol i l’exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, 12 anys d’inhabilitació al considerar que van retardar de manera injustificada la vacunació d’agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, ja que són acusats d’un delicte de prevaricació administrativa.

També exerceixen d’acusació popular l’associació de guàrdies civils Jucil i el sindicat de la Policia Nacional Jupol, si bé els dos comandaments que van coordinar la vacunació contra la covid de policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya van negar en les seves declaracions la setmana passada que Salut posés traves al procés. Com Argimon i altres testimonis cridats a declarar en el judici, van atribuir les principals aturades a la suspensió temporal d’AstraZeneca acordada pel Ministeri de Sanitat.

Un sistema de vacunació diferent del dels Mossos

Durant la sessió d’aquest dimarts, un agent dels Mossos d’Esquadra ha declarat que el canvi de criteri que va decidir prioritzar la vacunació de la franja de població d’entre 60 i 65 anys i l’aturada que hi va haver a causa de la caducitat d’un lot d’AstraZeneca també va afectar la immunització del seu cos. En la seva declaració com a testimoni i pèrit –autor d’un informe encarregat pel jutge d’instrucció– ha detallat que la vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va començar tard a causa dels «dubtes» que van sorgir sobre els censos i llocs de vacunació, ja que tots dos van sol·licitar fer-ho a les seves pròpies comissaries.

«Era un sistema diferent del de policies locals i Mossos d’Esquadra i això va fer que hi hagués un retard d’un mes», ha dit, tot i que ha puntualitzat que abans de detectar les incidències, ja havia començat la immunització d’aquests cossos policials.