Catalunya demana un objectiu de dèficit diferent per a cada autonomia
La consellera d’Economia reclama poder ampliar inversions a costa de deute mentre no entri en vigor el nou finançament

La consellera Alícia Romero en la reunió d’ahir. | JOSÉ LUIS ROCA
Gabriel Ubieto
La consellera d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, va demanar al Govern central que habiliti per a les comunitats autònomes uns objectius de dèficit diferents dels que regeixen l’Estat central per així poder ampliar la seva capacitat de despesa en funció dels comptes de cada territori. La responsable de les finances catalanes va proposar en el Consell de Política Fiscal i Financera que Hisenda concedeixi en pròxims exercicis uns objectius de dèficit "asimètrics". És a dir, que el dèficit equivalent al 0,1% del PIB marcat des de Madrid per a totes les administracions no sigui únic i pugui modelar-se en funció de la situació de cada regió. "El ministre [d’Hisenda, Arcadi España] ha acceptat aquesta reflexió i aquesta anàlisi amb la resta de comunitats autònomes", va afirmar, en declaracions als periodistes després del Consell celebrat aquest dilluns.
A expenses de si s’acaba aprovant (i quan) el nou model de finançament, que ha de portar uns 21.000 milions d’euros addicionals cada any de la caixa de l’Estat a la caixa de les comunitats autònomes, Catalunya demana poder ampliar el seu objectiu de dèficit. Actualment, Hisenda ha marcat un límit del 0,1%, és a dir, entre el balanç d’ingressos i despeses, el diferencial només pot ser negatiu en un 0,1% del PIB. "En aquests moments hi ha comunitats autònomes que no podem complir a causa també de l’infrafinançament i del fet que no tenim un model nou des de l’any 2014", va reclamar Romero.
Precedent el 2013
Des de la Generalitat han invocat el precedent del 2013, quan el Govern presidit llavors per Mariano Rajoy es va avenir a concedir objectius de dèficit diferenciats, marcant una forquilla d’entre l’1% i l’1,6%. En aquell temps, a Catalunya se li va concedir la possibilitat d’ubicar-se a la franja alta, amb un dèficit de l’1,58% del seu PIB. L’experiència del 2013 va ser un cas aïllat i en els anys posteriors Hisenda no va optar per repetir i va imposar criteris homogenis per als diferents territoris. Després, durant el període 2020-2024 hi va haver una mena d’estat d’excepció per la pandèmia de la covid, que va permetre flexibilitzar les regles de despesa.
El Govern de Salvador Illa va aprovar la setmana passada els seus pressupostos per a l’exercici 2026. Aquests comptes, dissenyats per la consellera Romero, contemplen un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB, el mateix aquest any que la proposta que ha llançat el Govern central per al pròxim.
Això es tradueix en el fet que l’administració catalana ha traçat uns comptes que preveuen un dèficit màxim de 329,6 milions d’euros. Amb aquesta demanda, la consellera Romero demana poder ampliar aquesta barrera i, durant un temps, gastar més diners a compte de deute futur.
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- El secret d'un manresà per vendre vi català a restaurants del Japó i d'Europa