Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Catalunya demana un objectiu de dèficit diferent per a cada autonomia

La consellera d’Economia reclama poder ampliar inversions a costa de deute mentre no entri en vigor el nou finançament

La consellera Alícia Romero en la reunió d’ahir. | JOSÉ LUIS ROCA

La consellera Alícia Romero en la reunió d’ahir. | JOSÉ LUIS ROCA

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Gabriel Ubieto

Barcelona

La consellera d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, va demanar al Govern central que habiliti per a les comunitats autònomes uns objectius de dèficit diferents dels que regeixen l’Estat central per així poder ampliar la seva capacitat de despesa en funció dels comptes de cada territori. La responsable de les finances catalanes va proposar en el Consell de Política Fiscal i Financera que Hisenda concedeixi en pròxims exercicis uns objectius de dèficit "asimètrics". És a dir, que el dèficit equivalent al 0,1% del PIB marcat des de Madrid per a totes les administracions no sigui únic i pugui modelar-se en funció de la situació de cada regió. "El ministre [d’Hisenda, Arcadi España] ha acceptat aquesta reflexió i aquesta anàlisi amb la resta de comunitats autònomes", va afirmar, en declaracions als periodistes després del Consell celebrat aquest dilluns.

A expenses de si s’acaba aprovant (i quan) el nou model de finançament, que ha de portar uns 21.000 milions d’euros addicionals cada any de la caixa de l’Estat a la caixa de les comunitats autònomes, Catalunya demana poder ampliar el seu objectiu de dèficit. Actualment, Hisenda ha marcat un límit del 0,1%, és a dir, entre el balanç d’ingressos i despeses, el diferencial només pot ser negatiu en un 0,1% del PIB. "En aquests moments hi ha comunitats autònomes que no podem complir a causa també de l’infrafinançament i del fet que no tenim un model nou des de l’any 2014", va reclamar Romero.

Precedent el 2013

Des de la Generalitat han invocat el precedent del 2013, quan el Govern presidit llavors per Mariano Rajoy es va avenir a concedir objectius de dèficit diferenciats, marcant una forquilla d’entre l’1% i l’1,6%. En aquell temps, a Catalunya se li va concedir la possibilitat d’ubicar-se a la franja alta, amb un dèficit de l’1,58% del seu PIB. L’experiència del 2013 va ser un cas aïllat i en els anys posteriors Hisenda no va optar per repetir i va imposar criteris homogenis per als diferents territoris. Després, durant el període 2020-2024 hi va haver una mena d’estat d’excepció per la pandèmia de la covid, que va permetre flexibilitzar les regles de despesa.

El Govern de Salvador Illa va aprovar la setmana passada els seus pressupostos per a l’exercici 2026. Aquests comptes, dissenyats per la consellera Romero, contemplen un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB, el mateix aquest any que la proposta que ha llançat el Govern central per al pròxim.

Això es tradueix en el fet que l’administració catalana ha traçat uns comptes que preveuen un dèficit màxim de 329,6 milions d’euros. Amb aquesta demanda, la consellera Romero demana poder ampliar aquesta barrera i, durant un temps, gastar més diners a compte de deute futur.

Tracking Pixel Contents