Espanya va injectar 8.450 milions en defensa el mes previ a la cimera de l’OTAN

El Govern central va accelerar durant el mes de juny la despesa militar i les injeccions al denominat Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, que regeix el compromís amb l’OTAN d’elevar la inversió al 2,1% del PIB. A les portes de la cimera de l’Aliança que se celebra avui i demà a Ankara (Turquia), el Consell de Ministres va autoritzar un total de 8.450 milions d’euros. A través de transferències a Defensa, compres d’armament o finançament de la participació de les Forces Armades en missions de l’OTAN.

S’hi afegeixen préstecs amb caràcter d’urgència per finançar programes industrials i tecnològics vinculats a la modernització de les Forces Armades. Entre d’altres, diverses empreses per al desenvolupament tecnològic i industrial de programes de modernització de sistemes de míssils en l’àmbit aeronaval, justificats "per complir compromisos internacionals en matèria de seguretat i defensa". A més del ministeri dirigit per Margarita Robles, el Departament d’Indústria també ha rebut transferències "per tal de finançar la realització d’actuacions previstes en el Pla Industrial i Tecnològic de la Seguretat i la Defensa". Concretament, de 1.399 milions.

Ciberseguretat

Les partides més voluminoses són per adquirir "diversos sistemes d’armament, material, munició i equipament", per un valor estimat de 3.521 milions d’euros, i per executar un projecte de "reforç de la securització i resiliència de les xarxes amb comunicacions 5G", amb un import de 3.643 milions d’euros. Per a això últim s’ha fet una transferència des del Ministeri de Transformació Digital al de Defensa, en el marc dels compromisos sobre ciberseguretat del pla de recuperació de la Unió Europea.

Amb els Pressupostos prorrogats, el Govern continua recorrent al fons de contingència de transferències de crèdit a Defensa des d’altres ministeris sense passar pel Congrés. D’aquesta manera, s’han carregat 374 milions d’euros al fons de contingència per atendre les despeses ocasionades per la participació de les Forces Armades espanyoles en operacions de manteniment de la pau.

A l’Executiu central solen insistir que més enllà de les crítiques a Espanya per no assumir el compromís d’elevar la despesa militar al 5%, es tracta dels països de l’Aliança que més està incrementant el pressupost en números absoluts. Des d’una visió transversal de la seguretat, segons defensen, que posa el focus també en el desenvolupament tecnològic o la ciberseguretat. A través del desenvolupament de tecnologies de doble ús, civil i militar. Tot això combinat amb el missatge de No a la guerra enarborat per Pedro Sánchez i que ha augmentat les tensions amb els EUA després del conflicte a l’Orient Mitjà.

Altres despeses per contingències autoritzades durant el mes de juny tenen a veure amb els danys per una mànega marina a les instal·lacions de l’Arsenal de Cadis a la Base Naval de Rota (Cadis) i per a la reparació dels quals s’han destinat 776 milions. Per al sosteniment dels avions d’ús oficial Falcon 900, Airbus 310 i Cessna Citation V s’ha ampliat per 118 milions i durant quatre anys l’actual adjudicació. Així mateix, es va aprofitar l’últim Consell de Ministres centrat en la pròrroga del decret anticrisi per la guerra de l’Iran per aprovar per 16,6 milions la compra de camions i excavadores per a l’Exèrcit.

Malgrat l’accelerada en les últimes setmanes de la despesa en defensa, l’Executiu ja va arrencar l’any fent els deures. Només durant el primer trimestre es va incrementar la despesa en un 25% més respecte al mateix període de l’any anterior, a l’afegir-se partides per un valor total de 2.135 milions d’euros.

Davant les pressions de l’Administració de Donald Trump, a la Moncloa posen en valor que des de l’arribada de Sánchez al Govern s’ha triplicat la despesa en defensa. D’altra banda, es justifica que el creixement del PIB fa que per mantenir la despesa en el 2,1% s’hagin d’incrementar les partides.

Nous contractes

La despesa en defensa va ocupar part de la intervenció del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ahir, en la roda de premsa prèvia a la cimera a Ankara. Va prometre la firma de desenes de contractes per valor de milers de milions de dòlars sobretot durant un congrés armamentístic que tindrà lloc avui. La trobada central de la cimera se celebrarà demà.

"Anunciarem nous contractes per desenes de milers de milions de dòlars que ens permetran dotar-nos de l’equipament essencial per a la dissuasió i la defensa", va dir Rutte, abans d’insistir que Rússia continua sent "l’amenaça més important de la seguretat europea", informa Adrià Rocha Cutiller.

Rutte va celebrar el compromís dels països europeus a augmentar la seva despesa en defensa al 5% del PIB el 2035, com va ser acordat en la cimera de l’any passat. El secretari general de l’OTAN no es va estalviar els afalacs a Trump. "Els EUA estan insistint, i són una paraula que queda curta, en el fet que els aliats inverteixin més en defensa. I és una cosa positiva. Crec que és positiu que el president nord-americà estigui focalitzat en això. Itàlia, Espanya i el Canadà estan invertint més, en part per l’amenaça que suposa Rússia. Però també hi ajuda el factor Trump, que és molt important", va dir Rutte.

Subscriu-te per seguir llegint