La Generalitat invertirà 481 milions d’euros en la creació d’un núvol públic que exclogui els gegants tecnològics dels EUA

La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un «núvol públic sobirà» que reforci l’autonomia digital del país. El Govern de Salvador Illa ha obert aquest dimarts la licitació per desenvolupar un ambiciós projecte tecnològic que concentrarà una inversió màxima de 481 milions d’euros en vuit anys i que no comptarà amb la participació de gegants tecnològics dels Estats Units, segons asseguren fonts de l’Administració a EL PERIÓDICO.

El núvol és la columna vertebral que sosté internet, des de les sèries que veus fins a les aplicacions d’intel·ligència artificial que utilitzes. Darrere d’aquest terme eteri s’amaguen els centres de dades, naus industrials habitades per servidors informàtics que processen milers de milions de dades sense parar perquè el món digital funcioni.

La iniciativa pública catalana seleccionarà un proveïdor europeu perquè construeixi un núvol públic que compleixi amb el «nivell més alt» de seguretat i sobirania en l’emmagatzemament i gestió de dades. «Les tensions geopolítiques actuals fan més important que mai disposar d’una infraestructura que garanteixi la seguretat i la connectivitat de servei, que res ni ningú pugui intercedir per interrompre’n el funcionament», ha explicat Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital.

¿Nous centres de dades?

La licitació presentada aquest dimarts pel Centre Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya(CTTI) donarà un termini de poc més d’un mes perquè les empreses que aspiren a crear la primera regió cloud de Catalunya presentin les seves ofertes.

Segons Demetri Rico, director gerent del CTTI, l’adjudicació s’anunciarà entre octubre i novembre i al desembre començarà la «implementació de les infraestructures necessàries». L’empresa adjudicatària no haurà de tardar més de 12 mesos a activar el nou núvol públic sobirà, que haurà de donar servei tant al sector públic com al privat. El projecte s’haurà de materialitzar durant la segona meitat del 2027, explica.

¿Suposarà això la construcció de nous centres de dades? No necessàriament, explica la Generalitat, ja que el proveïdor seleccionat podria aprofitar la infraestructura ja existent al territori per desplegar aquest núvol públic sobirà. El consum d’electricitat, anticipen, serà d’«entre dos i tres megawatts».

La primera regió ‘cloud’ de Catalunya podria traduir-se en la creació de nous centres de dades

Reduir la dependència dels EUA

La licitació catalana per a un núvol públic sobirà, que arriba mig any més tard del previst, s’emmarca en la creixent pressió perquè la Unió Europea redueixi la seva dependència tecnològica dels Estats Units pel temor que el president Donald Trump la utilitzi com a arma per coaccionar els seus aliats. Actualment, gegants com Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure o Google Cloud controlen prop del 70 % del mercat europeu del ‘cloud’. Administracions públiques en països com França, Alemanya, Itàlia, Dinamarca o Àustria han començat a donar l’esquena a aquestes companyies.

La nova llei de desenvolupament del núvol i la IA de la UE estableix requisits de sobirania per als proveïdors de núvol. No obstant, fins i tot els més exigents obren la porta a centres de dades hiperescalars nord-americans com Amazon,Microsoft o Google. Alguns com Microsoft han començat a formar entitats corporatives amb seu a Europa dirigides per consells d’administració compostos per directius europeus per així adaptar-se i continuar fent negoci al continent.

No obstant, la Generalitat assegura que el breu termini donat per presentar ofertes –finals d’agost– fa «inviable» que el proveïdor seleccionat sigui dels EUA. A finals del 2025, el CTTI va fer una consulta de mercat sobre la viabilitat del projecte i només tres de les 13 propostes rebudes complien els requisits de sobirania exigits. Totes tres eren d’empreses europees, asseguren.

Migració de les dades públiques

Actualment, fins al 80% dels serveis de la Generalitat estan allotjats al núvol privat, més segur però amb capacitats més limitades que el núvol públic que ofereixen els grans proveïdors. «Per modernitzar els nostres sistemes, a nivell de connectivitat, plataformes o gestió de dades, necessitem les prestacions del núvol públic, però amb un plus de seguretat, sobirania i resiliència del servei», ha assegurat Tort.

Amb el nou pla, l’administració preveu que, el 2028, un 40% dels seus serveis passin a estar gestionats al núvol públic sobirà. Entre ells, alguns de tan importants com els de Sanitat o els dels Mossos d’Esquadra. Un altre 30% quedaria al núvol ofert per proveïdors externs i un altre 30%, el que requereix més seguretat, al núvol privat gestionat per la Generalitat.

L’acord marc fixat pel Govern del PSC estableix que no hi ha un compromís de consum per part de l’administració, sinó que s’anirà sol·licitant «sobre la marxa». L’empresa proveïdora també haurà d’assessorar els tècnics del CTTI sobre com migrar aquestes dades al núvol.