El Govern espanyol desencalla el seu pla per la democràcia amb l’aprovació de la llei del dret a l’honor

El Govern espanyol ha aprovat en el Consell de Ministres d’aquest dimarts el projecte de llei del dret a l’honor. La reforma està inclosa dins del pla d’acció per la democràcia aprovat el 2024, que encara té pendent d’enviar al Congrés la meitat de les seves mesures. Amb la seva aprovació definitiva es pretén actualitzar la norma actual del 1982 per adaptar-la a la realitat del món digital i «protegir millor els menors», segons ha defensat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.

El text regula així els continguts manipulats tecnològicament o ‘deepfake’, aclareix el règim del consentiment, que inclou una presumpció de maduresa per als menors a partir dels 16 anys, actualitza les excepcions relacionades amb la llibertat d’informació i la creació artística i incorpora criteris més detallats per determinar la indemnització per danys morals i fer més efectives les reparacions. «Volem tornar el poder sobre la pròpia imatge» a les persones i «treure’l en part» a les grans plataformes digitals, ha resumit el titular de Justícia.

Aquesta norma es complementa amb la reforma del dret de rectificació, també inclosa en el pla de regeneració democràtica de l’Executiu. En tots dos casos es pretén endurir la regulació i «actualitzar els terminis de resolució dels procediments i els mecanismes de determinació de les indemnitzacions dels que veuen vulnerats els seus drets, per adequar-los al dinamisme de l’ecosistema mediàtic actual i assegurar-ne el caràcter pròpiament compensatori». Des del Govern es considera que totes dues normes estan desactualitzades i no garanteixen una resposta àgil davant les difamacions «en qualsevol mitjà o pseudomitjà».

L’avantprojecte ja va introduir novetats rellevants en matèries com el consentiment en l’ús de la imatge en l’entorn digital. Per primera vegada, es considerarà il·legítim l’ús de la veu o la imatge d’una persona sense la seva autorització amb fins publicitaris o comercials emprant la intel·ligència artificial o tecnologies similars. També estableix que el fet de compartir imatges personals a les xarxes socials no suposa que tercers puguin utilitzar-les en altres xarxes o canals de difusió.

Protecció dels menors i 'true crimes'

El text detalla, a més, altres supòsits d’intromissió il·legítima en el dret a la intimitat o a l’honor ja contemplats en la llei actual o per la jurisprudència, com l’enregistrament i divulgació de la vida íntima de les persones i la difusió de les seves comunicacions privades. També millora la protecció dels menors, situant en els 16 anys l’edat a partir de la qual poden prestar consentiment respecte a l’ús de la pròpia imatge. A més, preveu que, tot i que es compti amb el seu consentiment, si es menyscaba la dignitat o la reputació del menor es considerarà una intromissió il·legítima en els seus drets.

L’Executiu pretén fixar també en els 16 anys l’edat mínima per poder accedir a les xarxes socials. Com ha recordat Bolaños en roda de premsa després del Consell de Ministres, el PSOE i Sumar van registrar la setmana passada diverses esmenes al projecte de llei de protecció digital dels menors, ara en tràmit de ponència, que, entre altres qüestions, plantegen eliminar la possibilitat d’accedir a certes plataformes digitals encara que es disposi d’autorització paterna.

Per a una millor protecció de les víctimes de delictes, es considerarà una intromissió il·legítima en els seus drets qualsevol utilització d’aquest delicte per part del victimari que li pugui causar un dany, amb vista als anomenats ‘true crimes’.

Dins del pla de regeneració democràtica, l’Executiu treballa en un projecte de llei d’Administració Oberta que inclouria l’obligació legal que totes les administracions retin comptes davant les Corts Generals cada sis mesos. També està pendent el projecte de llei de Publicitat del Sector Públic, amb el qual es pretén crear un registre de mitjans de comunicació, amb informació sobre la seva propietat i els fons públics que reben, fixant un límit a aquests ingressos del 35% de la xifra anual de negoci.