La justícia rebaixa la condemna a Marine Le Pen i el veredicte obre la porta que sigui candidata a l’Elisi el 2027

«Els fets són greus», va començar dient la presidenta del Tribunal d’Apel·lació de París abans de llegir la decisió contra Marine Le Pen i el seu partit. No obstant, malgrat la severitat dels magistrats, el tribunal va rebaixar la condemna imposada a la líder de la formació d’extrema dreta Agrupació Nacional: una multa de 100.000 euros, tres anys de presó –un sota vigilància mitjançant braçal electrònic– i 15 mesos d’inhabilitació per exercir càrrecs públics. Una pena que, tret de nous girs judicials, li permetria presentar-se a les eleccions presidencials previstes per a l’abril del 2027.

Era la notícia del dia, o potser, fins i tot, de l’any. Centenars de periodistes portaven des de les cinc del matí fent cua davant el tribunal situat a Ile de la Cité, el mateix edifici on Maria Antonieta va ser empresonada el 1793, amb l’esperança d’aconseguir un seient a la sala d’audiències. Le Pen sabia que s’enfrontava a un dels reptes més difícils de la seva carrera, i així ho va confirmar hores abans amb un breu missatge: «Aquest és el moment més important de la nostra família política».

Després de deu anys d’investigació i diversos anys de procés judicial, els magistrats van confirmar aquest dimarts la malversació de fons públics en el cas dels falsos assistents parlamentaris europeus d’Agrupació Nacional, malgrat que el partit va sostenir pràcticament fins al final de procés judicial que no havia comès cap irregularitat.

La decisió del Tribunal d’Apel·lació suavitza la pena imposada a Le Pen i manté intactes les seves opcions de disputar l’Elisi el 2027. En cas de no prosperar nous recursos, podria convertir-se en la primera aspirant a la presidència de la República francesa a fer campanya portant un braçalet electrònic. No obstant, aquesta era una de les principals condicions que la dirigent havia imposat per poder afrontar la carrera presidencial: no portar polsera electrònica. «No podem fer campanya en aquestes condicions... ¿Potser es pot fer campanya sense sortir a la nit a reunir-se amb els votants en mítings? Aquesta seria una altra manera d’impedir que jo sigui candidata», va justificar el mes de febrer passat durant una entrevista per a la cadena francesa BFMTV.

Le Pen va abandonar el tribunal de la mateixa manera com va entrar, en silenci i sense donar declaracions a la premsa per dirigir-se a la seu del partit, on es va portar a terme «una reunió crucial». Mentre que el seu advocat es va mostrar a la sortida del tribunal «parcialment satisfet» amb la decisió judicial.

«Hem pres nota de la decisió d’avui. Observem un canvi significatiu en les sentències, en particular referent a la inelegibilitat, la qual cosa per a nosaltres és un punt summament important, especialment perquè va estar acompanyat per les declaracions del jutge president sobre la llibertat dels votants per elegir un candidat», va afirmar.

La fundadora d’Agrupació Nacional trencarà el seu silenci aquest dimarts a l’informatiu de les 20 h del canal francès TF1. Serà en aquesta entrevista on oferirà algunes pistes del seu futur polític després de la sentència.

El partit d’extrema dreta condemnat

El partit d’extrema dreta, Agrupació Nacional, també ha sigut condemnat com a entitat jurídica, a pagar una multa de 2 milions d’euros, dels quals un milió va quedar en suspens, i un altre milió quedarà confiscat per la justícia.

El Tribunal d’Apel·lació va considerar provat que el partit va utilitzar «fons europeus que constitueixen fons públics», contràriament al que havia argumentat la defensa del partit d’extrema dreta.

Bardella, el (possible) successor

A l’hereva de l’extrema dreta francesa encara li queda el comodí del Tribunal de Cassació, que analitzaria novament la seva condemna el febrer del 2027. Però per calendari, Le Pen ja no arribaria a fer campanya i ser candidata a la presidència de França, a més que la decisió podria girar-se en contra seu.

El partit ja preveia aquesta possibilitat i des de fa mesos el seu successor, Jordan Bardella, ha ocupat pràcticament tot l’espai polític de l’extrema dreta, i fins i tot ha protagonitzat un polèmic posat robat en una famosa revista del cor juntament amb la jove aristòcrata Maria Carolina de Borbó.

Bardella va mostrar el seu suport a Marine hores abans del veredicte i va declarar estar «tranquil i preparat per acceptar les conseqüències» de la decisió del tribunal d’apel·lacions.

Per a l’oposició, poc importa la decisió de la justícia i qui sigui el pròxim candidat, ja que «continua sent l’extrema dreta», va afirmar el president dels ecologistes a l’Assemblea Nacional, Cyrielle Chatelain. El mateix per als socialistes, que consideren que no existeix una preferència entre Marine Le Pen ni Jordan Bardella: «Són les mateixes idees contra les quals cal lluitar passi el que passi, el mateix perill per a la República», va afegir.

La dreta moderada es mostra més cauta i prefereix no pronunciar-se. El president d’Els Republicans a l’Assemblea Nacional, Laurent Wauquiez,va demanar aquest dimarts no polititzar la decisió judicial.