Rússia té per objectiu esquerdar la cohesió interna dels aliats

Atacs cibernètics dirigits a infraestructures i agències de l’OTAN. Onades de drons sobre bases militars i instal·lacions de l’Aliança Atlàntica, en molts casos dirigits des de vaixells de la denominada flota fantasma russa, que ajuda el Kremlin a esquivar les sancions internacionals. Vastes campanyes de desinformació destinades a sembrar la divisió interna als estats membres i a traslladar el missatge que l’organització militar és obsoleta.Atacs cibernètics dirigits a infraestructures i agències de l’OTAN que, l’últim any, s’han incrementat en un 25%; onades de drons sobre bases militars i instal·lacions de l’Aliança Atlàntica, en molts casos dirigits des de vaixells de la denominada ‘flota fantasma’ russa, que ajuda el Kremlin a esquivar les sancions internacionals; vastes campanyes de desinformació destinades a sembrar la divisió interna als Estats membres i a traslladar el missatge que l’organització militar és obsoleta, que Occident mai mantindrà el seu compromís de defensa mútua en cas que sorgeixi un conflicte armat a l’est d’Europa...

Rússia intensifica els seus esforços en el segon escenari d’aquesta guerra freda del segle XXI: el de les idees i les percepcions. L’objectiu: trobar esquerdes que minvin la solidaritat entre els diferents països membres de l’OTAN.Rússia, que en els últims mesos ha perdut la iniciativa al front bèl·lic d’Ucraïna, intensifica en aquests moments els seus esforços en el segon escenari on es deslliura aquesta guerra freda del segle XXI: el de les idees i les percepcions. L’objectiu: trobar esquerdes que acabin minvant la solidaritat entre els països membres de l’OTAN.

L’últim episodi d’aquesta escalada en la guerra híbrida del Kremlin es va viure aquest últim divendres. Les publicacions The Telegraph, del Regne Unit, i Onet, de Polònia, pertanyents al grup mediàtic d’Axel Springer, van informar d’una recent advertència de Washington a Varsòvia sobre la possibilitat que Moscou llanci "en qüestió de mesos" una "provocació" en territori polonès destinada a testejar la solidaritat de l’OTAN i, en última instància, a "forçar" el final de l’ajuda d’Occident a UcraïnaL’últim episodi d’aquesta escalada en la guerra híbrida del Kremlin contra Occident s’ha viscut aquest últim divendres. Les publicacions ‘The Telegraph’, del Regne Unit, i ‘Onet’, de Polònia, pertanyents totes dues al grup mediàtic d’Axel Springer, han informat d’una recent advertència de Washington a Varsòvia sobre la possibilitat que Moscou llanci "en qüestió de mesos" una "provocació" en territori polonès destinada a testejar la solidaritat de l’OTAN i, en última instància, a "forçar" el final de l’ajuda d’Occident a Ucraïna..

Aquesta provocació podria materialitzar-se en tres formes, continuen les dues publicacions: "onada d’atacs amb drons contra infraestructures crítiques com plantes elèctriques", "simulació d’un atac aeri massiu que forci l’activació de les defenses aèries" del país eslau o la variant que més inquietud genera, "una petita incursió" terrestre de soldats, incloent-hi militars de Bielorússia i tropes acantonades a l’enclavament rus de Kaliningrad. Si aquests plans tenen èxit, concedirien a Rússia la possibilitat d’exigir, per a la desocupació del territori polonès, el final de l’ajuda de la UE i els EUA a Ucraïna, el cordó umbilical que ha permès al Govern de Kíiv contenir la invasió russa.Si aquests plans acaben tenint èxit, fins i tot concedirien a Rússia la possibilitat d’exigir com a contrapartida, per a la desocupació del territori polonès, el final de l’ajuda de la UE i els EUA a Ucraïna, el cordó umbilical que ha permès fins ara al Govern de Kíiv contenir la invasió russa.

En declaracions realitzades aquesta setmana a un grup de representants de mitjans espanyols a Barcelona, l’eurodiputat d’Estònia Riho Terras, membre del Partit Popular Europeu (PPE), va instar els Vint-i-set a mostrar "fortalesa" davant els desafiaments de seguretat que planteja l’agressivitat russa i, alhora, a no deixar-se endur per l’alarmisme. "Un atac rus des de Kaliningrad és també un problema per a Rússia", recorda Terras.

Desinformació

En el capítol de les campanyes de desinformació, el Kremlin també s’hi està escarrassant. La propaganda russa està atiant a les xarxes socials els greuges històrics entre Polònia i Ucraïna, aconseguint generar una crisi en les relacions entre Kíiv i Varsòvia. Un episodi de la Segona Guerra Mundial, la matança de 100.000 polonesos a Volinia, avui part d’Ucraïna, en mans de l’Exèrcit Insurgent Ucranià (UPA), ha provocat una crisi entre les dues capitals després que una unitat militar ucraïnesa adquirís el nom d’UPA i, com a represàlia, el president Volodímir Zelenski fos desproveït d’una condecoració polonesa rebuda l’any 2023.En el capítol de les campanyes de desinformació, el Kremlin també s’està fent servir a fons. La propaganda russa està atiant a les xarxes socials els greuges històrics entre Polònia i Ucraïna, aconseguint generar una crisi en les relacions entre Kíiv i Varsòvia. Un episodi esdevingut durant la Segona Guerra Mundial, concretament el 1943 i 1944, la matança de 100.000 polonesos a la regió de Volinia, avui part d’Ucraïna, en mans de l’Exèrcit Insurgent Ucranià (UPA), ha provocat una crisi en les relacions entre Varsòvia i Kíiv, després que una unitat militar ucraïnesa adquirís el nom d’UPA i com a represàlia, el president Volodímir Zelenski fos desproveït d’una condecoració polonesa rebuda el 2023.

Subscriu-te per seguir llegint