Azcón: "El país necessita una reforma electoral mitjançant un pacte PP-PSOE"

El president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón (Saragossa, 1973), va ser el protagonista de l’Afterwork organitzat per EL PERIÓDICO ahir a Casa Cupra Raval de Barcelona, en el qual va situar la reforma de la llei electoral com una de les prioritats a Espanya. "La primera reforma que necessita aquest país és el sistema electoral. La llei D’Hont ha dut a terme un paper extraordinari, és bo que durant molts anys totes les sensibilitats s’hagin vist reflectides, però seria bo un acord entre els dos grans partits per reformar el sistema electoral", va defensar en un diàleg obert amb el director general de Continguts de Prensa Ibérica i president del Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez.

Apel·lant a un pacte entre el PP i el PSOE, Azcón va dir que, "sense trencar la proporcionalitat, seria bo que hi hagués un plus de governabilitat", fixant-se en el model grec, perquè "els problemes que hi ha en política tenen a veure amb la capacitat de prendre decisions en el govern". "Els que tenen responsabilitat són els governs elegits i el sistema hauria de prioritzar aquestes decisions", va afegir.

Una reforma urgent que va contraposar a les presses del Govern de Pedro Sánchez per tirar endavant un model de finançament acordat amb ERC que, segons el seu parer, no respon a les necessitats de les autonomies i s’endinsa en un desavantatge per a l’Aragó. Després de rebutjar l’objectiu de dèficit fixat per l’Executiu central, va assegurar que el debat sobre el finançament "està condicionat per les necessitats polítiques del Govern i no pel que necessiten les comunitats autònomes", ja que considera que el problema del model plantejat és "que ho determina el principi d’ordinalitat i no el cost dels serveis": "Aragó és la comunitat que menys rebrà: 3.522 euros per habitant, cap altra surt pitjor. La mitjana són 3.700, i Catalunya es troba en els 3.977; uns 500 euros menys per a un aragonès que per a un català. ¿Per què?", es va preguntar.

El president autonòmic va deixar clar que continua defensant que tot cap d’un Executiu que no aconsegueix pressupostos s’ha de sotmetre al veredicte de les urnes. Una decisió que ell va prendre i que el va portar a haver de pactar amb Vox el seu govern, cosa que va convertir en un dard velat contra Sánchez, que continua mantenint que vol esgotar el mandat malgrat la seva falta de recolzaments. "La democràcia té regles escrites i no escrites. El lògic és que si no tens pressupostos, convoquis eleccions; el que és il·lògic és el que està passant al Govern", va indicar.

La gestió migratòria

Una altra de les crítiques que va fer a l’Executiu central és la regularització d’immigrants, cosa que, per a Azcón, és, sense matisos, "un nyap incomprensible" que va en contra de la línia que està marcant la Unió Europea. "Un dels errors és no acreditar les necessitats econòmiques ni valorar els antecedents que tenen aquestes persones. No estem en contra de l’arribada d’immigrants, volem ser una terra oberta, però les decisions s’han de prendre amb criteris econòmics, socials i tècnics", va afirmar.

Azcón, advocat de formació, va afegir que governar és prioritzar i, preguntat específicament per la "prioritat nacional" que l’extrema dreta de Vox ha aconseguit incloure en el seu full de ruta, va apuntar que "les necessitats són infinites i els recursos són sempre escassos", i per això "establir prioritats a l’hora de concedir ajudes no és nou". "A mi el que m’importa és que aquestes prioritats estiguin dins la legalitat, i que tinguin també un sentit social", va defensar.

La ubicació estratègica de l’autonomia –entre Barcelona, Madrid, Bilbao i València– és un focus d’inversions: "Estem rebent inversions com mai", va assenyalar sobre el sector logístic, agroalimentari, i amb el potencial de l’automoció i els centres de dades. "Hem aprofitat les nostres oportunitats", va celebrar, presumint de liderar un Govern que posa l’"alfombra vermella" a aquests inversors. "Però som ambiciosos, en volem més", i per a això va dir que necessita "energia, vivenda i persones".

Acabar amb la despoblació

Azcón va assenyalar que està "encantat" de compartir l’energia, però que aspira a fer que aquest valor afegit –el 90% de l’energia que es consumeix és renovable– es quedi a l’Aragó. Quant a la vivenda, va assumir que les necessitats d’edificació de vivenda disten molt de la que s’està construint, per la qual cosa va advocar per agilitar tràmits: "Aspirem a ser una terra en la qual es deixi de parlar de despoblació", va puntualitzar, referint-se al tercer aspecte, les persones. "La fórmula de l’èxit social passa per la prosperitat econòmica", va afirmar.

Entre el públic, van destacar el president de Prensa Ibérica, Javier Moll; la vicepresidenta, Arantza Sarasola; el conseller delegat, Aitor Moll; l’adjunta a la presidència i directora editorial de Prensa Ibérica, Ainhoa Moll; la directora d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez, i el director d’El Periódico de Aragón, Ricardo Barceló. Del PP hi van assistir, entre d’altres, el president del grup a Catalunya, Alejandro Fernández; el regidor a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, i els diputats al Congrés Nacho Martín i Agustín Parra. També hi van acudir, entre d’altres, l’expresident de la Generalitat, José Montilla, i el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell.

Subscriu-te per seguir llegint