La fotografia que va donar la volta al món el 4 de juliol: la nova ‘Rosa Parks’ envoltada de supremacistes blancs

La festa nacional dels Estats Units d’aquest 2026 no només passarà a la història per ser la del 250è aniversari de la fundació de la superpotència. També ho farà per la grandiloqüència de la successió d’esdeveniments organitzats en el seu honor pel president Donald Trump i per l’apropiació d’aquest dia tan especial per part dels grups supremacistes que van omplir els carrers de Washington, que ha deixat una fotografia tan inquietant com carregada de simbolisme i reminiscències històriques: una dona negra asseguda en un vagó del metro de la capital envoltada per desenes de militants del grup ultra Patriot Front emmascarats.

La instantània va ser capturada pel fotògraf Cheney Orr per a l’agència Reuters, i ràpidament els usuaris de xarxes van recordar que evocava lactivista afroamericana Rosa Parks, que el 1955 es va oposar a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc. Amb la mirada perduda en direcció al capdavant, en un clar símptoma d’incomoditat per la situació, aquesta dona –identificada com Bernita Bowlding, de 33 anys i mare de dos fills, que es dirigia a Silver Spring– està envoltada per homes vestits amb una estètica uniforme: passamuntanyes que els cobreixen el rostre, ulleres de sol, camises blaves i pantalons caqui, en un conjunt rematat per una gorra amb 13 estrelles, una referència a les 13 colònies que es van independitzar de la corona britànica el 1776.

Una família unida

Quan el germà de la dona fotografiada, Paul Bowlding, va veure la foto a Instagram aquell dia, va reconèixer la dona com la seva germana gran. «És com si l’envoltessin gossos de caça», ha comentat Paul per a ‘The Washington Post’ referint-se a la fotografia. Així mateix, ha revelat que, al si de la família, va existir preocupació, ja que no tenien notícies de la seva germana, que havia lluitat durant anys contra una malaltia mental.

Finalment, després d’un dissabte d’angoixa, la família es va sentir alleujada quan Bernita va tornar a casa diumenge al matí, un dia després del viatge amb tren. Paul va expressar la seva preocupació que la seva germana es convertís en un objectiu pels seus problemes passats amb la justícia, tot i que descriu la seva germana com una «persona increïble» i forta: «La veig com un exemple a seguir, transmetent el missatge que ‘tot estarà bé perquè Déu ens protegeix’».

Els crítics del moviment asseguren que el moment en què van omplir la xarxa de metro no va ser casual, ja que mentre la capital esperava als actes oficials amb tota la seva tradició patriòtica, els grups d’extrema dreta s’apoderaven de la festa nacional per llançar el seu propi missatge. La facció, així, va complir el seu objectiu d’executar una demostració de força i generar un impacte a les xarxes, a través de consignes com «¡Recuperem Amèrica!» i l’exhibició dels símbols confederats –sant i senya de les èpoques de l’esclavitud–, sempre esperonats per les alarmes de Donald Trump davant una suposada amenaça comunista.