El Govern avança en el seu pla per la democràcia amb la llei del dret a l’honor

El Govern va aprovar en el Consell de Ministres d’ahir el projecte de llei de dret a l’honor. La reforma està inclosa en el pla d’acció per la democràcia aprovat el 2024, que encara té pendents la meitat de les seves mesures. Amb la seva aprovació definitiva es busca actualitzar la norma del 1982 per adaptar-la al món digital i "protegir millor els menors", segons va defensar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.El Govern ha aprovat en el Consell de Ministres d’aquest dimarts el projecte de llei de dret a l’honor. La reforma està inclosa dins del pla d’acció per la democràcia aprovat el 2024, que encara té pendents d’enviar al Congrés la meitat de les seves mesures. Amb la seva aprovació definitiva es busca actualitzar l’actual norma del 1982 per adaptar-la a la realitat del món digital i "protegir millor els menors", segons ha defensat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.

El text regula els continguts manipulats tecnològicament o deepfake; aclareix el règim del consentiment, que inclou una presumpció de maduresa per a menors a partir de 16 anys; actualitza les excepcions relacionades amb la llibertat d’informació i la creació artística, i incorpora criteris més detallats per determinar la indemnització per dany moral i fer més efectives les reparacions. "Volem tornar el poder sobre la pròpia imatge" a les persones i "treure’l en part" a les grans plataformes digitals, va resumir el titular de Justícia.El text regula així els continguts manipulats tecnològicament o ‘deepfake’, aclareix el règim del consentiment, que inclou una presumpció de maduresa per als menors a partir dels 16 anys, actualitza les excepcions relacionades amb la llibertat d’informació i la creació artística i incorpora criteris més detallats per determinar la indemnització per dany moral i fer més efectives les reparacions. "Volem tornar el poder sobre la pròpia imatge" a les persones i "treure-la en part" a les grans plataformes digitals, ha resumit el titular de Justícia.

Aquesta norma es complementa amb la reforma del dret de rectificació, també inclòs en el pla de regeneració democràtica de l’Executiu. En tots dos casos es pretén endurir la regulació i "actualitzar els terminis de resolució dels procediments i els mecanismes de determinació de les indemnitzacions dels qui veuen vulnerats els seus drets, per adequar-los al dinamisme de l’ecosistema mediàtic actual i assegurar el seu caràcter pròpiament compensatori". Des del Govern es considera que les dues normes estan desactualitzades i no garanteixen una resposta àgil davant les difamacions "en qualsevol mitjà o pseudomitjà".Aquesta norma es complementa amb la reforma del dret de rectificació, també inclòs en el pla de regeneració democràtica de l’Executiu. En els dos casos es pretén endurir la regulació i "actualitzar els terminis de resolució dels procediments i els mecanismes de determinació de les indemnitzacions dels qui veuen vulnerats els seus drets, per adequar-los al dinamisme de l’ecosistema mediàtic actual i assegurar el seu caràcter pròpiament compensatori". Des del Govern es considera que les dues normes estan desactualitzades i no garanteixen una resposta àgil davant les difamacions "en qualsevol mitjà o pseudomedi".

Imatges compartides

L’avantprojecte va introduir novetats en el consentiment per a l’ús de la imatge en l’entorn digital. Per primera vegada, es considerarà il·legítim utilitzar la veu o imatge d’una persona sense la seva autorització amb finalitats publicitàries o comercials mitjançant intel·ligència artificial o tecnologies similars. També estableix que compartir imatges personals en les xarxes socials no autoritza tercers a utilitzar-les en altres xarxes o canals.L’avantprojecte ja va introduir novetats rellevants en matèries com el consentiment en l’ús de la imatge en l’entorn digital. Per primera vegada, es considerarà il·legítim l’ús de la veu o la imatge d’una persona sense la seva autorització amb finalitats publicitàries o comercials fent servir la intel·ligència artificial o tecnologies similars. També estableix que el fet de compartir imatges personals a les xarxes socials no suposa que tercers puguin utilitzar-les en altres xarxes o canals de difusió.

El text detalla altres supòsits d’intromissió il·legítima en el dret a la intimitat o a l’honor ja previstos en la llei o per la jurisprudència, com la gravació i divulgació de la vida íntima o la difusió de comunicacions privades. Millora la protecció dels menors, situant en 16 anys l’edat per prestar consentiment sobre l’ús de la seva imatge. Preveu que, tot i que hi hagi consentiment, si es menyscaba la dignitat o reputació del menor, és intromissió il·legítima.El text detalla, a més, altres supòsits d’intromissió il·legítima en el dret a la intimitat o a l’honor ja contemplats en l’actual llei o per la jurisprudència, com la gravació i divulgació de la vida íntima de les persones o la difusió de les seves comunicacions privades. També millora la protecció dels menors, situant en els 16 anys l’edat a partir de la qual poden prestar consentiment respecte a l’ús de la pròpia imatge. A més, contempla que, tot i que es compti amb el seu consentiment, si es menyscaba la dignitat o la reputació del menor es considerarà una intromissió il·legítima en els seus drets.

L’Executiu pretén fixar en 16anys l’edat mínima per accedir a les xarxes socials. Com va recordar Bolaños en roda de premsa després del Consell de Ministres, el PSOE i Sumar van registrar la setmana passada diverses esmenes al projecte de llei de protecció digital als menors, ara en tràmit de ponència, que plantegen eliminar la possibilitat d’accedir a certes plataformes digitals tot i que es compti amb autorització paternal.L’Executiu pretenen fixar també en els 16 anys l’edat mínima per poder accedir a xarxes socials. Com ha recordat Bolaños en roda de premsa després del Consell de Ministres, El PSOE i Sumar van registrar la setmana passada diverses esmenes al projecte de llei de protecció digital als menors, ara en tràmit de ponència, que entre altres qüestions plantegen eliminar la possibilitat d’accedir a certes plataformes digitals tot i que es compti amb autorització paternal.

Per a més protecció a les víctimes de delictes, es considerarà una intromissió il·legítima en els seus drets qualsevol utilització d’aquest delicte per part del victimari que li pugui causar un dany.