L’OTAN promet enviar a Ucraïna 70.000 milions en assistència militar

L’OTAN es va comprometre ahir a donar a Ucraïna equipament militar, assistència i formació per valor de 70.000 milions d’euros aquest any i una xifra similar el que ve, amb l’objectiu de garantir que la defensa de l’Exèrcit ucraïnès pugui fer front als atacs de la Rússia de Vladímir Putin.

"Mentre Rússia continuï la seva guerra, continuarem assegurant-nos que Ucraïna té el que necessita", va dir el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, després de la cimera d’Ankara. "A mesura que Ucraïna canvia la dinàmica al camp de batalla, el nostre suport ha de continuar", va insistir.

En la declaració conjunta, signada per tots els líders de l’organització, l’OTAN reconeix, a més, la contribució d’Ucraïna a la seva seguretat. "Ucraïna contribueix a la seguretat transatlàntica, i els aliats ens mantenim units en el nostre suport infrangible a Ucraïna en la defensa de la seva llibertat, sobirania i integritat territorial", afirmen els líders.

És la primera vegada que l’Aliança dona formalment el seu suport a Kíiv des de la tornada del president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca. En la declaració posterior a la cimera de la Haia l’any passat, no hi va haver cap referència a Ucraïna. L’acostament amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i els avenços del seu Exèrcit ho han fet possible en aquesta ocasió.

Ajuda europea

Els Estats Units, no obstant, no contribuiran a l’ajuda militar. Seran els socis europeus els que correran amb la major part del compte, juntament amb el Canadà, "mitjançant mecanismes bilaterals i multilaterals" i de manera "equitativa, predictible i sostenible a llarg termini". La declaració destaca en aquest sentit la importància del préstec que la Unió Europea va concedir a Ucraïna el desembre passat i del qual la Comissió Europea ja va autoritzar el primer pagament.

Ara bé, aquest préstec té un problema. Les normes que el regulen estableixen que ha de servir per pagar armament fabricat principalment a Europa o a Ucraïna, tret que no sigui possible. Ahir, una desena de països van enviar una carta al comissari de Defensa de la UE, Andrius Kubilius, i a la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, per demanar més flexibilitat.

Els Països Baixos, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Lituània, Estònia, Letònia, Dinamarca i Polònia signen la missiva. Aquest grup de països defensa que "hi ha necessitats urgents per a les quals no hi ha alternativa a la UE o que les indústries europees no poden satisfer de manera oportuna". Una bona part d’aquestes necessitats tenen a veure amb la defensa aèria. Així doncs, el que demanen aquests governs és accelerar el procediment per concedir a Ucraïna excepcions que li permetin utilitzar els diners per comprar l’equipament fora de la UE.

A més, el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar que durant la reunió de l’anomenada coalició de voluntaris dilluns vinent, també hi haurà nous anuncis sobre suport militar a Kíiv. "Serà l’ocasió d’anunciar noves iniciatives en la lluita contra l’anomenada flota fantasma, noves capacitats militars i més mobilització de la nostra indústria en suport a Ucraïna", va dir.

¿Oportunitat per a la pau?

Per Rutte, la capacitat que l’Exèrcit ucraïnès ha desenvolupat per atacar objectius dins de Rússia és clau. Els avenços d’Ucraïna al camp de batalla estan fent que la guerra es congeli. Segons el secretari general, a qui més perjudica això és al president de Rússia, Vladímir Putin. "No li està anant gaire bé", va assenyalar. En aquest sentit, Rutte vavoler destacar la importància del suport de l’Aliança a Ucraïna.

Rutte considera, així mateix, que hi pot haver també una oportunitat per a la pau. "Sé que el president Trump i el seu equip, amb l’ajuda de tots els que puguin, estan mirant de posar fi a aquesta terrible guerra", va dir. "On puguem ser útils, serem útils com a OTAN", va afegir.

Quan li van preguntar si el preocupa que el final de l’alto el foc entre l’Iran i els Estats Units pugui tenir un impacte en el nivell de compromís de Washington amb Ucraïna o la seva capacitat per respondre a les peticions d’armament, va dir que no: "Els Estats Units són tan forts i poderosos que poden fer les dues coses".